Durant la dictadura nazi (1933-45), molts esportistes van manifestar el seu desacord amb el règim. La majoria pagaren cara la seva honestedat, generalment amb la vida. Un dels casos més significatius va ser la del considerat millor esportista del segle XX austríac: Matthias Sindelar, anomenat el Mozart del futbol.

Sindelar era de Jihlava, un enclavament germànic dins la plana del país de majoria txeca. Per tant, formava part de dues minories: la jueva i la txeca. Com que dins la comunitat germànica del seu poble era pràcticament impossible prosperar, la seva família es va traslladar a Viena aprofitant el coneixement de l’idioma alemany.

El jove Matthias va destacar ràpidament en el futbol, practicant al carrer. Entrà al Club Àustria-Viena del qual en formà part fins la seva mort. Sindelar va ser un primer crack de l’esport, adorat pels seguidors tan del seu equip com dels contraris. Era una persona coneguda i estimada tan dins com fora del camp pel seu tarannà senzill i honest.

El “Wunderteam”

Jugava de davanter, i per la seva forma d'escapolir-se dels defensors se'l va conèixer com “el jugador de paper”. de complexió extremadament prima, Sindelar va ajudat a que el futbol es convertís en l'esport de masses que és avui en dia
Jugava de davanter, i per la seva forma d’escapolir-se dels defensors se’l va conèixer com “el jugador de paper”.

De complexió extremadament prima, Sindelar va ajudar a que el futbol es convertís en l’esport de masses que és avui dia.

Sindelar va formar part de “l’equip de somni”. La selecció austríaca que entre 1926 i 1937 va meravellar el continent amb el seu joc. Els partits de Sindelar es comptaven per golejades, algunes espectaculars com contra alemanya per 5 o 6 a 0, o contra Suïssa 8 a 0.

La inflexió de l’equip la va marcar el Mundial de la Itàlia feixista del 1934. Va ser un campionat completament Manipulat. Itàlia havia de guanyar. A la batalla de Florència, els italians eliminaren a puntades de peu els representants de la república espanyola; mentre els austríacs eliminaven la potent Hongria. La semifinal seria Àustria, l’equip de Sindelar i companyia, el Wunderteam, contra la Itàlia feixista.

Davant la passivitat dels àrbitres comprats, la selecció italiana repartia jecs d’hòsties sense dissimular a dreta i esquerra. El gol de la victòria, l’únic del partit, el van fer els italians empenyent el porten austríac dins la seva porteria amb la pilota a la mà. Gol. Sindelar encara no sabia que aquest seria el seu últim campionat, perquè al següent, Àustria seria ocupada pels nazis.

La repressió nazi

A vuitens el porter espanyol Zamora va aturar per primer cop un penal en un Mundial a l’equip brasiler.

La seva carrera va quedar estroncada el març de 1938. Alemanya s’annexionà Àustria seguint la seva política de Lebensraum (l’espai vital alemany). L’annexió, que havia estat precedida de la de Txecoslovàquia, va anar acompanyada d’un espoli planificat en tots els sentits. En els esports, s’aplicà les normes del partit a Alemanya, per tant s’eliminà les selecció austríaca.

Amb la Copa del món de 1938 a la vista, els nazis veurien una altra possibilitat de propaganda com la de les olimpíades del 1936, comptant amb els jugadors austríacs incorporats a Alemanya. Entre ells el millor del moment, Sindelar. Però Sindelar es negà a col·laborar amb els nazis i no participà del mundial. Deia que no volia sortir del país o simplement que estava lesionat. El futbol va esdevenir a l’Àustria annexionada, com passaria amb el Barça durant la dictadura franquista, en “més que un esport”.

