Benvolguts lectors, esgotem un any més d’història de la humanitat. Intentarem resumir una mica el 2016. Està clar que aquest serà l’any de l’ascens del populisme als Estats Units. Es triava entre una opció conservadora, el mateix de sempre, o una de populista. I ha guanyat el populisme, o millor dit, ha perdut l’establishment. Els Estats Units han basculat d’una banda a l’altra, com tantes vegades ha passat en la història, per un pur efecte rebot. Al món, els embolicats interessos econòmics derivats del domini de l’energia (gas i petroli), provoquen guerres, amb els conseqüents desplaçats i les víctimes de l’emigració que podem veure cada dia tranquil·lament des del nostre sofà de casa.

Europa

A Europa, també hi ha un efecte “pastanaga” amb el populisme i el rerefons sobre el suposat perill o no de l’arribada massiva d’immigrants als països del vell continent. A la fi, aquesta Europa, institucionalment, segueix ridículament paralitzada pels propis estats que en formen part, que no volen cedir espai de sobirania de cap de les maneres.

Així, mentre els estats més pobres, o simplement els qui esperen beneficiar-se d’allaus de diners que fins ara anaven a parar a a l’estat espanyol, fan cua per poder posar la seva estació d’AVE a un poble amb 4 cabres, els britànics diuen “Adéu, bon vent i barca nova”. El Brexit, ha estat aquest any, de llarg, la notícia més sonada que posa en evidència que el projecte europeu no pot ser només econòmic sinó que o és polític, és a dir, social, o no prosperarà. Les multinacionals, són les úniques que no tenen problemes. Si les infraestructures que construeixen acaben sent rentables, bé, i sinó també, perquè són rescatades amb diners públics.

Malgrat tot, alguna cosa es mou al vell continent. Nacions sense estat malden per sobresortir, i porten un nou projecte europeu sota el braç. Alguns estats també veuen que no es pot seguir essent un grup d’estats “pijos” que van acceptant d’altres estats sempre i quant compleixin requisits econòmics i prou, tal com si es tractés d’un club exclusiu. Pel que fa als ciutadans europeus, hauríem d’exigir més democràcia i que el Parlament Europeu (únic òrgan elegit directament) no fos controlat pel Consell de la Unió i el Consell Europeu.

Política

Aspectes positius han estat aquí poc comentats. Croàcia ha aixecat els vetos a les negociacions amb Sèrbia per a l’ingres a la Unió. I Bulgària ha votat un president prorus, que no vol deixar la Unió, un bri d’esperança per al negociació amb aquest important país europeu.

Políticament, aquest any ha estat marcat per l’etern tema turc. L’estat, encara teòricament laic, però amb un govern confessional, ha escenificat un cop d’estat (real o no) que li està permetent una neteja de l’oposició política i ètnica. Europa, mira cap a una altra banda perquè, primer, no té unitat d’acció exterior (com sí que té Rússia) i sobretot per la hipocresia, o xantatge, segons com es miri, que fa amb el tema de pagar per retenir refugiats a les fronteres turques.

En general, l’auge del populisme antieuropeista, sembla que ha trobat fre. Faltarà saber què passarà a França. Tot i que és preocupant que junt a la inactivitat institucional, la passivitat d’alguns estats i la insolidaritat d’altres, algunes teories antieuropees que semblaven desterrades del nostre continent, tornin a tenir certa audiència.

Societat

En el marc de l’anecdòtic, el 2016 es recordarà pel gran nombre de músics internacionalment coneguts que han mort. Ara resulta que tothom era un fan de Leonard Cohen. També han mort: Prince, David Bowie, Rick Parfitt (guitarrista d’Status Quo) i George Michael. Un autèntic any negre per a la música, que ha tingut el contrapunt en l’atorgament del Nobel de literatura a un altre músic, Bob Dylan. El que ha aixecat força polseguera.

Alguna cosa ha canviat en el món discogràfic. Fa un parell de dècades ens haguéssim vist inundats per recopilatoris, versions “inèdites”, col·leccions complertes i edicions de luxe…efectes de l’mp3?

