L’origen de Cristòfol Colom és controvertit, i ho continuarà sent fins que no es trobi la prova documental definitiva sobre el seu lloc de naixença. Fins aquell moment no es pot afirmar ni una cosa ni una altra, tot són elements circumstancials. Històricament, a la fi, on va néixer és el de menys, l’important són les conseqüències del seu “descobriment”, perquè està considerat l’inici de la globalització, amb el genocidi cultural més gran de la història coneguda de la humanitat. Fins Colom, la meitat de la humanitat desconeixia l’existència de l’altra meitat.

L’any 2012 l’ajuntament d’Eivissa va aprovar, que per decret Colom era eivissenc, i punt. I obligava la institució a fer-ne difusió d’aquest fet.

El que sí és historiable és el context en el que s’han anat produint les diferents teories sobre el seu origen. Fins avui, els indrets candidats a ser el bressol del misteriós comerciant són uns 15, alguns força exòtics: noruec (a l’engròs, sense precisar), grec (de l’illa de Quios), de la ciutat lliure prussiana de Dantzig (avui Gdansk a Polònia), suís (de Ginebra), anglès (un llibre de Londres de 1682 afirma que era un anglès que vivia a Gènova); sense oblidar diferents llocs peninsulars com que era basc, extremeny, castellà o gallec; passant per les illes de la Mediterrània, cors, eivissenc… fins i tot s’ha arribat a dir que era jueu, o una barreja de diversos, com que era genovès, però de pares jueus i format a Galícia.

Document descobert per Ugo Assereto el 1904 en que un tal Cristolo Colombo resol un conflicte l'illa de Maderia, just en la mateixa data en que el Colon espanyol tenia un conflicte idèntic. El document, no segellat per ningú, és una bona mostra de que tot el qeu fa referència a l'origen de Colom s'ha d'agafar amb pinces
Document descobert per Ugo Assereto el 1904 en que un tal Cristofolo Colombo resol un conflicte a l’illa de Maderia, just en la mateixa data en que el Colon espanyol tenia un conflicte idèntic. El document, no segellat per ningú, és una bona mostra de que tot el que fa referència a l’origen de Colom s’ha d’agafar amb pinces

L’origen de la problemàtica

De totes les teories n’hi ha dues més ben possicionades que les altres: la catalana i la genovesa. No deixa de ser curiós l’enfrontament consuetudinari de dues ciutats com Barcelona i Gènova des de l’edat mitjana, ara traslladat a aquest àmbit. D’aquestes dues, l’oficial, de moment comunament acceptada, tot i que no prou documentada, és la genovesa. I com va ser que es va acceptar aquesta teoria?

Entre la confusió sobre l’origen i data exacta de naixement, fomentada pel mateix Colom, i la destrucció de documentació posterior, el que s’ha acabat imposant són les reivindicacions més antigues sobre el seu origen, que són les genoveses. Cal tenir en compte que rere la primerenca disputa sobre el seu origen podria haver la disputa per la possessió de les terres de l’anomenat nou món. El mateix problema, de fet, que van tenir els Colom amb la corona de Castella.

Hernando Colon, fill de Colom, va embolicar la troca a la biografia sobre el seu pare dient que aquest afirmava que “no volia que es conegués el seu autèntic origen i pàtria”. El seu llibre va ser publicat pòstumament a Venècia el 1571, on va arribar de la mà d’un comerciant… genovès, que l’havia adquirit als Colom. Les abundants referències en el llibre a la suposada ascendència genovesa de Colom pare, cal entendre-la en el marc de la disputa entre els fills, el mateix Colom i la monarquia castellana, doncs va ser redactat el 1537, just acabats dels plets.

Els genovesos, durant els plets amb la corona castellana, van aportar documentació per demostrar quin era l’origen de Colom, i els seus propis fills van apuntar aquesta possibilitat diversos cops, així com persones properes que havien conegut l’almirall. Fins a quin punt els fills de Colom jugaren la carta de Gènova, per negociar o intentar aconseguir més coses de la corona castellana, o era veritat, és un misteri. I sembla real l’existència d’uns Colombo a Gènova, però ningú fins avui ha pogut demostrar que fossin la mateixa persona.

