Nikolai Bukharin va néixer el 9 d’octubre de 1888 a Moscou en el si d’una família de professors. Bukharin va iniciar la seva activitat política quan, en companyia del seu amic Ilya Ehrenburg, va participar en el moviment estudiantil de la Universitat de Moscou durant la revolució de 1905. A l’Institut (Liceu) va prendre ja contacte amb el marxisme. Va ingressar al Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia el 1906, integrant la fracció bolxevic. Va estudiar a la Facultat de Dret de la Universitat de Moscou (secció d’Economia), va militar com a propagandista i organitzador en la secció moscovita del POSDR. Va ser detingut diverses vegades abans de ser deportat a Onega d’on va fugir a l’estranger.

Amb Grigori Sokolnikov va participar el 1907 a la Conferència Nacional de Joves que es va considerar després com la fundació del Komsomol. Treballava properament amb N. Osinskii i Vladimir M. Smirnov. En aquesta època va conèixer a la que seria la seva esposa, Nadezhda Mikhailovna Lukina, germana de Nikolai Lukin. Detectada la seva tasca política per l’Okhrana, la policia secreta del tsar, i després d’un breu empresonament en 1911, va ser deportat novament a Onega, Arjánguelsk, d’on es va escapar cap a l’exili, a la ciutat de Hannover. A l’estranger, va continuar els seus estudis que el van convertir en el principal teòric del bolxevisme.

Lenin va encertar al veure en ell a un economista marxista d’excel·lent cultura.

Bukharin, com a home de lletres, va escriure diversos llibres i articles en diaris obrers, molts d’ells clandestins. A la tardor de 1912 Bukharin va conèixer Lenin, qui es va assegurar la seva col·laboració per al diari bolxevic “Pravda” i la revista “Prosvéchtchénié”. Bukharin es va vincular al moviment obrer a l’estranger i va redactar els informes i discursos per al grup bolxevic de la Duma, al mateix temps que militava en els cercles socialdemòcrates de Viena. Va ser en aquesta època quan va emprendre els seus estudis d’economia.

La Gran Guerra i l’intel·lectualisme marxista

Durant la Primera Guerra Mundial, Bukharin va manifestar certes divergències amb Lenin sobre temes com l’Estat, la relació entre la lluita per la democràcia i el socialisme, etc. Sobre el dret de les nacions a l’autodeterminació, la posició de Bukharin estava més propera a la de Rosa Luxemburg que a la de Lenin. Lenin no va sobreestimar la importància de les seves discrepàncies teòriques amb Bukharin, ja que considerava que les seves idees “havien de madurar”. Per exemple, si evocava els “petits errors” de Bukharin, al problema de l’Estat, per contra, fulminava “la gran mentida i l’enviliment del marxisme per Kaustky”. Per això, Lenin va acceptar elaborar un prefaci per al llibre de Bukharin “L’economia mundial i l’imperialisme” (1916). Això li va servir per prendre posició contra Karl Kautsky i, indirectament, contra els errors del propi Bukharin.

Fotografia, d’autor desconegut, de Nikolai Bukharin, publicada a Stephen Cohen “Bukharin” 1974.

No obstant això, certes observacions i conclusions de Bukharin van servir d’ajuda al Lenin que treballava en l’elaboració de L’imperialisme, etapa superior del Capitalisme. Tot això, sense comptar que tenir un adversari de la talla de Bukharin estimulava el pensament de Lenin, com es pot comprovar en una sèrie d’escrits preparatoris d’una altra obra clàssica de Lenin: “L’Estat i la Revolució”. Arran de la Conferència de les Seccions del POSD (b) a l’estranger (Berna, Febrer de 1915) Bukharin es va oposar a la reivindicació del dret de les nacions a l’autodeterminació i, més generalment, contra tota exigència de programa mínim

Al fons, les divergències, com ho subratllava Lenin, es produïen al voltant del tema que “el socialisme era impossible sense la lluita per la democràcia” i que era poc raonable excloure del Programa (del Partit) una de les reivindicacions democràtiques. L’important no era tant la qüestió del dret de les nacions a l’autodeterminació com el mètode d’anàlisi del problema. Lenin, com després faria en el que es va anomenar el seu “testament”, retreia a Bukharin la seva falta de sentit dialèctic.

