El poble rutè és una de les nacions més desconegudes d’Europa. Repartits majoritàriament entre quatre estats -Polònia, Eslovàquia, Ucraïna i Romania- els rutens no han tingut gaires ocasions de crear una entitat política pròpia. A això hi afegirem que és una nació que ha tingut una forta tendència a l’emigració. De fet, moltes de les personalitats rutenes més conegudes han estat descendents d’emigrants als Estats Units, com per exemple l’artista Andy Warhol (nascut com a Andrew Warhola, 1928-1987) o l’actriu Sandra Dee (nascuda com a Alexandra Zuck, 1942-2005).

Els rutens s’anomenem rusyny en la seva llengua i sumen un total aproximat d’1,2 milions, entre autòctons i descendents de l’emigració.

Una nació entre tres estats. Principalment Ucraïna, pe`ro també Eslovàquia i Hongria
Una nació entre tres estats. Principalment Ucraïna, però també Eslovàquia i Hongria

Aquesta nació eslava parla una llengua propera a l’ucraïnès que encara no és del tot reconeguda per tres dels estats dominants (menys a Eslovàquia, on se li reconeix una personalitat pròpia i a Sèrbia, on també hi viu una petita minoria rutena a la Província Autònoma de Voivodina). Això ha fet que sobretot a Ucraïna hi hagi un gran debat entre els que defensen una nació rutena diferenciada i els que afirmen que els rutens són només una branca del poble ucraïnès.

Una part de la terra rutena – la Rutènia subcarpàtica – ha viscut una de les històries més mogudes de l’Europa del segle XX, amb canvis de fronteres i invasions constants. L’any 1939 però el país tingué l’ocasió d’esdevenir un estat independent.

De l’Imperi austrohongarès a Txecoslovàquia

Fins al final de la Primera Guerra Mundial la Rutènia subcarpàtica formava part de l’Imperi austrohongarès. Lligada al Regne d’Hongria des de l’Edat Mitjana, aquella terra havia estat un racó oblidat i remot de l’imperi, on una població eslava intentava sobreviure davant la repressió de les autoritats de Budapest i de Viena. Amb la fi del conflicte i amb els canvis de fronteres a tota l’Europa Central i Oriental, Rutènia va passar a formar part d’un nou estat, Txecoslovàquia, el 1919.

Rutènia era considerada la regió més pobra tant de l’Imperi austrohongarès com després de Txecoslovàquia.

Els nous governants -tot i ser eslaus- no van tenir més consideració que els antics dominadors austrohongaresos envers Rutènia. Els habitants de la regió eren vistos com una gent primitiva que havia de ser educada per les autoritats per portar-los cap a la modernitat. Aquesta visió paternalista va ser la imperant en els informes oficials txecs dels anys vint i trenta. Per millorar la situació de la regió, el govern va impulsar un projecte de colonització de Rutènia, animant a ciutadans txecs i eslovacs a anar a viure a la zona, com si fos una mena de Far-West en miniatura al cor de l’Europa Central en ple segle XX.

El 1930 la població de la Rutènia subcarpàtica era de 725.357 habitants. La gran majoria (62.17%) eren ucraïnesos, inclosos els rutens que llavors no eren considerats una nació a part. La resta estava formada per minories hongareses, jueves, alemanyes i txeques i eslovaques. La capital era Újhorod.

La oportunitat de ser al marge

Avhustyn Volosyhn a l'esquerra acompanyat dels membres del govern de Rutènia que va durar 24h.
Avhustyn Volosyhn a l’esquerra acompanyat dels membres del govern de Rutènia que va durar 24h.

El 30 de setembre de 1938 l’Alemanya nazi obtingué mitjançant els Acords de Municamb el vistiplau de les democràcies occidentals- el permís per annexionar-se la regió txecoslovaca dels Sudets, poblada per alemanys. Com era d’esperar, Hitler no es conformaria només amb els Sudets, sinó que el que tramava era la desintegració total de Txecoslovàquia.

Al novembre, Hitler donà permís a Hongria per ocupar part d’Eslovàquia i de Rutènia, llavors encara dins de Txecoslovàquia. Occident no va protestar. La capital rutena Újhorod passà llavors a formar part d’Hongria i la resta de la regió va subsistir dins el precari estat txec amb un règim autonòmic especial. El sacerdot grecocatòlic i intel·lectual Avhustyn Voloshyn fou nomenat president del nou govern autonòmic.

