La recerca d’errors en el cinema històric és una pràctica habitual, tot i que cal no perdre de vista que una pel·lícula no és un documental. És una obra novel·lada amb certa llibertat de jugar amb els diferents elements que la composen. D’altra banda, buscar l’error a la feina d’altri és una afició massa habitual a la nostra societat i no és l’objectiu d’aquest web. Malgrat això, farem una excepció per a un muntatge escènic surrealista, i poc digne per venir de qui ve.

Poster de la pel·lícula Robin Hood (2010). Font: wikipedia
Poster de la pel·lícula Robin Hood (2010). Font: Wikipedia

Quan el pressupost no fa la qualitat

Sovint hi ha personatges fora de la seva cronologia, armes que no corresponen amb el moment històric reproduït a la pantalla o fets que senzillament, no van passar mai. A vegades, però, hi ha pífies més pròpies d’un gag que no pas d’una pel·lícula pretesament històrica que no es poden passar per alt. I aquest és el cas.

La motivació per escriure aquest article va sortir des al sofà. Crispetes en mà. Tot passant una estona relaxada veient Robin Hood. És una producció del 2010 dirigida per Ridley Scott i amb un pressupost de 155 milions de dòlars. Normalment, aquest director és garantia de qualitat o si més no, de treball en la preparació de les seves obres. “Gladiator” per exemple, tot i que pecava d’anacronismes és, en la meva opinió, una bona pel·lícula que cerca reproduir amb força fidelitat l’antiga Roma.

Escena de la pel·lícula Robin Hood (font: youtube)
Escena del desembarcament de la pel·lícula Robin Hood (font: Youtube)

Quan no ve d’un pam… o 1.000 pams

Ara bé, reciclar material de la segona guerra mundial per a una escena que reprodueix l’edat mitjana és digne d’esment. En què pensava l’assessor d’armament de la pel·lícula, Alan Hausmann, que havia treballat en d’altres pel·lícules com “Troia” i el mateix “Gladiator”? Rodar un desembarcament del segle XII utilitzant les barcasses de la platja d’Omaha a Salveu al Soldat Ryan (aquesta sí, una grandiosa escena) és, sense cap mena de dubte, per a nota. Seria equivalent a treure un tanc a pedals.

Escena de la pe·lícula "Salveu el soldat Ryan", situada el 1944.
Escena de la pel·lícula “Salveu el soldat Ryan”, situada al 1944.

Les imatges parlen per elles mateixes. S’agafen les barques de desembarcament de la segona guerra mundial, si no posteriors, se’ls dóna un to més fosc perquè a algú li puguin semblar de fusta… i es remata l’ocurrència amb una filera de rems a cada banda. Rems, sense bancs a l’interior per als remers!

Per acabar-no de rematar, en alguna altra imatge aèria s’hi fa ben palesa l’estela del motor. Tot plegat, més adient dels grans Monty Pyton i els cavallers de la taula quadrada, que d’una pel·lícula pretesament seriosa.

Tot i que ho pugui semblar, no és una escena de Robin Hood (font: backtotheworld.net)
Tot i que ho pugui semblar, no és una escena de Robin Hood (font: backtotheworld.net)

Les barcasses: una icona militar

Imatge d'un desembarcament a la IIgm (Font: wikipedia)
Imatge d’un desembarcament a la IIGM (Font: wikipedia)

Les llanxes utilitzades per Ridley Scott són les anomenades Higgins boats. També son conegudes com LCPV (inicals en anglès de Llanxa de Desembarcament per a Personal i Vehicles). En varietat de mides segons el material a transportar (fins i tot tancs), foren àmpliament emprades pels aliats tant a Europa com al Pacífic. Es tracta d’un element icònic de la operació Overlord, el desembarcament a les platges de Normandia el 6 de juny de 1944. Encara avui podem veure algunes LCPV a Normandia, instal·lades com a monument commemoratiu al desembarcament. Ja advertim que no tenen res a veure amb Robin Hood.

Monument a un LCPV a Normandía (font: zoover.com)
Monument a un LCPV a Normandía (font: zoover.com)
Loading Facebook Comments ...

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here