La biblioteca de Heidelberg, més correcte Biblioteca Palatina, conté la col·lecció de manuscrits il·lustrats amb miniatures en color més important d’Europa. Va ser fundada el 1420 pel príncep elector Lluís III del Palatinat, branca del Rin de la casa Wittelsbach, d’origen bàvara. La seva col·lecció inclou documents originals datats des del segle VIII, i va ser especialment afavorida pels donatius de la família de banquers Fugger durant els segles XV i XVI. Està considerada una joia del Renaixement. Però durant la Guerra dels  30 anys, el 1622, durant l’ocupació catòlica de la ciutat de Heidelberg, va partir un espoli terrible.

La guerra

Johann Tserclaes, comte de Tilly, va destacar durant la Guerra dels 30 anys pel seu sadisme. Protagonitzaria la Matança de Magdeburg i vui encara és un personatge controvertit, odiat pels protestants i venerat pels catòlics
Johann Tserclaes, comte de Tilly, va destacar durant la Guerra dels 30 anys pel seu sadisme. Protagonitzaria la Matança de Magdeburg, a banda del segrest de la biblioteca, i avui encara és un personatge controvertit, odiat pels protestants i venerat pels catòlics

La Guerra dels 30 anys va començar el 1618 amb la defenestració de Praga, quan els txecs van triar com a rei l’elector del Palatinat, Frederic V, anomenat “el rei d’hivern” pel poc temps que va governar. Frederic era el líder de la Unió Protestant. Immediatament es va organitzar una Lliga Catòlica i començà la guerra. S’enfrontaren el Sacre Imperi, és a dir, els Habsburg i els seus aliats sota la Lliga Catòlica, contra els txecs i els seus aliats protestants. El general Tilly i el Duc Maximilià I de Baviera, també de la casa Wittelsbach, van ser els líders catòlics d’aquesta primera fase de la guerra la qual va ser favorable als interessos del papa. A la batalla de la Muntanya Blanca els txecs van quedar desfets, i tota Bohèmia va quedar ocupada.

Un dels llibres més importants i conegut de la biblioteca, el Codi Manesse, té una història a part. Segurament Frederic V se’l va endur amb les seves pertinences, pel que no va formar part de l’espoli. A la mort en l’exili de l’elector Frederic en 1632, la seva vídua, Elizabeth Stuart, va subhastar el llibre per obtenir fons. El Codi va desaparèixer fins el 1656 quan el procurador de la Biblioteca Reial de París, Jacques Dupuy, els hi va llegar, pel que el 4 de juliol el llibre va passar durant 230 anys a la seva col·lecció.

El 1887 el llibreter de Heidelberg, nascut a Estrasburg, Karl Ignaz Trübner, va proposar un intercanvi: la Biblioteca National de París retornaria el Manesse a canvi de 150.000 francs més 166 manuscrits, 23 dels quals d’època carolíngia elaborats a Tours, que havien estat robats de París durant la dècada de 1840. El mateix canceller de ferro, Otto von Bismarck, va destinar 400.000 marcs per a la compra de manuscrits. L’intercanvi es va fer a Londres. L’emperador alemany Frederic III va ordenar que el llibre fos restituït a la Universitat de Heidelberg, que des d’aquell moment es proclamà hereva de l’antiga Biblioteca Palatina. El 10 d’abril de 1888 el llibre entrava a Heidelberg amb tota la pompa protegit per l’exèrcit.

Solucionat això, i amb els protestants dividits, els catòlics no van tenir problemes en concloure la considerada primera fase del conflicte, atacant el Palatinat, d’on Frederic V s’hi va haver d’acabar retirant. Des d’un primer instant de la guerra, la biblioteca Palatina, la millor del moment a Europa, va ser un objectiu, i el papa no es va amagar de dir que la confiscaria. Els llibres, molts d’èpoques fins i tot carolíngies, es consideraven un perill per a “l’autèntica fe”. Les tropes combinades catòliques, amb Tilly al cap davant, van posar setge a Heidelberg el juliol de 1622 i el 19 de setembre es rendia l’últim bastió del castell.

