A finals del segle X va néixer una “heretgia” de caràcter dualista a Bulgària, que posava en qüestió els dogmes i el paper de l’Església. La seva influència es va estendre ràpidament per tots els Balcans, però les autoritats bizantines van reprimir el moviment fins que aconseguiren eliminar-lo. Els plantejaments del Bogomilisme eren extraordinàriment semblants als dels càtars.

La doctrina

El rebuig de la jerarquia eclesiàstica, amb una vida opulenta ostentosa, era total.

La seva doctrina és coneguda sobretot per les obres dels seus detractors i no per textos propis. Només ens ha arribat un document, traduït al llatí, escrit per ells, El Llibre Secret. Tota la resta van ser cremats pels bizantins. El document que aporta més informació sobre què pensaven és un text redactat per Cosmas, Tractat contra els Bogomils.

El Bogomilisme era una doctrina dualista, on el món es regeix per dos principis contraposats: el déu del bé (Déu en majúscules) i el déu del mal (Satanàs). Aquests dos déus lluiten entre ells per tal de controlar tot l’univers.

Per als bogomils, el món material era obra de Satanàs. Per aquest motiu, el rebutjaven. Defensaven una religió espiritual al servei del déu del bé i una vida ascètica, que  implicava la renúncia dels béns materials (s’oposaven a la propietat privada) i una vida austera, senzilla i frugal. També s’oposaven a la procreació, el matrimoni, el vi i la carn.

El rebuig de la jerarquia eclesiàstica, amb una vida opulenta ostentosa, era total. Consideraven que contradeia el missatge dels Evangelis. No estaven d’acord amb els rituals establerts per l’Església, rebutjaven els sagraments, la creu i, fins i tot, l’existència de temples. Pensaven que l’Església era una institució corrupta, obra del diable, menyspreable. Creien que no calia intermediaris per entrar en comunió amb Déu. Per això no tenien capellans, encara que reconeixien una mena de guies espirituals, coneguts com a Perfectes, que havien de donar exemple amb la conducta. Quant als textos sagrats, només reconeixien els Evangelis i les Epístoles dels Apòstols.

L’expansió del Bogomilisme i la repressió

Els seus plantejaments trencadors posaven en qüestió els fonaments de l’Església i de la societat, amb prèdiques contra els rics o la propietat.

Va sorgir cap a finals del segle X en terres búlgares. Entre els anys 927 i 959 un popa anomenat Bogomil (Amic de Déu) va estar predicant aquesta nova doctrina. Llavors,  Bulgària era encara un regne important, però en decadència. L’any 1018 va caure en poder de l’Imperi bizantí,  al qual va estar sotmesa durant un segle i mig.

Feia poc que Bulgària havia estat cristianitzada i encara eren vives moltes creences i ritus pagans. També hi circulaven, com a tota l’àrea del Cristianisme oriental, idees de tipus dualista. El Cristianisme per a molts, a més, era vist com una imposició de Bizanci.

Vista d'algunes de les tombes de la necròpoli d'Umoljani, a les muntanyes de Bjelasnica, al cantó de Sarajevo (Bòsnia i Herzegovina). Datades a l'època medieval, alguns historiadors les han relacionat amb la presència dels Bogomils.
Vista d’algunes de les tombes de la necròpoli d’Umoljani, a les muntanyes de Bjelasnica, al cantó de Sarajevo (Bòsnia i Herzegovina). Datades a l’època medieval, alguns historiadors les han relacionat amb la presència dels Bogomils.

Els seus plantejaments trencadors posaven en qüestió els fonaments de l’Església i de la societat, amb prèdiques contra els rics o la propietat. A més s’hi afegia el fet que podien canalitzar la resistència búlgara contra els bizantins. Tot plegat va fer que les autoritats optessin per la repressió, en un moment en què l’Imperi estava en crisi, després de la derrota de Manazkert. A finals del segle XI, la influència del Bogomilisme arribà a la cort de Cosntantinoble, alguns nobles de la qual es convertiren. Un bogomil anomenat Basili va intentar, fins i tot, convertir Isac, germà de l’emperador.

Aleix I Comnè (1081-1118), que va deposar l’anterior emperador, va voler reaccionar contra la crisi de l’Imperi i de les desprestigiades institucions estatals. Després d’aturar els turcs seljúcides que l’atacaven per l’est i d’organitzar la primera Croada, va iniciar una cruel repressió de l’heretgia. Va empresonar-ne un gran nombre, molts van ser morts, també Basili, i el seu llegat va ser eliminat.

A resultes de la repressió, en el segle XII, la presència del Bogomilisme va minvar notablement, tot i que encara hi ha evidències de la seva pervivència. Per això, durant el segle XIII, el patriarca Arseni de Costantinoble va enviar tropes a Macedònia, per combatre’ls, cosa que va provocar-ne l’exili cap a altres indrets.

Primer de tot es van desplaçar cap a occident, al regne serbi d’Stefan Nemanja, on van ser coneguts amb el nom de babunis. També els va considerar perillosos i els va expulsar cap al nord, a Bòsnia, territori llavors poc articulat políticament. El ban Kulin, senyor feudal més poderós de Bòsnia, els va rebre molt bé i sembla que es va convertir. Segons aquesta teoria, des de llavors, el Bogomilisme es va estendre per tot Bòsnia i esdevingué una mena de religió nacional, també d’alguns dels seus monarques, com Stefan Kotromanic.

El Bogomilisme a Bòsnia

Les similituds amb el Catarisme són extraordinàries, fins al punt que força autors consideren que el Catarisme en prové.

A Bòsnia, a partir de llavors hi hagué tres grans confessions: catòlics, ortodoxos i bogomils. Segons les teories tradicionalment acceptades, aquesta divisió seria la base de l’actual divisió ètnica bosniana en tres grans grups, ja que el gruix dels seguidors del Bogomilisme es va convertir a l’Islam quan els turcs van arribar-hi, durant el segle XV. Un dels arguments que s’utilitza per reforçar aquesta tesi és l’existència d’una sèrie de tombes, en les quals es pot veure simbologia gnòstica, pròpia del Cristianisme oriental, que s’ha atribuït als bogomils.

Ara bé, aquests darrers anys, s’ha qüestionat aquestes teories, i no tots els historiadors accepten que l’Església de Bòsnia fos bogòmila ni que aquestes tombes també ho siguin. De fet, no hi ha cap document que pugui confirmar aquesta filiació.

El Bogomilisme i el Catarisme

Les similituds amb el Catarisme són extraordinàries, fins al punt que força autors consideren que el Catarisme en prové. Doctrinalment  les diferències són mínimes. Sembla que alguns “missioners” búlgars van arribar a terres occitanes. Al Llenguadoc, els primers càtars eren coneguts amb el nom de bougres, que volia dir búlgars. L’any 1167 va tenir lloc el primer concili càtar, a Sant Fèlix de Lauraguès. En aquest concili hi va jugar un paper destacat Nicetas de Constantinoble. Altres autors, però, no estan d’acord amb la idea que el Catarisme provingui del Bogomilisme. Consideren que aquests moviments estaven molt estesos per tot Europa, des de l’any mil i que no hi havia relació directa entre tots dos moviments.


Més informació:

http://www.clio.fr/bibliotheque/les_bogomiles_l_heresie_dualiste_au_cOe_ur_du_monde_byzantin.asp

Loading Facebook Comments ...

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here