L’estratègia militar no només es basa en la preparació física, la organització i l’armament de les tropes. Hi ha aspectes menys vistosos tan o més importants i que poden decidir el resultat de les campanyes.

La mobilitat de l’exèrcit

Gai Màrius, a cavall entre el segle II i I aC, tenia clar que calia incrementar el ritme de desplaçament de l’exèrcit. D’aquesta manera, augmentava la capacitat de reacció davant les amenaces. Per aconseguir un bon ritme de marxa, la creació de la xarxa de vies fou vital. No és casualitat que les vies les construïssin les legions.

Com a exemple, a casa nostra hi ha inscripcions a la via Augusta que constaten l’acció de les legions X Gemina, IV Macedònica i VI Victrix.

Sovint calia actuar ràpid, l’exèrcit havia d’avançar (o retrocedir) i salvar accidents geogràfics importants, normalment, cursos d’aigua cabalosos. La construcció de ponts marcà doncs algunes de les més grans campanyes de la Història. El rei persa Xerxes I creuà l’Helespont (l’actual estret dels Dardanels) direcció de Grècia l’any 480 aC gràcies a dos ponts de barques lligades entre elles. Arrià, a “Anàbasis d’Alexandre”, ens conta com aquest féu construir un pont sobre l’Indus. I Juli Cèsar, a la campanya de les Gàl·lies, creuà el Rin tot construint un pont…. en deu dies!. Fets com aquests evidencien que els enginyers han guanyat batalles des de l’antiguitat aixecant obres que sovint aconseguiren la sorpresa en l’enemic.

Estàtua de Juli Cèsar (Roma, Itàlia).
Estàtua de Juli Cèsar (Roma, Itàlia).

Juli Cèsar

Juli Cèsar havia nascut el 100 aC i abans d’esdevenir emperador, ostentà diversos càrrecs segons la carrera política establerta a la República o cursus honorum. El 59 aC, fou nomenat Procònsol de les províncies de la Gàl·lia Cisalpina, la Gàl·lia Transalpina i la Iliria, que corresponien als territoris de l’actual nord d’Itàlia, sud de França i costa croata. Es feu càrrec inicialment de tres legions, nombre que augmentà a cinc amb les primeres accions bèl·liques contra els helvecis. Durant set anys, Cèsar amplià els dominis romans de manera que en acabar la campanya, el territori de les Gàlies equivalien a l’actual França, països baixos, Suïssa i part d’Alemanya.

Cèsar dominava també un altre aspecte important; la propaganda. I com que la Història l’escriuen els guanyadors, no perdia el temps i dictava, des del cavall estant, les seves obres. Parlant d’ell en tercera persona, exposava la seva versió de les campanyes. Concretament la campanya de les Gàlies l’explica a De Bello gallico. L’obra, distribuïda en vuit llibres, descriu, sense perdre ni un bri de protagonisme, les accions que el portaren a la conquesta de bona part del centre d’Europa entre el 58 i 51 aC. Precisament el pas del Rin l’any 55 aC és el protagonista d’un dels episodis descrits als capítols XVII a XIX del llibre VI.

Maqueta d'un pont de barques en època romana (Musee de l'Arles antique, França)
Maqueta d’un pont de barques en època romana (Musee de l’Arles antique, França)

El pont sobre el Rin

Davant la necessitat de creuar un curs d’aigua amb les legions es donaven bàsicament dues opcions: si era un curs practicable a cavall, la cavalleria es dividia en dos grups per tal de travessar-lo simultàniament. Un grup creuava corrent amunt i tallava la força de l’aigua per protegir la segona columna. Els soldats que podien ser arrossegats per l’aigua eren recollits per la columna que creuava corrent avall.

En el cas de rius més profunds, els enginyers construïen un pont que segons les necessitats, era de barques, de fusta o de pedra. Aquest darrer tipus en el cas sobretot dels territoris consolidats.

La columna trajana de Roma mostra, entre els seus 200 metres de gravats en espiral, les tropes romanes creuant un pont de barques sobre el Danubi l’any 101 dC, durant la conquesta de la Dàcia (actual Romania).

