El 15 de febrer representa el dia més important en el calendari polític serbi, el Dia de l’Estat. Se celebra una data molt important en dos contextos. Bé que, hi ha un doble significat històric en la festa en qüestió. De fet, es tracta de la data de l’inici de la Primera Insurrecció Sèrbia al 1804. A més, 31 anys més tard, va ser adoptada la primera constitució moderna als Balcans. La Constitució del Principat de Sèrbia.

L’aprovació de la primera constitució moderna als Balcans

Dimitrije Davidovic, creador de la primera constitució moderna als Balcans.
Dimitrije Davidovic, pare de la Constitució Sèrbia. Era de Zemun, una ciutat sèrbia prop de la capital del país, Belgrad. Però al segle XIX, Zemun formava part de l’Imperi austrohongarès.

No obstant això, en aquest article no em centraré en aquesta constitució només degut a la seva importància històrica. Em centro en la mateixa gràcies a diversos aspectes interessants en relació amb aquesta primera constitució moderna als Balcans. Abans de tot, pel fet que figurava com l’acte jurídic més alt, però no d’un estat independent, sino d’un principat.

En concret, en el moment de l’adopció de la Constitució. Sèrbia va tenir l’estatus d’un principat dins l’Imperi Otomà. El seu governant va ser el Príncep Milos Obrenovic, on amb el caràcter absolutista del govern va provocar certa insatisfacció a Sèrbia. A causa d’aquesta insatisfacció, es van organitzar diverses rebel·lions amb l’objectiu de limitar el poder del Príncep. Una d’aquestes rebel·lions va servir com a raó per a l’elaboració immediata de la Constitució. Es tracta de la Rebel·lió de Mileta, aixecada al gener de 1835.

Què prescrivia la Constitució del Principat de Sèrbia?

Quan es tracta de la durada de l’elaboració d’aquesta Constitució, és un altre fet interessant. De fet, la Constitució del Principat de Sèrbia va ser redactada en tan sols vint dies. A més, com una altra curiositat destaca que el seu creador, Dimitrije Davidovic, tot ser d’origen serbi, no era un ciutadà del Principat de Sèrbia ni de l’Imperi Otomà. Era resident de la ciutat de Zemun.

El 15 de febrer també consta com una festa religiosa a Sèrbia. Es tracta de Les Candeles i Verge de la Candelària.

Un cop elaborada i adoptada, la Constitució del Principat de Sèrbia declarava el principi de separació de poders al legislador, executiu i judicial. A més, la primera constitució moderna als Balcans oferia la garantia a la independència judicial. A part, proclamava numerossos drets i llibertats dels ciutadans del Principat. Entre altres, la inviolabilitat de la persona, el dret a un procés legal, la llibertat de circulació i residència, la inviolabilitat del domicili i el dret a l’elecció de la professió.

En conclusió, la Constitució va ser elaborada segons el model de dues constitucions de l’època: la constitució belga i la francesa, adoptades l’any 1830. Es considerava la reflexió més oriental de la Revolució Francesa i els seus valors.

La primera constitució moderna als Balcans: “el viver francès al bosc turc”

El Príncep de Sèrbia en el moment de l'adopció de la primera constitució moderna als Balcans.
Milos Obrenovic, 1848. Per la pressió internacional, va veure’s obligat a derogar la constitució.

Aquesta reflexió no es va trobar amb reaccions positives de tres influents països europeus que consideraven la regió dels Balcans com la seva zona d’interès. Per sobre de tots els altres, l’Imperi Otomà es va oposar a l’adopció de la Constitució ja que una constitució és la llei suprema d’un estat independent, el que Sèrbia, el 1835, no era.

D’altra banda, Àustria-Hongria també es va declarar en contra d’aquesta adopció. La causa va ser que aquesta tampoc disposava de cap constitució.

Finalment, Rússia també expressava la seva protesta pel tema de la Constitució. La seva raó va ser que no li agradava la forta influència dels valors de la Revolució Francesa a la mateixa. De la part russa, l’adopció de la Constitució es comentava fins i tot com “el viver francès al bosc turc”.

Quan es va aprovar la Constitució del Principat de Sèrbia, molts altres països europeus no tenien les seves pròpies constitucions. Per exemple, Rússia o Grècia.

Finalment, com a resultat de la pressió política provinent d’aquestes tres potències europees, el príncep Milos Obrenovic va abolir la Constitució del Principat de Sèrbia un mes i mig després de la seva adopció, el 30 de març de 1835. A més, el mateix creador de la Constitució, després de la seva abolició, es va quedar sense el seu lloc de treball. Conseqüentment, la resta de la seva vida la va passar en la pobresa.

El punt d’inflexió de la història moderna de Sèrbia

El 15 de febrer es celebra com el Dia de l’Estat des del 10 de juliol de 2001. A més, a partir de l’any 2007, la mateixa data es celebra també com el Dia de l’Exèrcit de Sèrbia.

Malgrat la seva curta durada i el trist destí del seu creador, la Constitució del Principat de Sèrbia va ser de gran importància. Aquest abast es deu al fet que la Constitució va indicar la direcció de la història constitucional d’aquest país europeu. Per la mateixa raó, la primera constitució moderna als Balcans sovint s’anomena el punt d’inflexió de la història moderna de Sèrbia.

Finalment, pel que fa al tema de descriure la Constitució del Principat de Sèrbia “el viver francès al bosc turc”, és cert que als Balcans de vegades es recorre al plantejament de diferents “vivers francesos”, encara que no sempre i no només en el context polític. A favor d’aquesta tesi hi ha un fet relacionat amb el període anteior a la Segona Guerra Mundial. Concretament, durant aquest període, la capital romanesa, Bucarest, era coneguda com la “Petita París de l’Est”. Un magnífic exemple que un viver francès als Balcans no necessàriament manca de fruits. Sempre i quan se li atorgui el temps necessari per començar a florir.


Què visitar?

La casa natal de l’intel·lectual liberal, pare de la Constitució de Sèrbia, Dimitrije Davidovic, a Zemun (il·lustrada a la imatge principal d’aquest article):

KULTURNA DOBRA BEOGRADA

Кућа на углу Главне и Давидовићеве улице, оријентисана око унутрашњег дворишта, представља сложену зграду развијану од краја XVIII до средине XIX века. Типична стамбена једноспратница двотрактног типа са шест прозора према Главној и три прозора према Давидовићевој улици, дограђивањем је добила много дуже фронтове према обема улицама.

Article anteriorLa Torre Eiffel, d’obra temporal a referent iconoclàstic
Proper article“Pa i pau” l’inici femení de la revolució
Sóc periodista i redactora de continguts digitals d'origen serbi. Em vaig llicenciar en Periodisme i Comunicació a la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat de Belgrad (Sèrbia) i vaig realitzar el postgrau en "Creativitat i Innovació: Estratègies, gestió i aplicacions interdisciplinàries" (Universitat Pompeu Fabra, Barcelona). No obstant això, en els últims anys em vaig centrar en temes balcànics, cosa que va culminar amb el meu reportatge "El número de patrias yugoslavas en versos y recuerdos", premiat al Certamen Literari Francesc Candel de l'any 2013. Actualment col•laboro en una revista digital i gestiono el blog "KARL MA (R) X FACTOR en Balcanes Occidentales". Més sobre mi a la pàgina web, Stasadurdic.com. Per cert, per qualsevol pregunta o dubte relacionat amb els meus texts o amb els Balcans en general, es possible adressar-se al correu electrònic: stasa@historiesdeuropa.cat.

2 COMENTARIS

FER UN COMENTARI

Loading Facebook Comments ...