Els espanyols han aconseguit ser coneguts a Europa  per la crisi, per la seva incapacitat de ser productius a la feina i per la corrupció galopant generalitzada en tots els nivells institucionals, segons recents estudis sociològics. Aquesta percepció, substitueix la creada pel franquisme del sol, platja, sangria i paella. Hi va haver però, una època on van ser coneguts, abans de “l’inventin ells”, pels seus refinaments a l’hora de fer “preguntes” (interrogatori) . Les “pessigolles” (un gratador que arrencava la pell),  el costum de “treure la cabellera” (copiada pels indis americans als colons castellans), les “botes espanyoles” (uns ferros que estrenyien els peus fins trencar-los), l’Spanish Tickler, l’Spanish Spider, l’Spanish Crusher, l’Spanish boot o el burro espanyol, conegut a Europa com Spanish donkey, en són una bona mostra.

Una altra aportació "spanish mantle"als mètodes de tortura. Era un càstic públic. Al concemnat se'l tancava i obligava menjar i veure de tot. La idea era qu acabés rebolcat en la seva pròpia merda i acudissin les bestioles de tot tipus a a menjar-se'l.
Una altra aportació, l'”spanish mantle”, als mètodes de tortura. Era un càstig públic. Al condemnat se’l tancava nu i se l’obligava a menjar i veure, especialment mel. La idea era que acabés rebolcat en la seva pròpia merda i acudissin les bestioles de tot tipus a menjar-se’l.

En llarg de l’edat mitjana i l’època moderna, els instruments de tortura de la catòlica monarquia hispànica dels àustries es van estendre arreu del continent i van fer el seu servei, sobretot impulsats per la Inquisició, perseguint tot tipus de bruixes, oponents polítics i membres d’altres religions. Potser el més sanguinari de tots va ser “El Burro Espanyol”, la gràcia del qual era que no necessitava sistemes de cordes ni politges: el condemnat s’anava tallant tot sol a poc a poc per la meitat degut al seu propi pes.

L’aparell, com el de la foto principal (tot i que n’existien petites variacions), era com una cavallet (d’aquí el seu nom) acabat en fil esmolat de manera que s’hi posava el pobre infeliç amb una cama a cada banda i amb unes peses lligades als turmells… i a esperar, perquè al pobre desgraciat que li toqués podia passar hores lliscant i tallant-se fins a mig cos.

El 1478, Castella instaurà el Tribunal de la Inquisició. Un frare es va fer especialment famós pels invents de tortura que la Inquisició feia servir, un d’ells el poltre i que curiosament, va ser el primer en provar el seu propi invent. En una perversió total, el “monjo inventor” va ser acusat d’heretgia per ser capaç d’imaginar i crear aquests monstres i el 1483, se li va aplicar el seu propi mètode a la ciutat de Còrdova.

Dibuix del 1918 amb una representació rotllo sade de la tortura. Evidentment, el donkey original tenia les cames més altes.
Dibuix del 1918 amb una representació estil sade de la tortura. Evidentment, el donkey original tenia les cames més altes.

Els mètodes de crear dolor lentament tenien un objectiu, que era el de fer durar l’interrogatori. I és que contràriament al que es creu, la fi última de la tortura no era matar, sinó aconseguir una confessió. Les que mataven eren les autoritats civils en base a les “proves” aconseguides. La realitat era que molta gent no sobrevivia a unes tortures que només perseguien aconseguir que la víctima digués el que l’inquisidor volia escoltar. I confessar, pel general, era una autocondemna a mort. Molta gent confessava el que fos només per estalviar-se l’agonia de la tortura i preferia afrontar la mort, per patir una mort ràpida.

Evidentment, hi havia altres derivacions que no s’anomenaven “spanish”; des d’època romana existia ja “el cavall de fusta”, amb una idea semblant. També a l’edat mitjana existia l’anomenada Cadira de Judes, però la idea d’aquest no era ben bé el tallar per la meitat a l’interrogat.

L’Spanish Donkey va ser una de les eines preferides de la Santa Inquisició. Preferentment les dones acabaven aquí, si un altre invent seu, l’arrencador de pits, no servia per arrencar “confessions”. Evidentment, l’instrument va ser molt utilitzat també a les colònies.

La tortura va ser eliminada al continent  durant el segle XVIII i per exemple a Prússia, la va prohibir Frederic II el Gran. Mentrestant, la inquisició a l’estat espanyol va estar vigent fins l’arribada de Napoleó, i encara després, va ser restaurada i tornada a prohibir el 1834, tot i que es feien els ulls grossos quan alguns bisbes organitzaven els seus propis Tribunals o Juntes de la Fe per continuar amb les seves pràctiques de tortures. Precisament, el català Giaetà Ripoll va ser l’última víctima a Europa en ser executat acusat d’heretgia. Va morir a la forca el 1826 a València.

Loading Facebook Comments ...

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here