Quan Martí Luter va clavar les 95 tesis a la porta del Palau de Wittenberg, la nit del 31 d’octubre de 1517, no s’imaginava que estava encenent la flama d’una gran revolució. El seu desafiament a l’Església Catòlica i al Vaticà era molt profund. Cal destacar la crítica a les indulgències que recaptava el Clergat prometent la salvació als “pecadors” i, de retruc, l’excessiu control que exercia el Papa en tots els territoris cristians. Però, més enllà dels desafiaments religiosos, la Reforma Protestant engegada per Luter va ser el desencadenant d’una sèrie d’esdeveniments que configurarien el mapa geopolític que defineix l’Europa actual.

Quina és, doncs, la relació entre la Reforma Protestant que va començar ara fa 500 anys i la configuració del mapa europeu d’avui en dia?

Reforma i contrareforma

El concili de Trento pintat per Tiziano.
El concili de Trento pintat per Tiziano. Una contrareforma en tota regla.

El segle XVI va estar marcat per la inestabilitat de l’Església Catòlica, la qual es va afanyar a convocar el Concili de Trento (1545-1563) per combatre les seves principals amenaces. A nivell intern, volien fer callar les veus crítiques que s’alçaven dins de l’Església amb la Reforma Protestant. A nivell extern no volien perdre el control d’una població amb cada vegada més accés a la ciència i la cultura, gràcies a l’aparició de la impremta i d’un Renaixement cada vegada més arrelat.

Així doncs, els catòlics es van veure obligats a organitzar la Contrareforma, que entre altres mesures preveia:

  • Enfortiment de la figura del Papa, la qual havia estat qüestionada pels protestants al considerar que s’havia de tornar a un cristianisme primitiu basat en la paraula de la Bíblia.
  • Reactivació del Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició per perseguir als qui predicaven les doctrines protestants arreu d’Europa.
  • Publicació de l’Index Libro rum Prohibitorum, una llista de llibres redactada pel Sant Ofici en la qual s’especificaven els llibres que els catòlics tenien prohibit llegir.
  • Creació de la Companyia de Jesús (Jesuïtes), els quals eren enviats als territoris colonitzats d’Amèrica, África i Àsia per convertir als natius al catolicisme a través de la Catequització.

La Pau de Westfàlia, una nova manera d’entendre Europa

La Contrareforma no va aconseguir calmar la tensió que es vivia arreu del continent. Els conflictes, batalles i enfrontaments es van fer constants. Un dels més importants va ser la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648), que va néixer com un enfrontament entre catòlics i protestants d’un Sacre Imperi Romanogermànic dividit en molts estats.

La Pau de Westfalia, que en realitat és la combinació de dos acords –el de la ciutat d’Osnabrük el 15 de maig de 1648 i el de Münster el 24 d’octubre del mateix any-, està considerada com el primer congrés diplomàtic modern, i va posar les bases del dret internacional que fonamentaren l’Europa que nosaltres coneixem.

Durant el transcurs de la guerra, el conflicte va esdevenir internacional, ja que el seu rerefons era cada vegada menys religiós i més polític i econòmic. Finalment, l’emperador Ferran II d’Alemanya no va aconseguir unificar els estats i imposar el catolicisme a tots ells, tal i com tenia previst. Va haver de reconèixer que els prínceps eren sobirans en cadascun dels seus territoris i que gaudien de total llibertat religiosa. Una derrota per a l’Església Catòlica Romana, que va perdre el control de bona part del territori europeu.

Però la peça clau que fa encaixar tot el trencaclosques de la Reforma Protestant i geopolítica europea actual és la Pau de Westfalia (1648), la qual va posar fi tant a la Guerra dels Trenta Anys com a la Guerra dels Vuitanta Anys (1568-1648)que mantenien Espanya i les Disset Províncies des de 1568.