Viatge a Amèrica i contacte amb Alexandra Kollontai

A l’octubre de 1916, Bukharin es va desplaçar a Amèrica. A Nova York, va col·laborar activament en el diari “Nou Món”. En una carta a Alexandra Kollontai, Lenin es va mostrar molt satisfet de la batalla que llavors Bukharin lliurava contra la dreta i contra Trotski. Alhora Bukharin contribuïa a l’organització de l’ala esquerra zinmerwaldiana, del moviment socialista americà, que havia de constituir més tard el nucli del Partit Comunista dels EE.UU.

“Després de la victòria de la Revolució d’Octubre a Petrograd, va ser un dels dirigents de la insurrecció armada de Moscou.”

Després de la Revolució de Febrer de 1917, va tornar a Rússia. Allà va recolzar les Tesis d’Abril de Lenin. A l’agost de 1917, al VI Congrés del partit, va ser elegit membre del Comitè Central, per mandat del qual va redactar el Manifest del citat Congrés. Bukharin va participar activament en els esdeveniments revolucionaris de Moscou, on va lluitar contra els menxevics i els social-revolucionaris. Així mateix, va exercir una funció important en la campanya contra el general colpista Kornilov. Com a membre del Comitè Central, va prendre posició contra les indecisions que es van produir en el mateix respecte a la insurrecció armada i la conquesta del poder. Després de la victòria de la Revolució d’Octubre a Petrograd, va ser un dels dirigents de la insurrecció armada de Moscou. Al gener de 1918, en nom dels bolxevics, Bukharin va fer ús de la paraula en l’Assemblea Constituent.

La dictadura del proletariat i la Guerra Civil Russa

Bukharin va recolzar les seves «Tesis d’abril», es va oposar al Govern provisional i va defensar la presa del poder per la força.

El romàntic del “comunisme de guerra”. Tot i les divergències teòriques entre Lenin i Bukharin durant la guerra civil, tots dos van trobar un llenguatge comú sobre moltes qüestions polítiques. Per exemple, arran del VIII Congrés dels Soviets de Rússia (1920), Bukharin va defensar les idees de Lenin sobre eventuals concessions a empreses estrangeres. No era fortuït que tots dos critiquessin a Trostky sobre tal tema. Bukharin va fer molt, en la seva qualitat de redactor de “Pravda” i de propagandista, per sostenir les posicions de Lenin. Molts simpatitzants que es van adherir al Partit després de la Revolució d’Octubre, van poder descobrir les seves idees en L’ABC del comunisme que Bukharin va escriure conjuntament amb Ievgueni Preobrakhenski.

A finals de 1920, Lenin va dir respecte a aquest llibre: “Tenim un programa del Partit, remarcablement comentat pels camarades Preobranjenski i Bukharin, en un llibre preciós al major nivell”. La perspectiva que Bukharin va formular en el VI Congrés del POSDR (b), sobre la “crida” de la revolució mundial, reflectien un punt de vista molt àmpliament difós. Això no l’eximeix de responsabilitat per les accions polítiques negatives que va cometre al començament de 1918, els quals es basaven en punts de vistes obsolets ja en aquella època. Va mantenir una posició errònia sobre una qüestió llavors fonamental per a la destinació de la jove república soviètica. És a dir, la de la pau amb Alemanya. Bukharin, que es recolzava en velles idees, reivindicava la guerra revolucionària. Sobre això va sostenir: “No tenim més que la vella tàctica, la tàctica de la revolució mundial”. Sobre això va manifestar Lenin: “La desgràcia és que precisament els moscovites (inclòs Bukharin) volen mantenir-se sobre una vella posició tàctica i refusen obstinadament comprendre que s’ha modificat i que s’ha creat una nova posició objectiva”.

