Quan es tracta de l’any 1990, molts probablement recordin l’actuació del grup Azúcar Moreno a Eurovisió. Malgrat que la seva actuació va estar marcada per un greu error tècnic, la cançó “Bandido” va convertir-se en un hit al llarg d’Europa. Però els ciutadans de Sèrbia sens dubte recorden el 1990 més per les eleccions presidencials de la seva república que per l’actuació iugoslava a Eurovisió. I no sense raó.  Aquell any, un particular outsider polític aspirava per primera vegada al càrrec de president serbi: Nikola Seceroski.

Nikola Seceroski: les promeses còmiques

L’any 1989 Iugoslàvia havia guanyat el festival amb una cançó en servocrotata, i per tant el 1990 el festival es realitzava a Zagreb. A Croàcia va guanyar l’italià Tuto Cotugno. Encara llavors es podien escoltar cançons en llengües que no eren l’anglès

Nascut el 1934 al Regne de Iugoslàvia, al territori de l’actual Macedònia, Nikola Seceroski era guixaire de formació. No obstant això, en el moment de participar en les eleccions, es dedicava a la venda d’objectes de plàstic, per bé que això no li va impedir recollir més de 12.000 signatures per a la candidatura.

Ara bé, parlant del pla econòmic de Nikola Seceroski, es tractava d’un pla molt particular. Consistia en ensenyar a treballar als que no en sabien, prohibint al mateix temps als empleats el prendre cafès. A més, en un programa de la televisió estatal, Seceroski va anunciar la intenció de trasplantar-se el cabell, en cas de convertir-se en president. Finalment, una de les seves promeses preelectorals era acabar amb els atacs de cor, gràcies a una medicació especial.

Per tant, el programa televisiu va enfortir l’opinió pública sobre la posició d’un outsider de Nikola Seceroski en les eleccions del 9 de desembre de 1990. Això va ser confirmat pels seus resultats. De fet, segons els resultats, Seceroski va acabar el 26è, amb 3.168 vots obtinguts (0,06%). D’altra banda, a les eleccions va triomfar Slobodan Milosevic, guanyant gairebé 3,3 milions de vots.

Ljubisa Preletacevic: la ironia blanca

Nikola Seceroski, va morir el 2008. Era conegut per fer referències i acudits constants a la "neteja" d'institucions sèrbies. No en va, Sèrbia és la 4ta potència mundial en l'exportació de raspalls i escombres.
Nikola Seceroski, va morir el 2008. Era conegut per fer referències i acudits constants a la “neteja” d’institucions sèrbies. No en va, Sèrbia és la 4ta potència mundial en l’exportació de raspalls i escombres.Seria l’equivalent”si jo tingues una escombra”

Però a les eleccions per a president de Sèrbia de 2017, aquesta posició se l’ha atribuït a un altre candidat. Es tracta de Luka Maksimovic, més conegut pel seu “alter ego”, Ljubisa Preletacevic, amb el pseudònim de Beli (en català, Blanc).

Beli va néixer el 1991 al poble de Mladenovac, prop de Belgrad. Atès que encara és estudiant universitari, fins fa un any Beli no era actiu en la política. El 2016 però es decidí a participar en les eleccions locals del seu poble natal. Per cert, ho va fer d’una manera particular.

En altres paraules, Beli va jugar a la carta de la ironia. Es reia tant dels polítics serbis com dels seus propis votants, donant-los unes promeses impossibles. Tot i la falta de serietat i el fet que no era un veritable polític, la iniciativa de Beli va aconseguir guanyar el segon lloc en les eleccions locals de Mladenovac.

De la mateixa manera, Beli va continuar endavant aquell any, encara que en un altre nivell. De fet, en recollir prou firmes per convertir-se en un dels 11 candidats per al president de Sèrbia, Beli va començar la seva campanya político-irònica: “El circ viatger – La caravana blanca”.

Per què aquests dos outsiders van aspirar a ser president serbi?

Els fenòmens del Beli i de Seceroski obren un tema crític. De fet, per què aquestes dues persones van decidir competir per ser president de Sèrbia?.

Seceroski: un outsider absolut

Slobodan Milosevic, anomenat "el carnisser dels balcans". Se'l va acusar de crims de guerra contra la humanitat. Va guanyar les eleccions que en les que
Slobodan Milosevic, anomenat “el carnisser dels balcans”. Se’l va acusar de crims de guerra contra la humanitat. Va guanyar les eleccions que en les que Nikola Seceroski va treure uns resultats testimonials

En cas de Nikola Seceroski, cal dir que havia participat en unes eleccions molt específiques. De fet, l’any 1990 i després de gairebé mig segle, a Sèrbia s’hi van celebrar les primeres eleccions multipartidistes.

