Entre 1618 i 1648, tota Europa es va veure implicada en un conflicte amb rerefons religiós que arrasà i dessolà, sobretot els estats germànics. Una de les primeres espurnes que acabaren provocant l’encesa del conflicte, un antecedent directe de la guerra, van ser les disputes sobre els drets successoris al ducat de Jülich-Cleves-Berg, tot i que seria finalment el problema de la successió a la corona txeca el que va acabar d’encendre el foc. Curiosament, la darrera batalla de la Guerra tindria encara, com a principal motiu, els drets sobre Jülich-Cleves-Berg.

Dit d’una altra manera, després de 30 anys de guerra no va aconseguir resoldre el problema del ducat, fins al punt que l’última gran batalla de la Guerra dels Trenta Anys es va produir pel mateix motiu, coincidint en el moment de la reunió dels comissionats que negociaven la pau a Osnabrück i Münster (ciutats de Westfàlia).

Jülich-Cleves-Berg va ser motiu de discòrdia, arribant a una guerra de Successió entre 1609 i 1612 on s’enfrontaren d’una banda l’elector del Palatinat, aliat amb els Habsburg hispànics i la lliga catòlica, contra l’elector de Brandenburg aliat amb els Països Baixos i Anglaterra. Catòlics contra protestants. El conflicte es tancà en fals i acabà amb la divisió del territori que no acceptà les condicions del tractat de pau. Curiosament, Jülisch-Cleves-Berg (territori corresponent a l’actual estat de Renània del Nord-Westfàlia) es va declarar terreny neutral durant el conflicte de la Guerra dels Trenta Anys, i una de les principals discòrdies en les negociacions de la Pau de Westfàlia que posaren fi al conflicte, era saber què fer-ne d’aquell territori en un ordenament del continent que hauria de durar fins l’arribada de Napoleó.

L’última batalla de la Guerra dels Trenta Anys va ser prop de la ciutat de Grevenbroich, el 14 o el 4, segons les fonts, de juny de 1648. Els comissionats de la pau portaven reunits des del maig i les negociacions encara s’allargarien fins l’octubre. Els contrincants tenien a veure amb un llinatge i un Estat alemany conegut i estimat pels catalans: Hesse.

Escut de la casa La Mark, originaris del segle XII (els quadrets).  El lleó vermell representa Berg, al mig Cleve, i Jülich és el lleó negre; els quadres són del ducat d'Arenberg i els triangles Ravensberg. A partir del segle XVII aniria passant tot als poderosos Hohenzollern (reis de Prússia). Imatge de Wappenwiki
Escut de la casa La Mark, originaris del segle XII (els quadrets).  El lleó vermell representa Berg, al mig Cleve, i Jülich és el lleó negre; els quadres són del ducat d’Arenberg i els triangles Ravensberg. A partir del segle XVII aniria passant tot als poderosos Hohenzollern (reis de Prússia). Imatge de Wappenwiki

Hesse estava embolicada en el que es considera una guerra particular dins la Guerra, però que ja feia uns 80 anys que durava. Tot va començar quan a la seva mort esdevinguda el 31 de març de 1567, Philipp I von Hesse va repartir el territori històric de Hesse entre els seus 4 fills a parts iguals. Els quatre territoris van quedar reduïts a dos per manca de descendència: Hesse-Kassel al nord i Hesse-Darmstadt al sud (Hesse encara existeix com a estat alemany, la seva capital és Wiesbaden, però la ciutat més gran i coneguda és Frankfurt). Com d’altres territoris, estaven dividits per la religió i els interessos econòmics: Kassel es va declarar protestant calvinista, i Darmstadt protestant luterana. Per tant, Kassel va ser aliada dels francesos, suecs i en general de la lliga protestant.

El 1648, l’any final de la guerra, Kassel, que havia rebut forts revesos durant aquests últims anys, va veure l’oportunitat de treure profit de la situació de debilitat del ducat de Jülich i l’atacà intentant ocupar Grevenbroich aprofitant que hi tenia tropes d’ocupació estacionades a prop. Des de poc després de la Guerra de Successió del ducat, el 1614, Jülich -Berg l’havia heretat Wolfang Guillem I del Palatinat- Neuburg, pel que aquests territoris van quedar units. Com s’ha dit, aquests territoris eren neutrals però catòlics i per això, les forces de Hesse- Kassel van ser vistes com d’ocupació. El duc, tement que aquest fet seria utilitzat com una excusa per part de les tropes imperials per trencar el pacte de neutralitat,  va denunciar l’incompliment dels pactes i s’enfrontà militarment amb Kassel.

Grevenbroich no va poder ser ocupat, i els dos exèrcits es van trobar a prop, a Wevelinghoven, amb unes forces molt desiguals, ja que les forces imperials eren el doble que les protestants formades per francesos, suecs i els mercenaris de Hesse-Kassel. Els protestants, davant l’evident superioritat imperial, van fer un fals moviment de retirada que els catòlics es van empassar i acceleraren per intentar tallar el que creien que era una fugida, però es trobaren amb protestants plantant-los cara en un terreny més avantatjós amb el resultat de la desfeta l’exèrcit imperial causant una gran mortalitat i fent molts presoners. Aquesta es considera l’última batalla de la Guerra dels Trenta Anys, que acabava on tot havia començat.

“Darmstadt, que també s’havia declarat neutral malgrat ésser protestant i que no va signar l’acord defensiu amb els suecs, va patir igualment la guerra i les desgràcies de l’ocupació dels exèrcits imperials”.

Directament, els catòlics de l’altra Hesse, el Darmstadt, no van participar en aquesta batalla, però és evident que la seva situació, després de la desfeta de l’exèrcit imperial, quedava afeblida. En les negociacions a Osnabrück i Münster, l’emperador Ferran III del Sacre Imperi va haver de cedir en la concessió de més reconeixement als estats protestants.  Amb el temps a venir, aquests ducats de Jülich-Cleves- Berg, serien les primeres possessions de Prússia a l’occident germànic. En concret, Hesse-Kassel es va quedar amb les possessions llargament disputades amb Darmstadt de Hesse-Marburg (una de les altres dues línies extingides) a canvi d’una petita indemnització econòmica.

Darmstadt, que també s’havia declarat neutral malgrat ésser protestant i que no va signar l’acord defensiu amb els suecs, va patir igualment la guerra i les desgràcies de l’ocupació dels exèrcits imperials. Va ser l’avi de qui serà un personatge estimat pels catalans, Jordi d’Hesse- Darmstadt (qui va ser l’últim virrei de Catalunya a la Guerra de Successió i que va morir en l’intent de prendre Montjuïc el 1705,  essent enterrat als Josepets a Barcelona) qui trauria de la misèria el territori. Jordi d’Hesse, es convertiria en vida al catolicisme, segurament una mica per fugir dels problemes que els havia portat a la família el protestantisme, però la condició de catòlic també li comportà problemes amb els aliats anglesos i dels Països Baixos… Això sí, trobà uns nous amics, els catalans.

Loading Facebook Comments ...

FER UN COMENTARI