Quan vam posar en marxa aquest projecte en Jordi i jo mateix a l’octubre de 2013 no sabíem quan duraríem, si ens llegirien, ni la meitat de coses sobre xarxes socials que sabem ara. Va ser una llançada a la piscina en tota regla, sense mirar si havia aigua, convençuts com estàvem que, fàcil o difícil, la feina la fan els cansats. I el català i Catalunya necessitava (i necessita) aquest recurs: es mereix una mirada al món pròpia, sense filtres. Una mirada, que les editorials no ofereixen. Ha passat poc més de 2 anys i ja disposem de 200 articles, que es diu aviat. El millor de tot, és que les idees no s’acaben, i tenim uns 60 més articles en esborrany. És a dir, que ens podem fer pesats!

Quan vam començar, només havien 2 projectes en els quals fixar-nos: Sàpiens, i els seus blogs, i un munt de webs sobre història local, fets amb més voluntat que sentit de l’estètica, sovint per gent que ni tan sols són historiadors. Vam arribar a tenir publicat un llistat d’aquests webs, que encara conservem, és tan gran que ja no sabem què fer-ne. Potser el web més conegut va ser el del primer impulsor de “Les altres històries” l’any 2007, amb les “Altres” Històries de Barcelona del nostre company Dani Cortijo que van arribar a convertir-se en llibre.

La història a Internet, a la resta del món, és un valor cultural a l’alça.

Aviat, a inicis del 2014, es va incorporar l’Eugeni a l’equip com a editor, que ha significat un autèntic baló d’oxigen per a Històries d’Europa. Perquè són moltes les hores de dedicació a escriure que hi posem, moltes pàgines visitades i un munt de recursos per explorar. Des del començament vam voler que fos un projecte obert, i tothom qui volgués hi pogués col·laborar, però realment els inicis han estat durs. Les primeres patacades, per innocents, no ens les va treure ningú. Però de tot s’aprèn, i hem decidit prendre’ns-ho amb calma i anar més a poc a poc. Actualment podem dir que tenim uns lectors consolidats, als quals estem hiperagraïts i que les visites van a l’alça, tant que haurem d’ampliar servidor.

També comptem ja amb 2 col·laboradors, en Victor Vila i l’Oriol Ribas, als quals agraïm que confiïn els seus textes al nostre web. Fruït d’aquestes col·laboracions, i d’aquest temps que portem, podrem fer coses noves, com iniciar una nova secció de “Recursos” on oferim els llocs web d’on traiem les fonts informatives que fem servir.

Excepció honrosa a aquesta cronologia és el nostre nou col·laborador Oriol Ribas, que manté el seu Rússia al Cor des del 2008!

Del 2013 ençà, per sort, altres webs han vingut a ampliar aquest panorama desèrtic que ens vam trobar quan vam decidir fer història en català a la xarxa per parlar de temes que anessin més enllà del nostre nostrat melic. El següent a nosaltres va ser El Principat, al març del 2014. Inicialment centrat en temes de Catalunya, però amb un nivell d’exigència en rigor acadèmic un puntet superior a la mitjana, mica en mica va anar introduint temes europeus i cinema. Després van venir blogs individuals que tractaven temes d’indrets concrets amb els quals l’autor té alguna relació. Un bon web va ser “El del Mite de Sisif“, posat en marxa al maig del 2014, especialitzat en temes dels Balcans. Malauradament, el seu Facebook va morir després de les vacances del 2015, i el web ja ha desaparegut. No sabem què ha passat. Al desembre de 2014 apareixia el blog “Culturalment” del nostre col·laborador Victor Vila.

A banda d’aquestes pàgines comentades, la presència de contingut d’història en català segueix sent bàsicament enfocat a la docència obligatòria i post obligatòria. Llocs on s’ofereixen aspectes macros de la història, capaços d’avorrir les pedres.

Altres projectes amb intenció de seriositat estan naixent, com “Ab Origine“, al maig de 2015. Una web en format revista digital, que promet força. Curiosament, si la divulgació en català costa, alguna gent intenta accedir-hi a través de diversos succedanis com: les rutes, els clubs de viatges o les associacions de tipus historicista, algunes serioses, d’altres com aquesta de vehicles més… especials. En aquesta popularització de la història (que s’està produint) cal incloure les recreacions, que també han augmentat recentment gràcies al tricentenari, una pràctica que fa anys que es popular a la resta del continent. Malgrat això, acostumen a ser coses molt concretes i amb la intenció última de quedar físicament i no tan d’oferir contingut a la xarxa com de fer-se presents, també en general molts podrien engrossir el tema de la història local.

També van desaparèixer els premis blog, l'última edició va ser la del 2013. A la seva web (STIC)anuncien una aturada, però l'aturada de moment ja sembla definitiva. Pel que el tema reconeixements i difusió del treball dels blogers catalans quedem orfes d'aquest recurs. Precisament en Jordi va ser un dels últims a rebre aquesta distinció, el 2011, pel seu blog "Històries Manresanes".
També van desaparèixer els premis blog, l’última edició va ser la del 2013. A la seva web (STIC) anuncien una aturada, però l’aturada de moment ja sembla definitiva. Pel que en el tema reconeixements i difusió del treball dels blogers catalans quedem orfes d’aquest recurs. Precisament en Jordi va ser un dels últims a rebre aquesta distinció, el 2011, pel seu blog “Històries Manresanes“.

Quin seria el nostre objectiu? Poder disposar d’una pàgina semblant a aquestes, per a nosaltres referents: “Made from History” amb un disseny força acurat, que forma part d’un conglomerat “made from”; o “Istorie per scurt” (breu història), pàgina romanesa que té quasi 30.000 seguidors a Facebook. D’entre altres.

En endavant, el nostre objectiu és passar dels 200 actuals a arribar als 1.000 articles com abans millor. Desenvolupar temes que agradin, engrandir tan com puguem, modestament, el panorama de continguts en català pel que fa a història i sobretot, sobretot, passar-nos-ho bé llegint i compartint llocs i experiències amb tots vosaltres.

SENSE COMENTARIS

FER UN COMENTARI

Loading Facebook Comments ...