La Guerra Civil espanyola no entrava en els plans de ningú. Els rebels pretenien fer un cop d’Estat que els situés al poder de la nit al dia. Sense complicacions. Però les coses mai no surten com un planeja. El conflicte, que es va acabar allargant tres anys, va obligar a tots dos bàndols a esprémer al màxim els seus recursos, tant econòmics com logístics. Sovint no parem a pensar com els rebels van poder aconseguir tots els efectius necessaris per dur a terme el cop d’estat i mantenir la lluita durant tant temps. La resposta es redueix a un nom: Juan March Ordinas, també conegut popularment com “el banquer de Franco”.

Un avió tipus Dragon Rapide com el que va dur a Franco pagat per March. Va ser adquirit com a record el 2009 per la Fundació Infante d'Orleans amb els diners de l'ajuntament de Getafe i convenientment pintat amb els colors corporatius.
Un avió original tipus Dragon Rapide com el que va dur a Franco  de les Palmes a Tetuan, pagat per March. Va ser adquirit com a record el 2009 per la Fundació Infante d’Orleans amb els diners de l’ajuntament de Getafe

Joan March era un home de negocis mallorquí que posseïa la fortuna més gran d’Espanya a mitjans dels anys 30. Potser per això no li va suposar gaire esforç participar econòmicament en el cop d’estat de l’any 1936. Les forces sublevades tenien un pla prou definit sobre com dur a terme l’aixecament, però encara hi havia un punt per resoldre: no tenien recursos econòmics per finançar-lo. Aquí és on entra Juan March, que va llogar el “Dragon Rapide”, un avió bimotor d’ús normalitzat en aquella època per a viatges de curt recorregut i de pocs passatgers. El lloguer d’aquest avió, valorat en dues mil lliures esterlines, va permetre transportar Franco i els seus homes de confiança des de Canàries a Marroc aquell 17 de juliol de 1936. Aquest és, probablement, l’acte més famós en vida de March, no tant pel seu cost -acabaria pagant xifres molt més altes en els propers anys-, sinó pel paper clau que va jugar en la contribució al cop d’estat de 1936 i de la conseqüent dictadura franquista.

D’on provenia la fortuna de March? 

Ja de petit feia diners donant de fumar als adolescents a pocs cèntims la calada. Des de ben jove va començar a practicar el contraban de tabac al nord d’Àfrica, aconseguint el monopoli al Marroc. Durant la I Guerra Mundial va fer una gran fortuna fent d’espia d’ambos bàndols i venent informació a l’enemic en favor dels seus interessos. Al 1916, i amb un capital inicial de 100 milions de pessetes, funda la companyia Transmediterrania, que li permetria controlar les comunicacions entre el nord d’Àfrica, les Balears i la costa de Llevant. Sempre al costat dels vencedors, als anys 20 va oferir els seus serveis a Primo de Rivera, amb qui va col·laborar estretament.  Per exemple, va comprar i controlar la línia editorial dels diaris madrilenys “Informaciones” i “La Libertad”, afavorint la imatge del nou dictador en l’opinió pública.

Frances Cambó va dir de March que era “l’últim pirata del mediterrani”

Arribats als anys 30, la influència que March exercia a nivell polític era molt gran. Es deia que la seva aprovació era clau per a la constitució de qualsevol govern. Però al començar la Segona República és detingut i encarcerat acusat de col·laboració amb la dictadura i contraban. El fet d’estar a la presó no suposava un gran inconvenient pel mallorquí: el 1932 és el principal finançador, amb 22 milions de pessetes, de la Sanjurjada. Poc després aconsegueix escapar de la presó, i ho fa de la millor manera que sap: subornant al seu carceller.