El trasllat

Al desembre del mateix any Tilly posava en marxa l’ordre de traslladar tot el material. Es va posar tot en 196 caixes, les quals contenien, aproximadament, uns 3.500 documents. El grec Leo Allatius, professor de teologia i arxiver, va supervisar tota l’operació, fins a l’arribada a Roma. El trasllat, en ple hivern, no va ser fàcil. Van haver de travessar els Alps amb més de 200 mules molt carregades. Allatius va partir de Munic el febrer de 1623, i no arribaria al llac Como, per sobre de Milà, fins a finals de maig. L’avanç del material, també per Itàlia, va ser tant lent que el papa va acabar morint al juliol sense veure’ls arribar. La comitiva de mules carregades amb la millor biblioteca del moment va arribar finalment a Roma el 9 d’agost de 1623, després de 6 mesos de viatge. Es van lliurar 184 caixes, segons l’estipulat 12 se les va quedar Allatius com a paga.

A partir d’aquest moment els documents de la Biblioteca Palatina van ser considerats part de la Biblioteca Vaticana, i fins avui.  Es van separar i endreçar segons les categories pròpies de la col·lecció del Vaticà. Alguns documents en llatí, grec, alemany o jueus van ser marcats sota l’etiqueta Palatinatus pendents de classificar. Els llibres es van marcar amb un ex-libris amb una frase ben eloqüent: “captura procedent de la biblioteca de Heidelberg i enviat com a botí de guerra al papa Gregori XV per Maximilià, duc de Baviera“.

El conflicte pel retorn

El Sachsenspiegel és un dels altres llibres coneguts, es tracta d'una compilació de dret germànic, redactat cap al 1220. És l'exemple més antic de prosa en alemany, i curiosament molts dels seus costums van estar en vigor a Alemanya fins inicis del segle XX
El Sachsenspiegel és un dels altres llibres coneguts, es tracta d’una compilació de dret germànic, redactat cap al 1220. es tracta de l’exemple més antic de prosa en alemany, i curiosament molts dels seus costums van estar en vigor a Alemanys fins inicis del segle XX

Només una petita part dels 3.500 volums espoliats ha estat retornada. Haurien de passar quasi 200 anys perquè retornessin a Heidelberg els primers documents espoliats. 39 llibres van ser retornats el 1815 via París pels francesos, els quals els havien rebut com a regal el 1797. El 1816 va retornar el gruix més important fins al moment, i l’últim: 852 llibres que havien estat regalats pel vaticà al Príncep Hardenberg i a Ignaz Heinrich von Wessenberg els quals van persuadir el papa Pius VII perquè fes aquest “donatiu” apel·lant a que eren llibres en alemany, pel que la major part d’aquests 852 llibres, ho són. Per al Jubileu de la Universitat, fundada en 1386, alguns llibres més es van retornar a la Heiliggeistkirche.

Els volums retornats van ser portats a l’edifici principal de la Universitat, l’anomenat “Domus Wilhelmiana”, coneguda com l’Antiga Universitat, que llavors servia com la biblioteca de la Universitat. A dia d’avui, pràcticament tots els manuscrits no escrits en alemany i tots els gravats es troben encara a la Biblioteca Apostòlica Vaticana de Roma.

En l’actualitat

El Tractat de Viena de 1815 que posà fi a les guerres napoleòniques està considerat el primer document on es va tenir en compte el retorn o compensació pel botí de guerra, per això es va reposar la carrossa de la porta de Brandenburg de Berlín i els primers llibres a Heidelberg.

Malauradament, amb el retorn de part dels llibres no s’acabava les aventures de la Biblioteca Palatina. Alguns llibres, els més valorats, com el Codi Manesse, van ser traslladats en secret el 1939 a la Biblioteca de la Universitat d’Erlangen. Davant la inseguretat pels bombardejos, el 1942 van ser portats a un refugio antiaeri a Nurnberg, al qual s’afegiria el  Sachsenspiegel. Un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial tots els documents van ser retornats a Heidelberg custodiats per oficials dels EEUU i lliurats (novament) a la Biblioteca de la Universitat de Heidelberg el 1947.

Les TIC han jugat un paper important en la “reunificació”, ni que sigui virtual, de la biblioteca. Tota la part que hi ha al Vaticà s’ha digitalitzat i és consultable.


Mes informació:

No us podeu perdre el HEIDI, el projecte de catàleg de la biblioteca de la universitat de Heidelberg, que inclou el famós Manesse consultable i descarregable en pdf. Us deixem l’enllaç directe al llibre:

http://digi.ub.uni-heidelberg.de/diglit/cpg848

Loading Facebook Comments ...