Durant la Segona Guerra Mundial, molts musulmans van engruixir de grat les línies dels nazis. Sota lideratge del seu major representant al moment, el Muftí de Jerusalem, i amb el beneplàcit de Hitler, van organitzar-se diversos exèrcits. Potser el més cridaner va ser la 13a divisió de Muntanya Croata del sabre. La van conformar exclusivament musulmans, uns 24.000 voluntaris, principalment de Bòsnia i Croàcia, per lluitar contra les guerrilles de Tito als Balcans.

Símbol de la unitat. La mà amb l'espasa, la portaven al coll al lloc on les SS portaven les runes
Símbol de la unitat. La mà amb l’espasa, la portaven al coll de la guerrera els islamistes, al lloc on les SS portaven les runes. El Handschar de l’àrab “khanjar”, Handzar en serbocroata, era l’arma otomana per excel·lència, una simitarra. Durant molt de temps l’havien portat les tropes dels sultans als Balcans. Per això la van triar com a emblema.

Van ser creats per lluitar contra els nacionalistes Txètnics i els guerrillers comunistes de Tito. El seu reclutament i formació va ser a finals de 1943. Quan les forces nazis a Europa estaven començant a tenir seriosos problemes en diversos fronts, especialment el rus. Aquesta força va ser una excepció en tot. Per exemple pel seu uniforme, el barret de fez verd o l’emblema.

A aquesta unitat es va sumar la 21a Divisió de Muntanya Waffen SS Skanderbeg, amb voluntaris d’origen albanès. També musulmans. El nom demostra l’embolic mental que hi havia sobre el personatge popular d’Skanderberg. I també se’ls li va permetre excepcionalment que portessin el barret típic turc com a part de la uniformitat, un gran detall tenint en compte l’origen de l’uniforme.

Muhammad Amin al-Husayni

El batalló de muntanya número 1 de Croàcia, o SS Handschar, va ser la primera divisió no germànica de les SS. Un cos creat originalment per als més fanàtics del partit nazi

Els nazis van tenir molt d’èxit amb el discurs de superioritat racial dels musulmans respecte els jueus. De fet, els líders islàmics, el Muftí de Jerusalem el primer, i els nazis, compartien un odi irracional vers els jueus. I en el cas personal del Muftí, també contra els francesos i anglesos. Com Hitler. De fet, el Muftí odiava qualsevol cosa que sonés a occidental.

Himmler, en una més de els seves múltiples paranoies, creia que els soldats islàmics no tenien por. Que serien l’arma ideal. I uns aliats excel·lents en l’anomenada “solució final”.

Des de 1941 el muftí era un convidat especial dels nazis i residí a Berlín. Al final de la guerra va intentar fugir i finalment Egipte li va donar protecció. Egipte i la Lliga Àrab van negar les peticions d’extradició realitzades tant pels europeus, pels seus crims de guerra als Balcans, com pel nou Estat d’Israel, per la seva responsabilitat en l’holocaust. Va morir tranquil·lament de vell el 1976 sense penedir-se.

Els islamistes dels Balcans

Reunió de Hitler amb el seu gran aliat el muftí de Jerusalem. Gran partidari de l'holocaust
Reunió de Hitler amb el seu gran aliat el muftí de Jerusalem. Gran partidari de l’holocaust

A banda dels dirigents, i dels imams amb el que cada companyia del batalló comptava, bona part de la població musulmana de la regió dels Balcans no tenia consciència de col·lectivitat.  Sovint ni tan sols era practicant en aquells moments. Els musulmans de Bòsnia tenien por a l’Estat titella d’Ante Pavelić, qui per congraciar-se la població musulmana fins i tot va crear una mesquita a Zàgreb. Els bosnians es queixaven de Pavelić, i van arribar a demanar a Hitler mateix que Bòsnia fos autònoma. El cap Ustaixa de l’estat titella croata, va ser responsable de l’extermini de serbis, gitanos i jueus als Balcans. I els musulmans, que primer van témer ser els següents, al final hi participaren ben de gust en la carnisseria.