“La Nova Política Econòmica (NEP) no havia estat encara plenament formulada, mentre que la línia fonamental del Partit, després del seu IX Congrés, preconitzava una transició immediata al socialisme”.

En el seu conjunt, de 1918 a 1929 les posicions de Bukharin es manifestaven com un “romanticisme revolucionari” i per l’esquerranisme de les seves posicions polítiques. D’alguna manera, expressava l’esperit del comunisme de guerra, que era més o menys propi del Partit en aquella època. El 1920, en ple “comunisme de guerra”, Bukharin va publicar una obra teòrica, L’economia en el període de transició. Bukharin va procedir a una generalització, i en una certa mesura, va erigir en absoluta la pràctica política i econòmica del “comunisme de guerra”. Bukharin va cometre sobre el tema errors de caràcter teòric, tot i que alhora va reflectir les idees que en aquells dies estaven en voga dins del Partit. Cal tenir en compte que la concepció de la Nova Política Econòmica (NEP) no havia estat encara plenament formulada, mentre que la línia fonamental del Partit, després del seu IX Congrés, preconitzava una transició immediata al socialisme.

Bukharin, l’home del partit i principal aliat d’Stalin

“Després de la mort de Lenin, un aspra lluita política va sacsejar al Partit”.

Els anys 1921-1927 van ser per Bukharin, com a polític, un període d’auge. El 1924, va ser triat membre del Buró Polític del Partit. Va assumir diverses funcions dirigents no només en el Comitè Central del Partit sinó en el Comitè Executiu Central de la URSS i en el Comitè Executiu de la Internacional Comunista, de la qual va ser designat president en substitució de Zinoviev. Bukharin va participar activament en els treballs del Komsomol, del Consell Central dels sindicats soviètics, de la Internacional sindical, de l’Institut de professors Vermells, de l’Acadèmia Comunista, de l’Institut Marx i Engels, si com d’altres establiments socials, culturals, científics i d’ensenyament. A més, va representar freqüentment al Partit a l’estranger. Paral·lelament, va prosseguir les seves activitats de redactor-cap de “Pravda” i de la revista “Bolxevic”, així com d’altres publicacions.

Bukharin va ser l’autor de tot un seguit de documents del Partit, així com de nombrosos informes i discursos pronunciats en Congressos, conferències i altres reunions. Després de la mort de Lenin, un aspra lluita política va sacsejar al Partit. Diferències ideològiques de fons es van barrejar amb enfrontaments personals. Eminents figures del Partit, com Trotski, Zinoviev i Kamenev, d’una banda i Stalin i Bukharin, d’una altra, es van enfrontar, en una part o una altra, de les barricades. Bukharin tenia llavors una aversió fonamental per les interpretacions esquerranes de l’edificació del socialisme. Totes les seves obres de llavors estan dirigides contra el trotskisme. Va ser precisament aquesta posició fonamental la que va fer de Bukharin l’aliat de Stalin. La intransigència ideològica, d’uns i altres, va fer impossible el treball col·lectiu.

“La dècada del 20, va ser per Bukharin un període de treball teòric seriós, que el va conduir a revisar moltes de les seves idees anteriors”.

Stalin, que va adoptar una posició centrista, va maniobrar hàbilment per consolidar les seves pròpies posicions polítiques. Successivament Trotski, Zinoviev i Kamenev van ser exclosos de la direcció en benefici del bloc Bukharin-Stalin. No obstant això, tal bloc no podia durar, ja que els punts de vista teòrics i polítics de Stalin eren, sobre algunes qüestions fonamentals, molt més propers als del seu adversari polític, Trotski, que als del seu aliat provisional, Bukharin.