Des del triomf del comunisme iugoslau el 1945, els ciutadans serbis havien participar només en les eleccions unipartidistes. En altres paraules, la praxi era votar a favor o en contra d’un candidat únic. A més, fins al 1980, l’únic candidat sempre era la mateixa persona, Josip Broz Tito. Conseqüentment, la votació a la Iugoslàvia s’explica amb les paraules: “Hem tingut eleccions, però no vam tenir a qui triar”.

Per tant, amb la transició a unes eleccions multipartidistes es va produir una mena d’auge pel que fa al nombre de candidats. De fet, en les eleccions per a president serbi van participar-hi un nombre rècord de candidats, trenta-dos. Molts d’ells eren outsiders, no només Seceroski, encara que ell és recordat com un outsider absolut.

Beli: un outsider relatiu

D’altre banda, la raó principal de la aparició del Beli és que molts ciutadans serbis se senten disgustats amb els polítics que van apareixent al país durant les últimes dècades. Com a resultat, s’ha incrementat el nombre dels abstinencionistes, així com dels anomenats vots en blanc.

Parlant de la seva campanya, Ljubisa Preletacevic, en una ocasió va admetre que no tenia cap programa polític. En un altre moment, va especificar que el seu programa no era seriós, però tampoc una broma, sinó una “conya seriosa”. Gràcies a la seva “conya seriosa”, Beli va guanyar un 9,6% dels vots en les eleccions del passat 2 d’abril. En conseqüència, es va trobar en la tercera posició, per darrere d’Aleksandar Vucic i Sasa Jankovic.

A aquests context, la seva posició d’outsider es relativitza. Justament al contrari, la ironia del Beli es percep com una forta crítica. De fet, la crítica va dirigida tant cap a l’actual president serbi com als seus oponents i es concentra en dues frases: “L’emperador està nu, però no només ell. Els que aspiren al seu lloc també estan nus”.

Azúcar Moreno a Espanya, el Sucre Blanc a Sèrbia

Quan es tracta del procés de despullar simbòlicament als polítics serbis, cal assenyalar que la manera en què els dos candidats ho van fer es denomina “el Sucre Blanc”. És un joc de paraules, relacionat amb el cognom Seceroski -el seu significat és “sucrat”- i el mot de Beli- “blanc”.

No obstant això, el Sucre Blanc és més que un simple joc de paraules. És una lliçó per als polítics de tot el món. La lliçó que els outsiders entren en l’escena política d’un país quan els seus ciutadans arriben a la pobresa. El que a Sèrbia es diria: “nus i descalços”. Per això, tot i no ser la solució més saludable per al cos humà, el Sucre Blanc pot ser un factor important per a la salut d’unes eleccions democràtiques.

Finalment, parlant del Beli, pot ser que arribi un moment en què es cansi de burlar-se dels polítics serbis. En aquest cas, possiblement el veurem participant a Eurovisió els propers anys. De fet, ja va fer el seu primer pas musical amb el seu vídeo promocional. Fins i tot, és possible que es posicioni millor en comparació amb la cinquena posició de “Bandido”. Per no parlar que, sens dubte, tindria més èxit que el representant iugoslau a Eurovisió el 1990, Tajci. Tot això, si abans d’esdevenir com un outsider d’Eurovisió, no utilitza la popularitat per convertir-se en el més recent bandit polític dels Balcans.

Djokara i Prilepak – Beli (samo jako) zvanicna himna SPN-a

Zahvaljujemo se puno Filipu Milosevicu koautoru pesme,snimatelju Jovanu Velickovicu,profesoru doktoru Igiju – Igoru Simicu,cika Raki Milenkovicu,ovome,onome,njemu,njoj,njima i naravno svima! Zivela Srbija:) Samo jako:)

 

Article anteriorLa Reforma, la Pau de Westfàlia i la geopolítica europea actual
Proper articleLa intervenció aliada a Rússia

Sóc periodista i redactora de continguts digitals d’origen serbi. Em vaig llicenciar en Periodisme i Comunicació a la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat de Belgrad (Sèrbia) i vaig realitzar el postgrau en “Creativitat i Innovació: Estratègies, gestió i aplicacions interdisciplinàries” (Universitat Pompeu Fabra, Barcelona). No obstant això, en els últims anys em vaig centrar en temes balcànics, cosa que va culminar amb el meu reportatge “El número de patrias yugoslavas en versos y recuerdos”, premiat al Certamen Literari Francesc Candel de l’any 2013. Actualment col•laboro en una revista digital i gestiono el blog “KARL MA (R) X FACTOR en Balcanes Occidentales”. Més sobre mi a la pàgina web, Redactoradigital.es. Per cert, per qualsevol pregunta o dubte relacionat amb els meus texts o amb els Balcans en general, es possible adressar-se al correu electrònic: stasa@historiesdeuropa.cat.

Loading Facebook Comments ...

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here