El 23 de febrer era dia internacional de la dona segons el calendari julià vigent a la Rússia precomunista. Era el 8 de març que es commemorava des del 1911 a Europa. Aquell dia, les dones van prendre el protagonisme. Sota el lema “Pa i Pau”, es van llançar al carrer per demanar la fi de la participació de Rússia a la I Guerra Mundial i denunciar les caresties de tot tipus que patia la població, mentre el Tsar continuava obstinat a mantenir l’esforç bèl·lic.

Els prolegomens de la revolució

Rússia com a capital és una idea dels comunistes. Es va proclamar capital el 12 de març de 1918 de la República Socialista Federada Soviètica de Rússia, i al 1923 de la Unió Soviètica. La capital històrica des del 1703 era Sant Petersburg, coneguda durant la revolució com Petrograd, i després com Leningrad

El 18 de febrer hi havien hagut forts avalots a Petrograd, llavors la capital de Rússia. Els soldats havien disparat contra la població. Feia 3 anys que els russos suportaven penúries,per una guerra que, ara era ja públic, Rússia no estava en condicions de mantenir ni econòmicament i tecnològica. Tothom veia que les potències (França, Anglaterra, Alemanya) repartirien el pastís internacional, bàsicament el colonial, que era el que s’estava jugant, mentre Rússia apostava únicament per petites reivindicacions regionals de territori.

La monarquia cauria, perquè ja era una institució més que desacreditada, odiada. Amb l’excusa de la guerra, es trobava fora de la capital, més que res per amagar el cap sota l’ala i no veure les necessitats dels russos.

El 23 de febrer

Manifestacions inicials. Rere els tres homes del davant, fixar-se que tot són dones i nens.
Manifestacions inicials de la revolució. Rere els tres homes del davant, fixar-se que tot són dones i nens.

Ningú s’esperava ni havia previst ni convocat absolutament res. Ni es va preveure una revolució, ni hi havia plans de què fer. Al contrari. Els partits, inclosos tots els comunistes, intentaven passar de puntetes per sobre el dia internacional de la dona i farien les seves assemblees de rigor, els mítings i a dormir. Cap organització volia, ni va fer, una convocatòria de vaga per a aquell dia. I llavors què va passar?

El partit bolxevic creia que encara no era prou fort per dirigir unes masses folles, per això pensava que era perillós remoure res. Eren revolucionaris eterns, només tenien presses per acusar als altres de ser partidaris del règim monàrquic. Però el mateix dia 23 les dones es van declarar en vaga. Les dones, moltes del tèxtil, van enviar delegades a les fàbriques metal·lúrgiques. I aquestes s’hi van adherir. L’altre sector principal que es declarà en vaga immediatament, van ser les cues del pa. Des dels barris més humils de Sant Petersburg, les dones dels soldats que eren al front, van iniciar el que era una protesta de carestia.

El mateix Lenin va quedar amb el peu canviat. Es trobava a Suïssa quan va esclatar la revolució. Els alemanys el van muntar secretament en un tren i el van portar a Rússia perquè es fes càrrec de la situació, un copa va marxar el Tsar.

Van començar a aparèixer banderes als balcons. Sí. Moltes vermelles, però on la majoria demanaven pa. Menjar. La vaga i la solidaritat va anar in crescendo, i per a sorpresa de molts, i anàlisi posterior dels intel·lectuals del bolxevisme, l’exèrcit reservista no va actuar. Per tant, no van haver-hi víctimes.

L’endemà de la vaga de les dones

L’endemà, per a sorpresa de tothom, la cosa va anar a més. Els homes que quedaven a la rereguarda i les dones (especialment aquestes) van anar a les fàbriques. Però no van incorporar-se a la feina. Es van aplegar en assemblees, van fer mítings, i van començar una manifestació pel centre de Sant Petersburg. Als crits de “pa” es van sumar els de “fora la burocràcia!” i “fora la guerra!”.

Aleksandra Mikhàïlovna Kol·lontai va ser una dona de la revolució exemple del que tot canviï perquè tot quedi igual Era cosaca, filla de l'aristocràcia, i per això va poder dedicar-se a la política. Bolxevic, intel·lectual, feminista, partidària del sexe lliure i poliglota, va ser casada a la força pel mateix Lenin. S'oposà als pactes Ribbentrop- Molotov i va ser finalment portada a l'ostracisme per l'Stalinisme
Aleksandra Mikhàïlovna Kol·lontai va ser una dona revolucionària exemple del que tot canviï perquè tot quedi igual Era cosaca, filla de l’aristocràcia, i per això va poder dedicar-se a la política. Bolxevic, intel·lectual, feminista, partidària del sexe lliure i poliglota, va ser casada a la força pel mateix Lenin. S’oposà als pactes Ribbentrop- Molotov, i s’havia mostrat partidària de la independència de Finlàndia. Va ser finalment portada a l’ostracisme per l’Stalinisme

La repressió va recaure sobre la policia. Les poques unitats de reservistes confraternitzaven amb els vaguistes sense sortir de les casernes, i els temuts cosacs es van inhibir. Mentrestant, la Duma pensava que tot s’acabaria, com sempre, després d’una dura repressió i no sabia realment què estava passant al carrer.

El general Jabalov, tot i els 20 policies ferits,  no va recórrer a l’ús d’armes de foc. Des de la revolució de 1905, se sabia que podia haver-hi nous aixecaments, però res que desemboqués en una revolució. I tothom tenia els seus interessos. Els cosacs estaven farts de ser l’ase dels cops, l’escombra bruta per reprimir la població, i l’exèrcit havia patit tants revessos, que també qüestionava el poder polític i la monarquia.

Les dones amb la revolució

El dia 25, donada la fràgil i calculada repressió, limitada a la policia, les vagues anaren a més. Després de les dones, el dia 25 s’hi adheriren totes les fàbriques, els comerços, els transports i els estudiants universitaris. La cosa prengué una dimensió estratosfèrica.

Jabalov va posar en marxar el pla per reprimir fortament de cop tota la ciutat i acabar amb les protestes. No seria fins al matí d’aquest dia que, per fi, el comitè central bolxevic es decidí a fer la crida a la vaga general a tota Rússia. A la nit del 25 al 26 es van detenir líders dels partits opositors. Però la mobilització ja esta a en marxa. Ara sí, començava la revolució.

Un cop acabada la primera setmana, el govern provisional resultant va concedir a les dones el dret a votar. La líder comunista i feminista russa Alexandra Kollontaï va impulsar que el 23 de febrer fos declarat festa oficial a la Unió Soviètica. 2 dies més tard, el 27, es va produir la caiguda del tsar. Es començava un període que va començar com una protesta per la carestia dels aliments iniciada per les dones i que acabaria amb els fets revolucionaris d’octubre.

Loading Facebook Comments ...

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here