La dècada del 20 va ser per a Bukharin un període de treball teòric seriós, que el va conduïr a revisar moltes de les seves idees anteriors. Bukharin va promoure activament la línia leninista de la unió de la classe obrera i la pagesia com a fonament del poder soviètic i condició obligatòria per a l’edificació del socialisme. Indubtablement, Bukharin va retenir les lliçons que li havia donat Lenin entre 1918 i 1921 i va reconsiderar resoludament les posicions “esquerranes” que l’havien caracteritzat en el passat. No obstant això, els seus punts de vista filosòfics havien canviat poc. Així ho demostra la seva obra Teoria del materialisme històric, moltes vegades reeditada en la dècada dels 20, i que li va portar vives critiques per part d’alguns teòrics marxistes.

Els dilemes de la NEP: el control econòmic

Es deuen a Bukharin els nous desenvolupaments de la concepció leninista de la NEP. El 1923 i 1924 va afinar les seves posicions sobre la teoria i la pràctica de la Nova Política Econòmica en els seus enfrontaments amb l’oposició. Va combatre les concepcions estretes de la NEP, segons les quals aquesta seria només un retrocés, encara que va cometre l’error d’estimular als camperols amb la consigna Enriquiu-vos!. En una obra fonamental per a la seva evolució política i teòrica, La via al socialisme i l’aliança obrer-camperola (1925) , Bukharin va formular el seu punt de vista sobre “la gran ruta cap al Socialisme”. Aquesta obra va constituir una temptativa de proporcionar un fonament teòric a la edificació del socialisme en un sol país sobre la base de la NEP. En aquest sentit, Bukharin va obtenir el millor resultat de les idees de Lenin de tendir ponts i d’adoptar mesures transitòries per conduir un país de petita economia rural al socialisme. La concepció de Bukharin tenia molt a veure amb la idea leninista del socialisme com un “règim de cooperativistes civilitzats”.

Paral·lelament es plantejava un problema, com conjugar la llibertat per a la petita producció mercantil i els objectius d’una industrialització necessària perquè l’URSS pogués defensar-se tant econòmica com militarment?

El 1925 el problema es va plantejar pràcticament en termes de “bombament”. És a dir, del canvi no equivalent entre la ciutat i el camp. No obstant això, la qüestió es complicava pel fet que l’avituallament de les ciutats era concebut en termes de mercat i que s’havia alliberat l’activitat productiva dels petits camperols individuals. Les relacions econòmiques de comptabilitat normal i d’una economia equilibrada excloïen el canvi no equivalent o més exactament, establien límits importants si es volia evitar una amenaça de crisi.

L’aspecte dramàtic de la qüestió, consistia precisament en què, per garantir el “bombament”, a fi d’obtenir els mitjans necessaris per a la industrialització del país mantenint les explotacions camperoles individuals, calien esforços constants del Partit per mantenir els seus compromisos polítics. Tal havia estat la via inicialment triada pel Partit, que estava lluny d’haver adquirit consciència de la seva complexitat. En l’etapa 1925-1927, la política reposava sobre la tesi de Bukharin que els koljoz (granges col·lectives) no constituïen la gran ruta cap al socialisme.

Bukharin i Trotski tal com apareixen a la premsa oficial soviètica el 1938. La bèstia és denominada ‘El monstre dretà-trotskista’, i en la mà que sosté la corretja figura el rètol ‘Gestapo’

El principi del final: l’origen de l’enemistat amb Stalin

No obstant això, la creixent crisi cerealista creada a conseqüència de les indecisions ocasionades pel dilema descrit van portar a Stalin a preconitzar la coerció al camp i en conseqüència, a llençar la col·lectivització massiva mitjançant la substitució per koljozsovjós de les explotacions camperoles individuals. Encara que ni Bukharin ni cap altre membre del Buró Polític s’oposaven a la política de “bombament”, els debats es van suscitar sobre les formes i els límits de l’impuls cap endavant.