"<yoastmarkL’inici de la separació entre estat i religió

Si durant tota l’edat mitjana territoris i pobles eren considerats un patrimoni hereditari dels senyors feudals, tots ells sota control del Papa i de l’Església Catòlica, la Pau de Westfàlia va introduir el concepte de sobirania nacional. Segons aquest, la integritat territorial era un principi fonamental dels Estat Nació, establint la fi de les formes de poder supranacionals que fins al moment havien recaigut sobre la figura del papat.

D’aquesta manera, el màxim poder de cada Estat Nació requeia sobre la figura del rei, qui tenia la llibertat d’escollir lliurement la seva religió, a més de tenir el dret a rebre el mateix tractament independentment de les dimensions del seu estat. Però, com en tots els tractats, sempre hi ha vencedors i vençuts, i la Pau de Westfàlia no va ser cap excepció.

Altres estats, en canvi, no van tenir la mateixa sort. La potència  més debilitada van ser els Habsburg. Tant la branca austríaca, que va fracassar en les seves pretensions conquistadores, com la hispànica, que va perdre la Guerra dels Vuitanta Anys.

Els perdedors

En primer lloc, va suposar el principi del declivi del Sacre Imperi Romanogermànic, convertint-lo en una confederació de 350 estats amb total autonomia entre ells i dibuixant un mapa religiós bastant complex.

En segon lloc, el paper de l’emperador va quedar relegat a un pur paper testimonial. Completament residual. Tot i que aguantaria fins que Napoleó va posar-hi fi del tot, ja no tornaria a tenir el mateix poder d’abans. El paper de líder al centre d’Europa lel prendria gradualment una nova potència destinada a ser protagonista de la història de la futura Alemanya: Prússia.

Els guanyadors

França es va imposar com a principal beneficiat, especialment després d’obtenir el control dels territoris de Rosselló i Artois, situats a prop de la frontera amb les Disset Províncies, gràcies al Tractat dels Pirineus (1659), i els territoris d’Alsàcia i Lorena, que estaven sota control germànic. També Suècia en va sortir beneficiada, consolidant-se com la potència més important del nord del continent.

Configuració de la geopolítica actual

El sociòleg Max Weber. Ell va crear la teoria sobre la relació entre el naixement del capitalisme i la reforma protestant, especialment en la seva versió calvinista. El llibre "L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme"és una lectura obligada per tot sociòleg i historiador
El sociòleg Max Weber. Ell va crear la teoria sobre la relació entre el naixement del capitalisme i la reforma protestant, especialment en la seva versió calvinista. El llibre “L’ètica protestant i l’esperit del capitalisme”és una lectura obligada per tot sociòleg i historiador

Així és com es va crear un nou mapa politicoreligiós a Europa, basat en la convivència d’Estats Nació. A grans trets, el taulell es va disposar amb un sud majoritàriament catòlic i un nord majoritàriament protestant. La zona protestant s’anà dividint al mateix temps per l’aparició de noves esglésies com l’anglicana, o la calvinista. Davant la pèrdua de poder del Papa sobre el territori europeu, les monarquies absolutes van consolidar-se arreu del continent. El seu equilibri va ser possible, en part, gràcies a que la Pau de Westfàlia impossibilitava qualsevol guerra amb la religió com a casus bellis.

Aquest nou paradigma politicoreligiós sorgit arran de la Pau de Westfàlia s’ha mantingut a Europa fins al segle XIX, amb l’aparició de noves ideologies com ara el liberalisme i els nacionalismes. Durant aquest període, la població es va anar deslliurant de les cadenes de l’Església Catòlica i va començar a sentir-se lliure per dur a terme activitats econòmiques com ara el préstec de diners, criticat anteriorment pel papat.

Tot i el caire religiós inicial de la Reforma Protestant, les conseqüències van anar molt més enllà. Fins arribar a posar les condiciones idònies per facilitar el sorgiment del capitalisme comercial. Així és com Martí Luter va encendre una revolució religiosa, política i econòmica que canviaria per sempre més el destí d’Europa.

SENSE COMENTARIS

FER UN COMENTARI

Loading Facebook Comments ...