Igualment, des de Praga van fer els ulls grossos amb la creació d’una força paramilitar pròpia, la Karpatska Sitx (Milícia dels Carpats) formada per nacionalistes ucraïnesos i rutens.

La creació d’una autonomia rutena fou un desesperat intent de Praga per mantenir unida una Txecoslovàquia que ja estava sentenciada.

El 15 de març de 1939 Hitler va envair Txecoslovàquia. Quan les tropes alemanyes entraren a Praga, Eslovàquia es proclamà independent (fins llavors també era una autonomia igual que Rutènia) i va passar a ser un estat satèl·lit del Reich alemany.

Es proclama la independència

I Rutènia? Doncs es veié completament al marge tant de la invasió alemanya com de la independència eslovaca i va decidir seguir el seu camí.

A la tarda del 15 de març, Avhustyn Volosyhn i els membres del parlament autonòmic van proclamar la independència de Rutènia. Des de Hust, la nova capital, perquè recordem que la capital real, Újhorod, havia estat ocupada al novembre de 1938 pels hongaresos. La Milícia dels Carpats prengué el control del país i els pocs soldats txecs que quedaren foren obligats a marxar cap a Romania o cap a Polònia.

El nou país comptà amb un parlament, una bandera (els colors ucraïnesos amb l’escut de Rutènia subcarpàtica al mig), unes petites forces armades i un himne, Encara no ha mort Ucraïna, com a mostra de la importància cultural de la població ucraïnesa del país. Cal dir que aquesta cançó actualment encara és l’himne d’Ucraïna. El nom oficial del nou estat fou Carpato-Ucraïna i no pas Rutènia.

Execució de defensors rutens per part de les tropes hongareses

Els hongaresos però no estaven disposats a permetre-ho. Amb una Txecoslovàquia desmembrada on Praga estava ocupada pels nazis i Eslovàquia era un titella alemany, Hongria volgué reintegrar Rutènia als seus dominis (fins al 1918 fou territori hongarès). L’excusa utilitzada era el mal tracte que -segons ells- rebia la minoria hongaresa des de feia temps.

La fi de l’efímer estat

La matinada del 16 de març de 1939 les tropes hongareses van emprendre la invasió. La Milícia dels Carpats, tot i oposar una forta resistència es veié incapaç d’aturar l’atac i a mig dia les tropes magiars arribaren a la capital, Hust. El govern i el seu president Voloshyn van fugir cap a la frontera romanesa. Finalment, havent eliminat tot focus de resistència, el 17 de març Hongria havia ocupat tot el petit país.

Rutènia havia estat independent poc menys de 24 hores. Al matí del 15 de març de 1939 formava part encara de Txecoslovàquia; des de la tarda a l’endemà era independent i des d’aquell dia fins a l’octubre 1944 seria una simple província hongaresa.

Durant el conflicte ucraïnès del 2014 ha sorgit algun grup que vol reviure les demandes nacionals de la Rutènia subcarpàtica. Els rutens no estan disposats, pel que sembla, a obeir cegament les pressions del govern de Kíev.

Des del 1944 (ocupació soviètica) fins al 1991 pertanyé a la Unió Soviètica, on estava inclosa dins la República Socialista Soviètica d’Ucraïna. Des del 1991 i fins al dia d’avui és un óblast (província) d’Ucraïna.

Pel que fa al president Voloshyn, després de la fuga a Romania arribà fins a Praga, on va viure durant tota la guerra. Quan els soviètics ocuparen la capital txeca el 1945 va ser identificat i traslladat a Moscou. Va morir en una presó moscovita el 19 de juliol d’aquell mateix any.

SilverLands. The Chronicles of Carpatho-Ukraine 1919-1939 | release 2012

For centuries, the people of Transcarpathia were isolated by politics, geography and poverty. Following WW1, as neighbouring states eyed the strategic and material potential of Transcarpathia, the region experienced a cultural renaissance. In 1939, as Europe prepared for war, the battle for control of the region escalated.


Més informació:

Carpatho-Rusyn Research Center

The Carpatho-Rusyn Research Center is a non-profit cultural research organization whose purpose is to promote knowledge about all aspects of Carpatho-Rusyn culture through the publication and distribution of scholarly and educational material about the Carpatho-Rusyn heritage in Europe and America.

 

Loading Facebook Comments ...

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here