Al tercer capítol de “Catalunya Expirience“, el programa de TV3, els dos convidats polonesos van fer una afirmació més que alegre, sinó directament ultranacionalista i en tot cas sense fonament històric quan van afirmar que el personatge conegut aquí com a Nicolau Copèrnic en la seva forma llatinitzada, el gran primer astrònom que va impulsar l’heliocentrisme, “era polonès”. I es van quedar tan amples. La confusió prové del fet que era prussià, un estat que ja no existeix, el territori històric del qual es va annexionar després de la Segona Guerra Mundial, en la seva major part, Polònia, mentre que la seva capital oriental va passar a Rússia.

Fotografia d'un retrat del segle XVI de Copèrnic actualment desaparegut, segurament destruït pels alemanys durant la 2a Guerra Mundial.
Fotografia d’un retrat del segle XVI de Copèrnic actualment desaparegut, segurament destruït pels alemanys durant la 2a Guerra Mundial.

Mirant per les enciclopèdies com la Catalana, comprovem que efectivament apareix com a “polonès”. Un reduccionisme simplista que projecta la situació política actual al segle XV creant un anacronisme. És tan ridícul dir que Copèrnic era polonès, com dir que el rei Jaume I era francès, perquè va néixer a Montpeller, avui França, però llavors Catalunya. O seria tan ridícul com dir que Immanuel Kant era rus, perquè va néixer a Königsber, la capital oriental de Prússia, avui Kaliningrad. Llavors per què passa això amb Copèrnic? Anem a pams.

Niklas Koppernigk va néixer a la ciutat hanseàtica de Thorn (avui Torun), a la riba del riu Vístula, el 19 de febrer de 1473. Koppernigk era de família materna alemanya nativa de la mateixa ciutat prussiana de Thorn i de família paterna originària de Silèsia. La branca paterna s’havia instal·lat feia unes generacions a Cracòvia, d’on era el seu pare. El cognom del pare consta inscrit com a “Koppernigk” i es conserven d’ell molts documents en alemany, a més de que comerciava amb les ciutats hanseàtiques on va fer fortuna. Al 1458 es va traslladar a Thorn i en una data imprecisa de començaments de la dècada de 1460, es va casar amb Barbara Watzenrode. Niklas Koppernik, l’astrònom, va ser el quatt fill del matrimoni, al qual li posaren el nom del pare.

El pare va morir quan ell tenia 10 anys i va ser educat per l’oncle matern. La llengua amb la qual es comunicà sempre amb la seva mare per carta, va ser la seva materna, l’alemany.

Thorn formava part de Prússia. Està situat a uns 150 quilòmetres al sud de la capital històrica de l’estat fundat per l’Orde Teutònic cap al segle XIII, Marienburg (avui Malbork). Inicialment els reis polonesos havien demanat ajuda als teutons i havien impulsat la colonització germànica, però quan ja la feina va estar feta, i els teutons van sotmetre totes les tribus bàltiques, arribant fins a Estonia, van començar a reivindicar els seus suposats drets sobre Prússia. Malgrat les pataletes poloneses, l’Església i l’emperador romanogermànic van confirmar les possessions a l’Orde i els germànics consolidaren el seu Estat.

A començaments del s.XV les reivindicacions poloneses s’uniren al desig dels lituans d’obtenir una sortida al mar, i al descontentament de la població prussiana (majoritàriament germànica) contra l’Orde Teutònic. A la fi era una orde religiosa que mantenia un estat teocràtic, i que no veia amb bons ulls les tan productives activitats comercials, per exemple de la Lliga Hanseàtica.

Prússia el 1410. La frontera actual d'Alemanya és a l'Oder, a l'esquerra del tot del mapa. Els cercles amb punt vermell amb centre són ciutats hanseàtiques, com Thorn, la punteta de sota prop la frontera.
Prússia el 1410. La frontera actual d’Alemanya és a l’Oder, a l’esquerra del tot del mapa. Els cercles amb punt vermell amb centre són ciutats hanseàtiques, com Thorn, la punteta de sota, prop la frontera amb Polònia.

Així al 1410 una aliança de lituans i polonesos va vèncer en la decisiva batalla de Tannenberg (avui Stębark) a l’Orde Teutònic i aquests es van veure obligats a replegar-se a la seva capital, Marienburg, on van resistir fins aconseguir signar la pau el 1411, pau signada precisament a Thorn, a una illa del Vístula que feia de frontera entre Polònia i Prússia. Malgrat tot, el tractat no va representar una gran pèrdua territorial per l’orde, però sí l’inici de la seva fi i del seu poder de control religiós. Prússia passaria a ser vassall del rei polonès, però no va perdre mai la seva identitat ni independència com a Estat.

Bolònia (Emília-Romanya, Itàlia)
Porxos d’accés a la Universitat de Bolonya, la més antiga d’Europa i on hi estudià Copèrnic a partir del 1496.

A partir de 1410 els reis de Polònia van voler controlar sobretot la part occidental de Prússia, amb capital a Danzig (avui Gdansk). Més guerres van obligar el 1422 i 1436 a l’orde Teutònic a acceptar el rei polonès, tot mantenint-se ells com a govern. Finalment els polonesos al 1466 separaren la Prússia occidental de la Prússia oriental després de 13 anys més de guerra. La Prússia oriental passaria a estar controlada per Albert de Prússia, primer duc de Prússia.

