La frase “Francisco Franco is still dead” va fer fortuna. Encara avui és utilitzada com a expressió sinònim d’una cosa que és evident. La va crear i posar de moda l’actor nord-americà Chevy Chase en un espai de notícies en to d’humor. La broma era un gag fix. Va anar prenent diferents formes i variants, en llarg d’un any de programa. Fins el 20 de novembre següent de la mort del dictador espanyol, el 1976. Per tant avui fa 40 anys.

El terme tan usat per alguns partits polítics de “majories silencioses”, per referir-se a col·lectius que no expressen públicament la seva opinió, va ser creat per Nixon. El va crear el 1969 per desacreditar els qui protestaven contra la guerra del Vietnam

“Franco is still dead”

El gag va sortir com a crítica satírica política a una frase del president Níxon. La primera intervenció, de fet, era una frase literal de Nixon, acompanyada de fons per una imatge de Franco fent la salutació feixista al costat de Hitler. Començava donant la notícia de feia dos dies, un dimecres, de la mort de Franco. Seguia anomenant-lo “dictador feixista” i fent referència a “les declaracions dels líders mundials”. Entre elles, “els elogis del president Níxon”. I atenció, perquè això és literal, que ho va dir Nixon:

“El general Franco ha estat un fidel amic i aliat dels EEUU, va guanyar-se el respecte cap a Espanya amb la seva fermesa i justícia” – Richard Nixon

I continuava el gag: “malgrat la mort de Franco i el seu esperat funeral de demà, els metges diuen que la seva salut ha fet un tomb a pitjor”. L’acudit va tenir tanta gràcia que es fa convertir en un continu. Amb la forma “gran notícia: Franco encara és mort”, començà a tenir tant d’èxit que es va convertir en un mite. De fet, la Wikipedia en anglès en té una entrada i tot: Franco ist still dead.

Nixon i la sàtira

Va fer tanta gràcia el gag, que se li va donar continuïtat. Es feia pràcticament de forma setmanal. Es feia un paral·lelisme amb “el comunicat de l’equip mèdic habitual” que durant tan de temps havia bombardejat la població de l’estat espanyol.

Nixon va ser el segon president nord-americà en visitar Francisco Franco, el 1970. El primer havia estat Dwight Eisenhower. Quan el dictador gallec que ja era una desferra i el règim es preparava per perpetuar-se, per exemple amb el recent nomenament, l’any 1969, del successor del dictador “a titulo de rey” a Juan Carlos de Borbón.

Nixon estava llavors en la part alta de la fama, a començaments del seu primer mandat. L’any següent de visitar Franco, també visitaria la Xina comunista, i signaria els primers acords SALT de desarmament amb l’URSS. Seria a final de 1971 quan tindria el conflicte per la depreciació del dòlar, on per cert, em vam parlar en aquest web (cliqueu sobre l’enllaç). Malgrat això, encara presentà bons resultats internacionals, per exemple a Vietnam, el que li va permetre la reelecció. Però l’alegria li durà poc, perquè li esclatà l’escàndol d’espionatge del Watergate. En alguns gags, també s’intercalaven reunions fictícies de dignataris xinesos amb Franco, sempre amb el rerefons de les crítiques a les polítiques salvatges de Nixon.

El fosc paper de la diplomàcia nord-americana

De fet, el Nobel de la pau va ser compartit amb el seu homòleg vietnamita Le Duc Tho, però a diferència de Kissinger, aquest el va refusar al·legant que el seu país encara no estava en pau.

De fet, el gran artífex d’aquests tractats internacionals va ser Henry Kissinger. Un Nobel de la pau, tan qüestionable com tants d’altres. Als gags, també es feia referència en to d’humor als seus constants viatges i acords amb tothom. I com no, amb Franco que “ist seriously still dead“.

Kisinger va ser nomenat per Nixon el 1973, però va tenir continuïtat en el càrrec durant el mandat del següent president Gerald Ford. Actualment se’l considera la mà negra que hi va haver darrera la majoria de cops d’estat i dictadures del continent sud-americà durant la dècada dels 70 del segle passat.

La fi del cagaelàstic

Chevy Chase és un actor novaiorquès. La seva popularitat amb el show li va facilitar el salt a la gran pantalla. Va protagonitzar algunes de les comèdies més importants dels anys 80.

Internacionalment va ser un xou mediàtic. Les setmanes abans de la mort tranquil·la al llit del dictador, els mitjans internacions es feien constantment ressò de notícies contradictòries. Tan bon punt era viu com mort. Chevi Chase se’n va aprofitar d’aquesta situació per seguir amb la conya.

Al nostre país va tenir ressò una poesia, llarga de reproduir, anomenada l’Auca de l’enfadós (o la fi del cagaeslàstic). Us posem una selecció:

“Diuen que és un refredat que ja el tenen controlat.”

“Quan agafa la gripota té por d’estirar la pota”

“La família i el Marquès diuen que no serà res,”

“però criden amb urgències moltes doctes eminències.” (…)

“Allà hi tinc més maquinetes i enfermeres molt maquetes”

“i amb una mica de sort ressuscitarem el mort”. (…)

“Van i vénen tots els dies les més altes jerarquies,”

“preguntant pel Carcamal de la sala principal.”

I segueix. Molt recomanable la seva lectura. Actualment podríem dir que “Franco encara és mort… i Fraga també”. De moment. Tot i els intents del PP i Colau per ressuscitar-lo.

El vídeo resum de les millors intervencions de “Franco is still dead”. Us el deixem aquí també enllaçat.

El Generalisimo Francisco Franco Todavía esta Muerto

During the first season of Saturday Night Live, as part of the news segment “weekend update”, show host Chevy Chase made jokes about the death of Spanish dictator Francisco Franco. Chase kept up the jokes from the 22 of November( two days after Franco’s death) until he left the show in 1976.

Loading Facebook Comments ...

2 COMENTARIS

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here