El 23 d’agost de 1939 l’Alemanya nazi i la URSS van firmar el pacte secret Molotov-Ribbentrop, un acord de no agressió mútua que preveia el repartiment del territori polonès. Al cap d’un mes, Polònia va veure com era envaïda pels nazis per l’oest i pels soviètics per l’est, provocant el pànic entre una població indefensa i innocent. Enmig del descontrol i el rebombori, la URSS va dur a terme una de les pitjors atrocitats de la Història del segle XX: el bosc de Katyn, a Polònia, va ser l’escenari d’una massacre que marcaria un abans i un després en la identitat dels seus habitants. En què consisteix aquest genocidi que encara avui no ha cicatritzat entre el poble polonès?

Eliminar els intel·lectuals i els nacionalistes

“Lavrenti Beria, cap de la NKVD –la temuda policia soviètica-, va recomanar a Stalin l’eliminació d’aquests presos en una carta secreta escrita el 5 de març del 1940”.

Tal i com van ocupar Polònia, els soviètics van començar a detenir compulsivament milers i milers de polonesos, arribant a la sorprenent xifra de 230.000 presoners. Després d’una llarga llista d’interrogatoris, se’n van separar els 22.000 que eren considerats l’elit polonesa: militars, intel·lectuals, metges, polítics, i fins i tot capellans. Tot seguit, van ser repartits en tres camps de concentració: Kozielsk, Starobielsk i Ostaszkow.

Lavrenti Beria, cap de la NKVD –la temuda policia soviètica-, va recomanar a Stalin l’eliminació d’aquests presos en una carta secreta escrita el 5 de març del 1940. En ella, els presos eren qualificats de “permanents i incorregibles enemics del poble soviètic”. Stalin, amb sang freda, va acceptar la petició. D’aquesta manera, el Comitè Central del Partit Comunista va donar el tret de sortida a una matança despietada, obviant els tractats internacionals sobre els drets dels presos de guerra.

L’execució va ser freda, planificada, i perfectament mecanitzada. Entre els mesos d’abril i maig de 1940 els presos van ser transportats en camions fins a boscos propers i, un per un, van ser col·locats davant de les seves tombes per rebre un tret al clatell que acabaria amb les seves esperances –aquest era el mètode d’execució predilecte de la NKVD-. Les execucions, realitzades amb munició provinent de Moscou, es feien de nit, i després s’agrupaven els cadàvers en fosses comunes de 500 cossos. Altres van ser executats directament a les presons. D’aquesta manera els soviètics van eliminar nacionalistes polonesos i revolucionaris, és a dir, la part més perillosa de la població.

El descobriment de les fosses comunes

“El 13 d’abril de 1943 l’Oficina Alemanya de Noticies anuncia a través de Radio Berlín el descobriment de les fosses comunes de la matança realitzada pels soviètics”.

Al juny de 1941, Stalin veu amb gran perplexitat com Hitler es salta el pacte de Molotov-Ribbentrop i avança cap a l’est aconseguint el control total del territori polonès. Van ser precisament els alemanys qui, alertats per uns obrers polonesos que treballaven a les línies ferroviàries a l’est del país, van descobrir els primers cadàvers al bosc de Katyn. Els soldats alemanys van ser els primers sorpresos quan van començar a desenterrar cossos, l’un rere l’altre, en aquell bosc gelat de l’est de Polònia. Els nazis van desenterrar la impressionant xifra 4.500 cadàvers, tot i que no sabien que només era la primera de tantes fosses comunes que es descobririen durant les cinc properes dècades.

Zygmunt_Sloninski_passport_-_1939
Passaport de Zygmunt Sloninsk, una de les víctimes de la matança de Katyn. Fotografia: Wikipedia Commons

Els alemanys no van dubtar en aprofitar aquell “regal” per fer publicitat bèl·lica en contra de l’enemic. El 13 d’abril de 1943 l’Oficina Alemanya de Noticies anuncia a través de Radio Berlín el descobriment de les fosses comunes de la matança realitzada pels soviètics. Goebbels hi veu l’oportunitat perfecta per neutralitzar l’impacte que tenien els seus propis camps de concentració. Per la seva banda, el dia 26 d’aquell mateix mes, Radio Moscou informa que la URSS trenca les relacions diplomàtiques amb el govern polonès exiliat a Londres per haver acceptat la versió alamanya dels fets i acusar indirectament a la URSS. A nivell internacional, Churchill i Roosevelt defensaven el punt de vista del seu aliat rus. Mentrestant, Polònia es mirava l’escena des de la perplexitat, amb el silenci de milers de famílies que desconeixien el destí dels seus éssers estimats.