Cèsar fa una descripció detallada del pont sobre el Rin. Probablement, es construí al nord de l’actual ciutat alemanya de Coblenza, a l’estat  de Renània-Palatinat. Era de fusta i salvava una distància aproximada de mig quilòmetre i una profunditat de 8 metres. La plataforma de fusta, de fins a 12 metres d’amplada, es sustentava sobre un sistema de “cavallets” disposats a intervals. Els pilars no es clavaven verticalment sobre el fons, sinó inclinats per tal de minimitzar l’efecte de la corrent. A la part inferior, una punta de ferro en facilitava la instal·lació. El Rhenische Landesmuseum de Bonn (Alemanya) allotja algunes d’aquestes peces trobades al mateix Rin.

Una obra mestra d’enginyeria efímera

Per protegir els cavallets de la força de l’aigua s’hi instal·là, a uns 12 metres corrent amunt, un obstacle de planta triangular format per tres troncs davant de cadascun.

Maqueta del pont de Cèsar sobre el Rin donada per Napoleó III al Musee du Genie (Angers, França)
Maqueta del pont de Cèsar sobre el Rin donada per Napoleó III al Musee du Genie (Angers, França)

La construcció d’una estructura així requeria una intendència important. Calia aconseguir fusta, de manera que es varen talar milers d’arbres de la zona que s’empraren també per a construir la maquinària necessària per a la instal·lació. Els pilars es clavaven al fons del riu utilitzant una màquina de forma piramidal des de la qual es deixaven lliscar amb l’angle necessari.

Els legionaris esdevenien milers de treballadors que podien acabar la feina en el termini necessari emprant les eines que carregaven a l’esquena.

Cèsar esmenta que no volgué travessar el diu en barques perquè no li semblava prou segur ni “adient a la reputació del poble romà”. Aquesta frase, si és certa, ja és tota una declaració d’intencions que queda més refermada encara quan esmenta que els 40000 soldats que creuaren el riu tenien, entre d’altres objectius, “aterrir” als germànics. Tot plegat, una qüestió d’imatge que durà poc més de dues setmanes ja que, segons el text, al cap de 18 dies creuaren de nou el pont de tornada tot destruïnt-lo al seu pas. Una nova mostra de prepotència romana.

Interpretacions posteriors

Gravat elaborat per Napoleó III que reprodueix l'estructura del pont de Cèsar sobre el Rihn al seu llibre "La guerra de les Gàlies de Cesar".La informació donada pel mateix Cèsar donà lloc a diversos estudis al llarg de la història, tots amb conclusions força semblants, degut al detall de les explicacions. S’elaboraren gravats ja al segle XVI (com el d’aquest enllaç) i es generà abundant bibliografia.

El mateix Napoleó Bonaparte es referí a la construcció del pont. Un descendent seu, Napoleó III (1808-1873), apassionat de la Història i del que posteriorment seria l’Arqueologia, estudià el relat de Cèsar fins al punt que escrigué una obra que el comentava. A La guerra de les Gàlies de Cesar, Napoleó reproduí el pont amb molt de detall (vegeu la imatge al costat).

Le Pont de César

Pendant la guerre des Gaules, César s’est un peu aventuré en Germanie. Le Rhin était un obstacle à franchir. Dans l’esprit d’un romain, forcément religieux, le monde qu’il voyait était très différent du notre. Le fleuve était pour César un Dieu qu’il fallait vaincre…

Vídeo, en francès, sobre la construcció del pont sobre el Rin.

El 49 aC, el pas d’un altre riu, el Rubicó, fou l’espurna d’una guerra civil que el menà a esdevenir emperador. “Que es llencin els daus!” digué, en grec, mentre creuava el riu.


Que visitar?

LVR-LandesMuseum Bonn

Das LVR-LandesMuseum Bonn ist das größte Museum des Landschaftsverbandes Rheinland. Es bietet einen einzigartigen Einblick in die Kulturgeschichte des Rheinlandes, einer Kernregion Europas.

[su_box title=”Per saber-ne més:” radius=”4″]

  • Conolly, Peter. La guerra en Grecia y Roma. Desperta Ferro Ediciones. 2016.

[/su_box]

Loading Facebook Comments ...

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here