La resposta del reich va ser l’allistament, primer voluntari, i després forçat. Molts musulmans van respondre per la voluntat de defensa del propi territori, enfront del que creien una amenaça: el comunisme. La majoria van ser atrets per la lluita contra els serbis, identificats com a cristians.

Voluntaris del batalló Handschar en ple adoctrinament conta els jueus el 1943
Voluntaris del batalló Handschar en ple adoctrinament conta els jueus el 1943

L’evolució de la unitat

A l’estiu de 1944 començaren les accions contra els partisans des del quarter general bosni a Brčko. La unitat va destacar ràpidament per la seva crueltat. El batalló no va ser durant gaire temps operatiu, de l’1 març a desembre de 1944. Es va anar fusionant, primer amb l’Skanderberg, i finalment amb el batalló Prinz Eugen. El Prinz Eugen era format principalment per germànics ètnics procedents de la zona dels Balcans.

A finals del 1944 i principis del 1945, els elements no germànics van començar a desertar, com a resposta al trasllat de les restes de la unitat cap a Alemanya i després Hongria, front dels èxits dels partisans. Molts intentaven tornar a casa seva.

El que va quedar de la unitat  va ser destinada a la batalla de Budapest, a Drava a prop del llac Balaton. El setge de Budapest està considerat el més sagnant de la Segona Guerra Mundial. Volien defensar l’estat satèl·lit d’Hongria davant l’exèrcit roig, cosa impossible que va costar la vida a uns 45.000 civils. Cap al març de 1945 a dures penes restaven uns 3.000 homes mal equipats. Finalment la majoria del que quedava de la divisió es van lliurar a les unitats britàniques el 12 de maig de 1945 a Àustria.

El jurament que feien els voluntaris a la divisió era doble. A Hitler i a Ante Pavelić. Una forma d’assegurar l’Estat titella croata

L’odi dels serbis cap als musulmans durant les guerres dels 90, tenen una explicació en part en segles de repressió turca, sovint salvatge. I també en els crims de guerra patits per aquestes tropes musulmanes de les SS durant la Segona Guerra Mundial

La línia del radicalisme islamista

Avui en dia hi ha una línia teòrica controvertida que denuncia continuïtat entre les teories antioccidentals i antijueves del muftí de Jerusalem, amb el radicalisme islamista actual. Aquesta teoria parteix del llibre Icon of Devil. Argumenta que la línia de continuïtat passà per l’origen de les formes de terrorisme dels 60 i 70, amb suport a nuclis occidentals que ja els feien la feina bruta, així com per la lluita continuada contra l’Estat d’Israel. Un dels principals arguments és la continuïtat de molts elements fugits de les divisions nazis musulmanes, els que no van ser jutjats i executats, els quals s’haurien anat integrant en els partits palestins.

El llibre ha estat molt criticat per poc imparcial i poc fonamentat, i per inoportú.  O per donar massa importància a un sol home en el procés de radicalització de l’islamisme. Malgrat tot, Icon of Evil ha obert una via d’investigació que ha generat molts debats a nivell internacional.

Aquest debat, però, no treu la realitat d’un fet històric com el que hem relatat aquí. L’adhesió, quasi massiva, de la població musulmana dels Balcans durant la segona Guerra mundial al nazisme.

Die Bosniakische Handschar Division – Bosnjacka Handzar Divizija

Nastala je nakon masakara počinjenih od strane četnika u istočnoj Bosni nad Bošnjacima, nakon čega su Bošnjaci od njemačkih vlasti tražili oružje ili zaštitu, formirajući milicije, kako bi se zaštitili od srbo-četničkih napada, što će Njemci kasnije iskoristiti za stvaranje vojne formacije. Osnovna namjena jedinice je trebala biti zaštita domova i porodica, ali taj dogovor nije ispoštovan.

Loading Facebook Comments ...

SENSE COMENTARIS

FER UN COMENTARI