Hi ha un fil històric que porta del Wunderteam al Dreamteam. Va ser Ernst Happel. Happel va nàixer el 1925 a Viena. Va viure tota la seva infantesa empapant-se en l’ambient de Sindelar, al qual es deia que anaven a veure’l per aprendre a jugar a futbol. Va formar part com a jugador del Segon Wunderteam austríac de la dècada dels 60. Però seria com a entrenador que aportaria el caràcter revolucionari al futbol dirigint la Taronja Mecànica el 1978 fins a la final del mundial. Cruyff va dir de d’ell que era un igual de Rinnus Michels, un gran tàctic. Està considerat un dels millors entrenadors de la història i l’estadi de Viena porta el seu nom.

Va ser un primer lloc per mostrar la disconformitat vers l’ocupació dels nazis, per protestar per l’expulsió dels jueus i l’annexió de territoris com Txèquia. Una mena de torna, donat que precisament els nazis des del 1933, havien estat els qui havien polititzat del tot l’esport.

El gol als Nazis

El el 3 d’abril de 1938 els nazis organitzaren un partit de comiat amistós entre les seleccions d’Àustria i Alemanya. Aquest havia de ser l’últim partit de la selecció abans de la fusió. Aquí sí que participà Sindelar. Donada la clara superioritat austríaca, les instruccions eren clares: el partit havia d’acabar empatat a zero. Tot plegat, era un acte de propaganda nazi més. Es volia que la selecció alemanya i l’austríaca fessin un acte de germanor germànica.

El partit va  a transcórrer entre innumerables ocasions dels austríacs, incomprensiblement desaprofitades. Algunes de forma escandalosa, com passejar-se davant la porteria alemanya buida amb la pilota i fer mitja volta sense marcar. Ja durant la segona part, alguna cosa va canviar. Sindelar va marcar al minut 70, i el seu company Karl Sesta arrodoní la gesta amb un segon gol. Les autoritats no sabien quina cara posar, i la gent va esclatar en aplaudiments i crits d'”Österreich, Österreich“.

Per celebrar-ho, els dos amics van córrer fins davant de la grada d’autoritats, plenes dels oligarques nazis, i es van posar a celebrar el gol ballant i rient davant dels seus mateixos morros. Resultat final del partit: dos a zero. Amb una enrabiada dels nazis monumental que passaria factura a Sindelar només 10 mesos després.

La mort de l’ídol

Sindelar va morir als 36 anys el 23 de gener de 1939 al seu pis a Viena que encara es conserva intacte (actualment és la seu d’una editorial) junt amb la seva novia italiana. La causa oficial: una intoxicació per diòxid de carboni. La seva xicota, Castanolla, no va sortir mai del coma i Sindelar morí mentre dormia. Ambdós havien begut molt.

Qui és austríac? Això que pot semblar fàcil, no ho és gens. El mateix protagonista d’aquesta història era oficialment austrohongarès, com ho era Kafka o Hitler. I igual que tota la població nascuda entre el 1856 i el 1918 tan a Àustria, com a l’actual Txèquia, Eslovàquia, Croàcia i Hongria.

Les circumstàncies de la seva mort són encara avui un misteri. El dossier de la investigació sobre la seva mort va ser convenientment extraviat, però si s’ha conservat la fitxa que la Gestapo li tenia oberta. Estava essent investigats tan ell com la seva germana i la seva xicota.

Oficialment, la mort es va signar com a “accidental“ i provocada per una estufa de gas. Va ser un arranjament, perquè era l’única forma de retre-li un homenatge en forma d’enterrament d’estat. Si hagués estat declarat un suïcidi o assassinat, les normes nazis ho haguessin prohibit. Egon Ulbrich, secretari del club entre 1933 i 1956, ho va declarar l’any 2.000 a un documental. Finalment, al seu enterrament hi assistiren milers de persones desafiant l’ocupació nazi.

Va esdevenir definitivament un símbol de la resistència. Actualment es troba enterrat a Zentralfriedhof i és un símbol de la identitat austríaca, i especialment vienesa. Fins i tot el carrer on jugava ha estat rebatejar com a  Sindelargasse (passatge de Sindelar).

Loading Facebook Comments ...

2 COMENTARIS

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here