Tals qüestions es van exacerbar a mesura que les pràctiques de Stalin van divergir creixement de les resolucions de la XV Congrés i dels principis leninistes de les relacions entre la classe obrera i la pagesia. Les discrepàncies entre Bukharin i Stalin es van anar gradualment aguditzant. L’abril de 1929 va ser exclòs del Buró Polític del Comitè Central. Els partidaris internacionals de Bukharin, conduïts per Jay Lovestone del Partit Comunista dels EUA, també van ser exclosos del Comintern.

Després d’anys de ser hostilitzat, Bukharin va reaparèixer nomenat editor d’Izvestia el 1934 i dos anys més tard, el 1936, va col·laborar en la redacció de la Constitució soviètica de 1936. El 1937 però, va ser arrestat i acusat de conspirar per enderrocar l’estat soviètic. Finalment, en el curs dels grans processos contra l’oposició a la línia política de Stalin, Bukharin va ser processat sota l’acusació de formar part “del bloc trotskista de dreta antisoviètica”.

El judici (“Judici dels 21”) es va iniciar el 2 març 1938 i va finalitzar amb l’execució de Bukharin el 13 març 1938.

Va ser un dels pocs que va mantenir una increïble enteresa davant els jutges malgrat les tortures i enormes pressions psicològiques. Va ser executat per la NKVD. Nikolai Bukharin va ser rehabilitat oficialment a la fase final de la política de “perestroika” de Mikhail Gorbachev el 1988: “El Comitè Central del PCUS, considerant la inconsistència de les acusacions polítiques formulades contra Bukharin en el moment de la seva exclusió del Partit, la seva rehabilitació judicial, i considerant també els seus mèrits cap al Partit i l’Estat soviètic, es decideix reintegrar a Nikolai Bukharin en les files del PCUS a títol pòstum”.


Per saber-ne més:

  • COHEN, Stephen F. : Bukharin and the Bolshevik Revolution: A political biography, 1888-1938, Knopf, 1973
  • LARINA, Anna : This I Cannot Forget: The Memoirs of Nikolai Bukharin’s Widow, W. W. Norton, 1991
  • WLADISLAW, Hederer : Nikolai Bucharin: Bibliograpie. Mainz 1993
  • SERVICE, Robert : Historia de Rusia en el siglo XX, Critica, 2000
  • CARR, E. H. : The Bolshevik Revolution, 1917 – 1923. 3 vols., Londres, 1950, 1952 i 1966
  • GLUCKSTEIN, Donny : The Tragedy of Bukharin. London 1994.
  • COHEN, Stephen.: Nicolas Boukharine. La vie d’un bolchevik, Maspéro, 1979
  • FIGES, Orlando : A People’s Tragedy: Russian Revolution 1891-1924, 1996
  • DAN, T. : The Origins of Bolshevism, Londres, 1964
Loading Facebook Comments ...

2 COMENTARIS

  1. ¡Estimado colega!:
    Tu interesante artículo ofrece la visión canónica sobre Bukarin, pero escamotea la evidencia que existe sobre su relación con una intrincada red de conspiraciones antisoviéticas en los años 30.

    Tu visión se basa esencialmente en la obra de stephem cohem de 1973.

    La rehabilitación de Bujarin en 1988, fue un asunto puramente político que nada tiene que ver con la verificación histórica;Gorbachov utilizó la bandera de Bujarin para reforzar su política procapitalista y promercado.

    Vid , al respecto:

    *Grover Furr-Vladimir Bobrov:Stephen Cohen’s Biography of Bukharin:
    A Study in the Falsehood of Khrushchev-Era “Revelations”,cultural logic, 2010.
    http://clogic.eserver.org/2010/furr.pdf

    *Nikolai Bukharin’s First Statement of Confession
    in the Lubianka(2007)
    http://clogic.eserver.org/2007/furr_bobrov.pdf

    Un saludo muy cordial.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here