El 1466 el rei de Polònia Casimir IV Jagelló després d'una guerra de 13 anys contra l'Orde va aconseguir en control de la part occidental de Prússia, a la qual anomenà "Prússia reial". L'oriental seria vassalla només en teoria.
El 1466 el rei de Polònia Casimir IV Jagelló després d’una guerra de 13 anys contra l’Orde va aconseguir en control de la part occidental de Prússia, a la qual anomenà “Prússia reial”. L’oriental seria vassalla només en teoria.

L’últim gran mestre de l’Orde Teutònic i primer duc va abraçar la reforma per transformar l’antic estat teocràtic en un ducat, això era el 1525. Com que a més era de la branca Familiar dels Hohenzollern que governaven a Brandenburg (capital Berlín) els dos territoris van quedar sota un mateix govern, però separats físicament per la Prússia controlada nominalment per Polònia. Pel que feia a la Prússia occidental, es creava la “Prússia Reial”.

Copèrnic va néixer a la Prússia Reial, d’aquí que s’afirmi alegrement que era polonès, quan en realitat era prussià i de llengua germànica.

En el moment i lloc de naixement de Copèrnic, doncs, Polònia considerava a Prússia com a una província, però els prussians només reconeixien sentir-se units a Polònia per la figura d’un rei, sentiment reforçat per les evidents diferències culturals, econòmiques, ètniques i de llengua. A aquestes diferències, s’afegirien les religioses, doncs els prussians abraçaren la reforma, mentre que els polonesos seguiren sent catòlics.

Universitat de Cracòvia
Pati del Collegium Maius la Universitat Jagellònica de Cracòvia, on hi estudià Copèrnic entre 1491 i 1494.

Quan Niklas Koppernigk va anar a estudiar (1491-94) a una de les millors universitats del moment, la de Cracòvia, els estudis es feien en llatí, idioma en el qual va quedar registrat com a estudiant i que dominava a la perfecció gràcies al seu oncle. En llatí va escriu totes les seves obres científiques, també sabia grec, italià i hi ha discussió sobre si va aprendre polonès (cosa que els polonesos afirmen a totes totes malgrat no existeix cap document seu en aquesta llengua). Però quan Copèrnic va anar a estudiar a Bolonya el 1496, ja fora de Polònia, se’l va registrar com a: “Niklas Kopperlingk, d’origen, alemany” i participava dels grups d’alumnes d’origen nacional germànic, els Natio Germanorum.

Prússia aniria recuperant la seva independència mica en mica i augmentant el seu poder, però la nacionalitat de Copèrnic s’aniria oblidant. Els seus primers biògrafs al segle XVII van ser polonesos i mai van dubtar de què un alumne de la universitat de Cracòvia fos polonès i més si era d’una “província polonesa”.

Carta de Copèrnic dirigida a Albert de Prússia el 1541 amb consells mèdics, en alemany.
Carta de Copèrnic dirigida a Albert de Prússia el 1541, en alemany.

La historia nacional de Polònia s’ha construït en bona part sobre omissions i mentides, amb suplantacions territorials i equilibris estranys semblants (salvant les distàncies) a les que els historiadors espanyolistes tenen amb al-Andalus: un estat que no tenia res a veure amb el seu, però que se’l consideren propi territorialment. La batalla de Tannenberg avui en dia és motiu d’orgull nacional, està mitificada, i l’Orde Teutònic s’ha denigrat tan el seu record que avui sembla una cosa de contes i llegendes medievals.L’origen nacional de Copèrnic és font de disputes entre polonesos i alemanys des del segle XIX, quan tots dos se’l van apropiar, però les evidències documentals són clares: era tan alemany (o germànic si li voleu dir) com qualsevol altre prussià. Malgrat les evidències encara el 2005 la discussió va arribar a Parlament Europeu, pel malestar polonès a  una proposta per “germanitzar” el nom de Copèrnic. Curiosament, els polonesos acusen els alemanys de voler “tergiversar la història”.

Tan seria font de conflictes fins al segle XX el corredor de Danzig, que de fet va ser una de les causes esgrimides com a greuge per part dels nazis per envair Polònia.

Prússia avui en dia ja no existeix, però l’estat que va ajudar a fundar i unificar sí, i es diu Alemanya. Entre Alemanya i Polònia, la figura de Copèrnic se segueix escrivint majorment en la forma llatinitzada, per evitar suspicàncies. Existeixen uns premis científics dotats amb 200.000€ per a projectes on col·laborin un científic alemany i un de polonès. Els premis es lliuren alternativament un any a cada país, perquè ningú es molesti.


Què visitar?

El castell de Marienburg, seu principal de l’Orde Teutònic, és patrimoni de la humanitat. És una impresionant construcció de totxo vermell única al món.

Muzeum Zamkowe w Malborku
Schloss Marienburg

SENSE COMENTARIS

FER UN COMENTARI

Loading Facebook Comments ...