El primer fake documentat de la història, és avui considerada la primera ortodòncia amb èxit de la qual es té constància. El 22 de desembre de 1586 va nèixer Christoph Müller, qui va portar de corcoll el món científic de tota Europa. Li va sortir una dent d’or de forma natural. El nen alemany, natural del poble de Weigelsdorf (avui Ostroszowice) a la Baixa Silèsia, i la seva família, van aconseguir grans beneficis amb el suposat miracle. La notícia del nen amb la dent d’or va córrer com la pólvora. Especialment a partir de 1593, quan el nen tenia 8 anys. Científics i nobles feien cua per veure el nen i la seva dent. El principal culpable d’aquesta fama va ser el professor de medicina de la universitat de Helmstedt, Jakob Horst.

El debat científic

Duncan Liddell era escocès. Va visitar diverses institucions del continent, tenint fama com a matemàtic. Ensenyava les teories de Brahe i arribà a rector a Helmstedt
Duncan Liddell era escocès. Va visitar diverses institucions del continent, tenint fama com a matemàtic. Ensenyava les teories de Brahe i arribà a rector a Helmstedt

Horst va inspeccionar la peça dental en primera persona. La va sotmetre a la prova de la pedra de toc (si és or queda una marca), i va comprovar que era ben subjectada a la geniva. Efectivament. Era or. Això sí, va especificar que de no gaire qualitat, i era del tot subjecta, pel que era natural. Per tant, un cop feta la comprovació de camp, Horst es va centrar en explicar “científicament” el fenomen.

El resultat va donar per a un llibre de 145 pàgines. Al llibre De Avreo dent maxillari pueri Silesii (1595) Horts va explicar com era possible d’una forma lògica i raonada. Res de miracles. Tot raó. L’explicació es trobava en l’alineació dels astres. El dia que va néixer el nen, resulta que hi havia hagut una calor anormal. El sol, en conjunció amb els astres, hauria fos la dent, provocant que es convertís en or. El naixement  havia coincidit just amb el solstici, en un moment en què el sol es trobava a la constel·lació d’Àries.

Com sempre passa en el món científic, no es pot convèncer a tothom. Duncan Liddell va liderar l’oposició a la teoria de Horst. Al seu llibre Tractatus de Aureo dent pueri SilesianiLiddell argumentava que, clarament, la dent havia de ser falsa. Obra d’una intervenció humana. La prova, Horst s’havia equivocat en el càlcul: el sol no entra en la constel·lació d’Àries fins al març.

Horts era un home del seu temps. Va interpretar que a més, la dent era a la banda esquerra, la sinistra, la dels mals auguris. Però com que es tractava d’un fet de bona sort, Horts va pronosticar que després d’una mala època la situació d’Europa milloraria. Hi hauria una època daurada. Un pronòstic digne d’economista.

El debat de fons

Al segle XVI el context religiós limitava molt el debat ideològic. L’església catòlica estava imposant a foc i espasa les normes del Concili de Trento contra els reformistes. Mentre, un feble emperador Rodolf II, tancat al seu castell de Praga, atreia tot tipus d’alquimistes i artistes a la seva cort. En el record popular encara voltava l’amenaça dels turcs, que havien posat setge a Viena el 1529.

Aquesta situació es produïa al mig del debat sobre l’heliocentrisme, amb les idees de Koppernigk, que marcaria a Occident el curs de la ciència. Els científics cercaven, cada cop més, explicacions raonades i l’Església s’hi oposava frontalment. A començaments del segle XVII, poc després del cas del nen amb la dent d’or, Galileu acabaria de trasbalsar el món de la religió, en favor de la ciència, amb el seu telescopi.

Al final del segle XVI, i especialment a la universitat de Helmstedt, es vivia un debat acalorat d’idees filosòfiques i deontològiques. La discusió Horst-Liddell sobre el tema de la dent d’or va ser un camp de batalla més. L’evolució de la universitat en llarg del segle XVII va ser bandejar l’astrologia en les explicacions mèdiques. Duncan Liddell no només “disparava” (intel·lectualment parlant) contra Horst als seus escrits sinó sobretot, i especialment, contra les idees de Paracels i els seus partidaris.

La universitat de Helmstedt era nova. Fundada sota domini protestant el 1576 i clausadara en època de les guerres napoleòniques
La universitat de Helmstedt era nova. Fundada sota domini protestant el 1576 i clausadara en època de les guerres napoleòniques

A la base, Liddell defensava que l’home havia d’entendre els processos de la natura. No alterar-los, com intentaven els alquimistes. Segons Liddell, tot en la natura tenia una raó de ser. El que calia era descobrir aquesta raó. Amb el temps, la idea de Principia, que va desenvolupar Newton a la seva Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica, marcaria un punt de no retorn en la ciència.

La fi del gran fake

Amb el temps els dubtes s’anaren acumulant. Un metge anomenat Rhumbaum en una inspecció va comprovar que la dent tenia una esquerda. Una cosa impossible si realment fos d’or. El metge de Frankfurt  Balthazer Caminæus, el 31 de desembre de 1595, feia pública una carta a través de Liddell amb les observacions de camp fetes al nen. La primera observació científica òbvia va ser clara i directa: el nen només ensenyava la dent a qui li pagava.

Finalment la dent amb el pas del temps i de l’ús s’havia anat desgastant. Per això la família de Christoph “racionava” les inspeccions de la dent. Aquest fet creava mala maró entre els curiosos. Un dia, un cavaller borratxo no va encaixar bé que no li deixessin veure la famosa dent i apunyalà Christoph a la boca. Quan el nen va era intervingut per aturar-li l’hemorràgia es va comprovar que tot plegat era una engalipada de l’alçada d’un campanar. La dent tenia una fina capa d’or, ja desgastada, però evidentment, era postissa. Liddell tenia raó.

Christoph va ser fet presoner. La seva família va poder escapar a temps i no el van poder capturar mai. Poc temps després, es va reconèixer que la dent postissa era una molt bona obra d’art, digne d’un joier. Però tampoc es va saber mai qui li havia posat.


Més informació:

Robert Jütte: Ein Wunder wie der goldene Zahn. Eine unerhörte Begebenheit aus dem Jahre 1593 macht Geschichte(n)

Stöbern nach Themen Durchsuchen Sie unsere Bücherdatenbank nach Themen, Ländern, Epochen, Erscheinungsjahren oder Stichwörtern. Bücherschau der Woche Hatten Sie in den letzten Tagen keine Zeit, die Zeitung zu lesen oder bei uns vorbeizuschauen? Macht nichts, denn hier können Sie unsere Rezensionsnotizen der letzten sechs Erscheinungstage nach Zeitung oder Themen sortiert abfragen.

Loading Facebook Comments ...

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here