Les proves principals

El mateix Colom en una de les proves presentades com irrefutables, el 22 de febrer de 1498, davant notari al testament assegura “ser nascut a  Gènova” i demana que un cop mort el seu fill gran mantingui aquesta teoria “i tingui allà casa i muller”. Clar, si el mateix fill reconeix que el seu pare va mentir conscientment, fins a quin punt és fiable aquest document?

Seguint aquesta mateixa línia, el seu fill Ferran insistiria en la teoria, davant notari. I això ja no és tant normal, mantenir tant de temps després de la mort de l’afectat una mentida, i menys davant notari. Clar, que per aquest moment, potser ja ni el seu propi fill sabia la veritat. El tema és que al testament del fill Ferran el 3 de juliol de 1539, afirma obertament que el seu pare era genovès, amb totes les lletres.

Els primers llibres, especialment italians, sobre el navegant, recullen sense cap dubte que Colom era genovès o de la Ligúria, des de 1509 el primer publicat a Milà, fins literatura diversa com poesia, de Torquato de Tasso fins també historiadors portuguesos com João de Barros.

La caixa dels trons es va obrir amb l’inici de la celebració dels congressos internacionals d’americanistes, especialment a partir del quart centenari del descobriment, any en que es va realitzar a Huelva. Les teories sobre el misteri de la biografia del navegant es van disparar. El 1892 mateix  van ser publicats a Raccolta di documenti, un recull de fins a 200 documents que parlen d’una família Colombo de Gènova. La mateixa? Ningú ho sap encara. Al mateix congrés, però a Hamburg el 1934 va ser quan Ulloa va presentar la seva teoria sobre l’origen català de Colom, publicada uns anys abans, que no va atreure gaire l’atenció, per basar-se únicament en suposicions. En aquestes trobades, tots els participants tiraren cap al seu cantó.

L’empenta definitiva del feixisme de Mussolini

Signatura enigmàtica de Colom, especialment pel significat de les inicials. Un dels arguments a debat és que no es coneix cap document seu que no sigui en castellà
Signatura enigmàtica de Colom, especialment pel significat de les inicials. Un dels arguments a debat és que no es coneix cap document seu que no sigui en castellà

Un d’aquests congressos es va celebrar a Roma el 1926, cridant l’atenció de Mussolini que llavors portava 4 anys al poder. 3 anys després impulsà una actualització de la Raccolta: “Cristoforo Colombo: Documenti e prove della sua appartenenza a Genova” amb tot el suport de l’estat per a la difusió.

L’any 1932, a instàncies de les pressions de Mussolini apareix: Colombo, Città de Genova, on s’afegeix un document importantíssim per la teoria de la “genovesitat” de Colom. Com a novetat conté el document Asseretto (anomenat així pel seu descobridor el 1904), el qual és una minuta notarial, sense signatures ni del declarant ni del notari, que suposadament prova que un tal Cristoforo Colombo de Gènova era a Portugal l’any 1479.

Pel que fa a la ciència, de moment s’esperen resultats de comparatius d’ADN, les proves fins ara només han determinat que part de l’esquelet del navegant són els que estaven a Sevilla, el que no exclou que hi hagi restes en d’altres llocs.

Benito Mussolini volia crear un imperi, la Roma imperial era un model, i que millor que apropiar-se de personatges històrics. Per això va fer servir totes les eines a l’abast, fins crear conflictes diplomàtics utilitzant la premsa esportiva. El diari Giornate d’Italia presentava la conquesta d’Amèrica, tota, com a obra de Colom, i per tant italiana. Molts historiadors es van apuntar a l’acumulació de documentació compilada per Mussolini, a la fi, tan poc fiable com qualsevol altra, malgrat això actualment la inèrcia fa que es posi com a data i lloc de naixement del navegant un “Gènova, 1451” quan el que hauria de posar és “?”.

Loading Facebook Comments ...

FER UN COMENTARI