Reconeixement rus de la massacre

Dr. Ferenc Orsós , Professor de Medicina Forense i Criminologia a la Universitat de Budapest , dictant el seu diagnòstic a una mecanògrafa exèrcit alemany.
El Dr. Ferenc Orsós, professor de Medicina Forense i Criminologia a la Universitat de Budapest, dictant el seu diagnòstic a una mecanògrafa exèrcit alemany l’any 1943. Fotografia: IWM

La massacre de Katyn va suposar un punt d’inflexió en la Història de Polònia i en la europea. Un cop acabada la II Guerra Mundial, ningú no s’havia fet responsable oficialment de la massacre, i això va tenir les seves conseqüències a molts nivells. A la URSS, a partir del 1945, estava totalment prohibit pronunciar el nom de Katyn, i la censura comunista buscava i capturava a aquells que en parlessin a casa seva.

Però la història dels fets va canviar al 1992, quan Gorvatxov va reconèixer l’autoria soviètica dels fets, i va enviar a Wojciech Jaruzelski, el seu homòleg polonès, la llista dels afusellats i altres documents per tal d’obrir una causa criminal. Aquestes investigacions es van tancar, però, al 2004, per ordres de Vladimir Putin. Per Rússia és molt delicat afrontar aquesta realitat, ja que suposa acceptar totes les brutalitats que es van cometre durant l’estalinisme. És per això que, tot i reconèixer l’autoria dels assassinats, mai no els ha qualificat de crim de guerra o genocidi. Fins fa molt poc, 116 dels 183 volums de la investigació russa són secret d’estat.

La segona catàstrofe de Katyn

Al 2010, però, un sinistre va canviar la direcció de les relacions entre els dos països. Lech Kaczynski, aleshores president de Polònia, viatjava a Smolensk –ciutat propera al bosc de Katyn- juntament amb altres alts càrrecs del govern polonès per recordar els fets, quan van tenir un desafortunat accident i hi van perdre la vida. La reacció russa va ser inesperada i exemplar, ja que el govern de Putin es va encarregar de repatriar els cossos i supervisar la investigació de l’accident per garantir que no havia estat premeditat. A més, Rússia va penjar a Internet tots els arxius del cas, va declarar un dia de dol oficial –quelcom poc habitual en ells-, i fins i tot va emetre per la televisió la pel·lícula “Katyn” en horari de màxima audiència. Val la pena destacar que el pare de Andrzej Wajda, director de la pel·lícula, va ser un dels polonesos que va perdre la vida al bosc de Katyn.

Polònia es va veure fortament marcada per aquesta massacre, i la població va quedar fortament condicionada: durant els anys 50, encara hi havia molta gent que no s’atrevia a mostrar públicament la seva intel·lectualitat, i no va ser fins als anys 80 que hi va tornar a haver moviments socials reivindicatius. Aquesta massacre, tot i que desconeguda per gran part de la població europea, va ser un dels actes més cruels de la Història contemporània, i ha marcat les relacions entre aquests dos països. Avui en dia encara falten per trobar 7.000 víctimes. El poble polonès continua demanant justícia històrica i dignitat.

En aquest enllaç podeu veure un bon recull d’imatges del descobriment de les fosses al bosc de Katyn:

Katyn – Trailer Oficial Español

http://cinetube.ucoz.com -Peliculas online gratis en alta calidad. Trailer latino idioma castellano. SINOPSIS: Film histórico en el que se recuerda la masacre de 22.000 oficiales polacos -uno de ellos el propio padre del director Wajda- a manos del Ejército Rojo soviético en 1940, mientras la URSS invadía Polonia por el este, al tiempo que los alemanes lo hacían por el oeste.

Loading Facebook Comments ...

1 comentari

  1. ¡Estimado Victor Vila!:

    Tu artículo se hace eco de la tesis ortodoxa sobre Katyn, pero te comunicó que desde 2010 y 2011, existe evidencia documental y arqueológica que pone en serias dudas el hecho que fueran los soviets y no los nazis.

    Cuestión aparte es la “conspiración del silencio” antisoviética que existe acerca de este asunto , pero evidencia existe, puedes verlo en :

    *Grover Furr: “The “Official” Version of the Katyn
    Massacre Disproven?
    Discoveries at a German Mass Murder Site in Ukraine” (2013):https://msuweb.montclair.edu/~furrg/research/furr_katyn_2013.pdf

    *En francés y con información adicional:http://editionsdelga.fr/portfolio/grover-furr-2/

    un saludo muy cordial.

    Rafael granados.Madrid

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here