L’any següent està carregat de sonats aniversaris. Els dos més importants seran el centenari de la Revolució Russa i els 500 anys de les 90 Tesis de Luter. Ambdós esdeveniments van canviar el món per sempre. Nosaltres intentarem dins les nostres possibilitats que no passin desapercebuts per a la nostra llengua i cultura el coneixement d’aquests esdeveniments, més enllà del tertulianisme barat.

Arqueologia

El 2016 ha donat la imatge del canvi de mans de la ciutat de Palmira, d’uns fanàtics a un dictador poc preocupat per massacrar el “seu” poble. La indecent postura d’Europa i tot el món occidental és culpable de la desgràcia siriana, que podem simbolitzar en la ciutat de  la reina Zenobia. Tots hi hem perdut.

L’arqueologia però també ha donat alegries: una excavació de Londres ha tret a la llum una petita placa de fusta del segle IdC amb la inscripció més antiga on hi apareix el nom de la ciutat: Londinium. Ja al continent, en una cova prop de Bruniquel, a França, s’han pogut datar uns cercles formats per centenars de fragments d’estalagtites i estalagmites en 176.000 anys, que ho converteixen en l’estructura més antiga creada per l’home que es coneix.

El passat octubre a Jerusalem, i davant les càmeres de National Geographic, tasques de restauració a la basílica del Sant Sepulcre han permès, excepcionalment i amb el vist-i-plau dels responsables de totes les confessions, obrir el Sepulcre! la làpida, que no es movia des del segle XVI, fou retirada a sota hi aparegué una placa de pedra calcària. El cos de Jesús hi jagué a sobre? No n’hi ha la certesa.

A Catalunya, tanquem l’any amb notícies al voltant de l’arqueologia subaquàtica: a la localització d’un peci romà del segle I dC a les illes Formigues, cal afegir els avenços en l’excavació i estudi d’un dels vaixells ibers que es troben a les aigües del cap de Creus. Ara, els arqueòlegs saben per què es fa enfonsar i més important encara, la tècnica constructiva dels vaixells ibers. Els resultats seran objecte d’una exposició al Museu d’Arqueologia de Catalunya tancant el cercle de l’estudi arqueològic: tornar el coneixement a la societat.

El nostre projecte d’Història

Enguany ha estat l’any de la consolidació. Seguim creixent en nous lectors, tot mantenint entre uns 3.000 i 4.000 lectors mensuals, depenent del nombre d’articles que publiquem. L’efecte difusió a les xarxes socials es nota molt. Pugen molt les visites en el moment en que publiquem i l’endemà, però baixen quan no publiquem. Això és perquè, lamentablement, els lectors en català no cerquen a Internet en català, abans de fer-ho en d’altres llengües. Quan fem anàlisi de paraules clau que se cerquen als principals cercadors, “història” (així, amb accent), és inexistent.

La nostra tasca és per a l’amor a l’art, millor dit, a la història. No guanyem ni un ‘duro’, i els nostres col·laboradors són completament altruistes. Per l’esforç i la inversió de temps que realitzem, és pel que estem tan agraïts a tothom qui col·labora,ens fa comentaris o ens dóna ànims.

Hi ha bons lectors d’història, això ja ho hem comprovat. El nombre de seguidors que tenim a les xarxes va en augment,  però és complicat en un món dominat per la ficció, el descrèdit cap a les ciències humanístiques i la inexistent oferta escrita sobre història de qualsevol tema que no sigui parlar estrictament sobre el nostre país.

Per intentar trencar aquesta inèrcia destructiva per al català, fem totes les col·laboracions que podem. Enguany hem publicat a l’especial en paper de la Fosbury sobre els olimpíades, a més d’anar fent algun article com el de l’esquí. També hem iniciat una nova col·laboració, encara esporàdica, amb el diari d’opinió Lliure i Millor, i l’any vinent esperem anunciar una altra col·laboració important.

Tot això és gràcies als col·laboradors. Aquest any també hem tingut un nou col·laborador, en Josep Dorca, que ens cobreix una part del continent per nosaltres força ignota, malgrat la proximitat. Els Balcans. Enguany, el 2017, esperem anunciar encara més col·laboradors, començant el gener per la primera col·laboradora, el que ens fa especial il·lusió.

FELIÇ 2017

Com sempre, esperem fer bons auguris pel que vindrà!

Des d’Històries d’Europa us desitgem una bona entrada d’any!

Loading Facebook Comments ...

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here