Rússia té dos gran generals invictes: el general fred i el general distància. Però hi va haver un general que si va poder amb Rússia, per sorpresa de tothom, el general ideologia. El socialisme va triomfar allà on menys ningú s’ho esperava. Alemanys, anglesos, francesos, italians, catalans, encapçalaven els països industrialitzats amb masses obreres importants on les idees socialistes havien de triomfar. Eren les societats avançades tecnològicament, amb burgesia capitalista on les masses proletàries haurien d’haver pres el control dels sistemes de producció. Però ni de lluny. On va acabar passant això va ser a la freda, agrària, terratinent, endarrerida i llunyana Rússia tsarista. Un llarg camí el del socialisme per arribar fins aquí. 

La primera Internacional (l’AIT)

Considerat el fundador de l'anarquisme. Va patir molt. Va ser condemnat a mort, es va escapar, va ser detingut i deportat a sibèria. Allà s'hi va esar una bona cosaa d'anys. Quan novament es va escapar i va anar a parar a Anglaterra, el món havia canviat. Ell no.
Considerat el fundador de l’anarquisme. Va patir molt. Va ser condemnat a mort, es va escapar, va ser detingut i deportat a Sibèria. Allà s’hi va estar una bona colla d’anys. Quan novament es va escapar i va anar a parar a Anglaterra, el món havia canviat. Ell no.

L’associació Internacional del Treball (AIT), o Primera Internacional, com és més coneguda, va ser fundada a Londres el 1864. Aquesta entitat, venia a donar suport al cos teòric que s’havia creat al voltant del Manifest Comunista de 1848. Les idees socialistes no eren noves. Des d’inicis del segle XIX persones com Robert Owen, Chrles Furier, Claude- Henri de Rouvroy defensaven diverses idees sobre l’abolició de les classes socials, l’igualitarisme en l’educació o el cooperativisme. Marx i Engels el que van crear va ser el socialisme científic, el que es va anomenar, “marxisme”, un cos teòric (anomenat “praxis”) a partir de la qual començaren a néixer les diferents tendències socialistes.

Fins aquí, i encara durant molt de temps, estaven parlant d’anglesos i francesos. Ara els alemanys entraven amb força. La Primera Internacional va aplegar per primer cop els treballadors dels diferents països per aconseguir drets, especialment laborals i de representació política. I els van aconseguir, sobretot a Anglaterra. Però l’experiència va durar poc. La divisió entre anarquistes i marxistes, encapçalats per Bakunin i Marx, enemistats personalment, va trencar la l’AIT.

Els fets de la Comuna a París el 1871 van ser claus per distanciar definitivament les dues parts. L’AIT quedaria molt tocada, acusada d’instigar la Comuna. Al V congrés de l’Haia el setembre del 1872 es produiria l’expulsió dels anarquistes, que a partir de llavors farien el seu camí. Poc després, el mateix any, la seu de l’AIT es traslladaria als Estats Units, i oficialment el 1876 va autodissoldre’s.

La Segona Internacional

El 1889 23 organitzacions europees van tornar-se a reunir a París per donar continuïtat a l’obra de la Primera Internacional. Aquí es van veure ja dues tendències. Una que donaria pas als partits socialistes, liderada pel crític revisionista Berstein, i l’altra que acabaria desembocant en els partits comunistes. La diferència d’aquesta Internacional respecte la Primera va ser que aquí no hi va haver cap òrgan que la dirigís, cada organització va ser responsable d’endegar, o no, les iniciatives que cregués pertinent.

Cartell del 4t congrés de la Segona Internacional de Londres. Considerat el més caòtic i tumultuós de tot. Es va celebrar entre juliol i agost, enmig de protestes de i estires i arronses de totes les delegacions nacionals
Cartell del 4t congrés de la Segona Internacional de Londres. Considerat el més caòtic i tumultuós de tot. Es va celebrar entre juliol i agost, enmig de protestes de i estires i arronses de totes les delegacions nacionals

La Segona Internacional impulsà la reivindicació de l’1 de maig a partir de 1890 per aconseguir la jornada de 8 hores. Inicialment, tornaren els anarquistes als congressos, però van tornar a ser expulsats el 1896. Aquí va participar Lenin en nom de Rússia.

Aquesta forma de fer, va ser el principal motiu d’enfrontament. Entre els partidaris de participar dels respectius sistemes polítics estatals (socialistes) i els qui volien una revolució organitzada a nivell general. Els últims no creien que amb la participació en el sistema s’arribés enlloc (comunistes). La divisió final entre les dues fraccions es produí amb la Primera Guerra Mundial, en la qual els partits socialistes van participar de les polítiques bel·licistes dels seus respectius estats.

A Rússia, però, on les opcions contràries a aquesta participació, eren majoritàries, va esclatar la revolució en mig del conflicte.

Lenin i la Tercera Internacional (Komitern)

Cartell de la Tercera Internacional. "Amunt damnats de la terra, amunt els qui pateixen fam (fam)". Volien trencar les cades que esclavitzaven la classe treballador a tot el món
Cartell de la Tercera Internacional. “Amunt damnats de la terra, amunt els qui pateixen fam (fam)”. Volien trencar les cades que esclavitzaven la classe treballador a tot el món

Aquesta Internacional va ser la comunista, fundada el 1919 a Moscou pels bolxevics. En aquesta situació de divisió, s’intentà des de Rússia, primer amb Lenin i Trotski, crear partits comunistes arreu d’Europa. També aquí, amb l’arribada d’Stalin, la cosa anà pel camí del pedregar. Els trotskistes van crear la seva Pròpia Internacional, la IV, el 1928. Funcionà  amb molts problemes en la clandestinitat.

Per la seva banda, els revisionistes socialistes de la Segona Internacional, que no es van voler integrar a la Tercera, van crear el 1923 la Internacional Obrera Socialista. La IOS va ser un altre fracàs pels mateixos motius que la Segona, en aquesta cas pel suport o no al bàndol republicà en la Guerra Civil espanyola. Es van dissoldre el 1940 davant l’evidència del seu fracàs amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial. Una internacional socialista hauria d’esperar fins al 1951, més com un club d’amics occidental, que amb un programa concret.

Lenin va ser el personatge clau, doncs, per entendre l’arribada de l’ideari marxista, en la seva forma revolucionària a Rússia. Tendència que acabaria desembocant en el comunisme.

Loading Facebook Comments ...

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here