Paper clau en la Guerra Civil

O la República somete a March, o March somete a la República” (Jaume Carner, Ministre d’Hisenda de la Segona República)

Iniciada la Guerra Civil, March s’estableix a Lisboa, des d’on observa amb preocupació les conseqüències del cop d’estat que ell mateix ha finançat. El triomf rebel afavoriria notablement els seus negocis, i per això fa servir tots els recursos que té a l’abast per contribuir-hi. D’una banda, utilitza part de la flota de Transmediterrania per transportar moros i legionaris des del nord d’Àfrica fins a la península per afegir-se als rebels. A més, obre un compte al Banc de Portugal des d’on fa efectives les importants ajudes econòmiques al bàndol franquista. Durant les primeres setmanes de guerra, el mallorquí va finançar-los amb 600 milions de pessetes a través de valors immobiliaris internacionals per tal de fer efectiva la conquesta militar de Madrid.

Iniciada la dictadura franquista, el carceller que el va ajudar a escapar va ser anomenat per ocupar alts càrrecs de les institucions penitenciàries.

Un altre episodi famós de la Guerra Civil en el que va intervenir March va ser en el finançament d’avions italians. Antonio Goicochea, fundador del partit Renovación Española, va fer una demanda d’avions al govern feixista italià, però el seu Ministre d’Exteriors, el Conde Ciano, no es fiava de l’èxit militar dels rebels i en va demanar el pagament al comptat. El general Jordana, President de la Junta Tècnica de l’Estat, va reunir tots els directors de bancs espanyols que es trobaven en territori nacional i els va amenaçar dient que “ningú no sortiria d’allà si no obtenia els diners suficients per llogar els avions”. Dels presents, només March tenia la capacitat financera per acontentar la petició del general, i va avançar deu milions de lliures esterlines per la causa.

Basil Zaharoff,traficant d'armes sense escrúpols, conegut per vendre armes a tots els bàndols. Va ser caricaturitzat de forma mestra per Hergé a "L'orella escapçada"on se l'anomenava "Basil Bazaroff".
Basil Zaharoff, traficant d’armes sense escrúpols, conegut per vendre armes a tots els bàndols. Va ser caricaturitzat de forma mestra per Hergé a l’aventura de Tintín “L’orella escapçada” on se l’anomenava “Basil Bazaroff”.

Una altra actuació per la qual se’l recorda va tenir lloc quan va vendre armes al bàndol republicà. La Guerra Civil era un dels principals focus d’atenció dels traficants d’armes europeus. Conscient d’això, i amb la voluntat d’ajudar al bàndol franquista, March va exercir de contacte per què Basile Zaharoff, un dels més importants traficants d’armes del continent i íntim amic de March, vengués armes i municions en mal estat als republicans garantint així el seu fracàs. Aquest fet posa de manifest l’enorme influència del mallorquí en afers internacionals, en detriment del cada cop menys important paper dels ambaixadors espanyols a Europa.

El llegat de March

Després de la Guerra Civil, March no va abandonar mai els seus negocis. Durant la dictadura va gestionar diverses companyies dels sectors bancaris, petrolífers, miners i elèctrics, a més de posseir diferents hotels i palaus tant a Espanya com a diverses capitals europees. Els seus negocis es van veure amenaçats a l’esclatar la II Guerra Mundial, i per això va subornar als britànics amb quantitats milionàries perquè s’oposessin a l’entrada d’Espanya a un conflicte d’ordre mundial. Fins la seva mort l’any 1962 va estar fent més gran la seva riquesa, i va garantir la seva memòria creant la Fundació Juan March l’any 1955.

Mi general, no se meta usted en mis asuntos“. March era una de les poques persones que es podia permetre el luxe de dirigirse a Franco amb aquest to.

Si alguna cosa diferencia March de les altres fortunes mundials –no és cap disbarat posar-lo al costat de noms com Rockefeller o Hearst-, és que va procurar passar desapercebut al llarg de tota la seva vida, mantenint-se a l’ombra dels polítics que va manipular en favor dels seus ambiciosos interessos. Això estableix una gran diferència entre el paper clau que va jugar en el triomf rebel a la Guerra Civil i el posterior establiment del règim franquista i el poc ressò que n’ha fet la Història. Aquesta és l’intensa vida, doncs, del nen mallorquí que venia calades de cigarretes i que un dia va llogar l’avió que va permetre a Franco fer el cop d’estat.

Loading Facebook Comments ...

2 COMENTARIS

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here