Els crims comesos pels soldats nazis durant la Segona Guerra Mundial són coneguts àmpliament per la societat. No obstant això, el que no sol aparèixer en els llibres d’història són els crims que els soldats aliats van cometre contra la població civil. En un intent de lluitar contra aquest oblit, la historiadora alemanya Miriam Gebhardt ha publicat un llibre titulat Als die Soldaten kamen (Quan van arribar els soldats) en què documenta com els soldats aliats van violar aproximadament un milió de dones, moltes d’elles encara nenes, al final de la contesa i durant el període d’ocupació.

soldaten
Soldat nord-americà amb dues noies alemanyes. Foto: picture-alliance / akg-images

Centenars de pel·lícules i llibres d’història han mostrat fins ara als soldats aliats com els salvadors, els “bons” que van alliberar Europa dels nazis. La prestigiosa revista alemanya Der Spiegel va publicar a principis del mes de març un article que tira per terra el mite que els soldats nord-americans desplegats a Alemanya després de la Segona Guerra Mundial es van comportar de manera educada. El periodista Klaus Wiegrefe es refereix a les dades del llibre Als die Soldaten kamen, de la historiadora alemanya Miriam Gebhardt.

La historiadora Gebhardt posa xifres a les violacions massives de les tropes aliades (francesos, britànics, russos i nord-americans), i en calcula 860.000 en els mesos posteriors a la fi de la Segona Guerra Mundial. Almenys 190.000 d’elles van ser perpetrades per soldats americans, xifra que fins al moment no s’havia quantificat, assumint que les úniques violacions massives van ser únicament perpetrades per l’exèrcit roig, en un primer estadi del que més tard seria la Guerra Freda. Aquestes xifres són només la punta de la llança, ja que la xifra real és molt probable que arribi a ser el doble, perquè moltes dones i nenes van preferir no parlar mai d’això per vergonya o perquè era el destí que els hi tocava viure.

El cas de les violacions nord-americanes resulta ser, si més no, impactant, i la investigació històrica de Gebhardt cita testimonis de sacerdots catòlics alemanys que asseguren que els militars nord-americans van violar dones i nenes. També l’arquebisbe de Munic i Freising va demanar al clergat catòlic mantenir registres sobre l’avanç aliat i fa pocs anys, l’Arquidiòcesi va publicar extractes del seu arxiu. Michael Merxmüller, un sacerdot al poble de Ramsau, prop de Berchtesgaden (residència on Hitler i la seva camarilla hi passaven llargues jornades d’estiu), va registrar el 20 juliol 1945 vuit nenes i dones violades, algunes d’elles en presència dels seus pares. D’altra banda, el 25 del mateix mes, el pare Andreas Weingand d’un poble al nord de Munic escrivia al seu diari: “el més trist durant el seu pas van ser les violacions tres dones: una casada, una soltera, i una nena verge de 16 anys i mitjà. Tots comesos per soldats americans borratxos”Els abusos van tenir lloc fins l’any 1955, quan Alemanya Occidental va recuperar la sobirania, però la majoria de les violacions van ocórrer en els mesos immediatament posteriors a l’operació nord-americana a Alemanya.

El pare Alois Schiml de Moosburg va escriure l’1 d’agost de 1945: “Per ordre del govern militar, una llista de tots els residents i les seves edats ha de ser clavada a la porta de cada casa”. Els resultats d’aquest decret no són difícils d’imaginar, 17 dones van ser portades a l’hospital, després d’haver estat objecte d’abusos sexuals una o diverses vegades. La víctima més jove registrada en aquests documents era una nena de set anys, i la major una dona de 69 anys.

“Pel·lícules i llibres d’història han mostrat fins ara als soldats aliats com els ‘salvadors’, els ‘bons’ que van alliberar a Europa dels nazis.”

La historiografia occidental sempre havia parlat de violacions i maltractaments, però com acostuma a passar, els russos se’n duien el pastís i bufaven totes les espelmes dels crims sexuals contra població civil. Les violacions i els abusos sexuals no són només un subproducte de la guerra, sinó que s’han usat des de sempre com a estratègia militar deliberada. Les violacions que van fer famós a l’Exèrcit Roig no són molt diferents de les que els Estats Units van realitzar en el seu costat occidental. La propaganda nord-americana va promoure la idea que les dones alemanyes se sentien atretes per les tropes americanes, el que va servir com a argument masclista per als excessos. Hi ha frases tan surrealistes que afirmaven que els soldats americans van tardar quatre anys per derrotar a Hitler però només un dia per derrotar les seves dones.

Juliol de 1945. Soldats americans observant a dones alemanyes.
Juliol de 1945. Soldats americans observant a dones alemanyes. Fotografia: RALPH MORSE / LIFE

Fins fa tot just una dècada, a Alemanya era un tabú qüestionar obertament la cruel i probablement inútil destrucció de ciutats monumentals com Dresden o Colònia per l’aviació aliada durant la Segona Guerra Mundial. Oficialment calia considerar semblants accions com mals necessaris per alliberar del nazisme a la pròpia Alemanya i Europa. Però al costat del tabú dels bombardeigs aliats i les seves nefastes conseqüències per a béns i persones subsisteix un altre tabú una mica més difícil de vèncer: l’espinós tema de les violacions massives de dones i nenes alemanyes pels soldats aliats. La crueltat de l’Exèrcit Roig amb els civils i, principalment, aquelles violacions en massa van ser la raó que els alemanys preferissin ser vençuts pels americans o els anglesos abans de caure en mans dels soviètics. L’exèrcit americà o l’anglès fins al moment mai es va creure que serien capaços d’actuar de similar forma que els seus aliats orientals.

“Les violacions i els abusos sexuals no són només un subproducte de la guerra, sinó que s’han usat des de sempre com a estratègia militar deliberada.”

A la llum de l’evidència històrica, cal preguntar-se si la sort que van córrer les dones alemanyes després de l’ocupació soviètica no va ser fins i tot pitjor que la dels seus marits que havien combatut. Quan els russos van arribar a les portes de Berlín, ja estaven anticipant la captura d’un “suculent” botí carnal. Se sentien amb ple dret per fer-ho en considerar-se els alliberadors d’Europa. És una cosa que realment convida a la reflexió: els suposats llibertadors copiarien la conducta execrable dels seus antics botxins?

Les violacions comeses pels russos van començar tan aviat com les tropes de l’Exèrcit Roig es van endinsar a Prússia Oriental i a Silèsia el 1944. En molts pobles i ciutats, cada dona d’edat compresa entre els 10 i els 80 anys va ser violada. Lògicament, quan l’Exèrcit Roig va arribar a les portes de Berlín, la població alemanya estava literalment aterrida (els rumors i la pròpia propaganda nazi havien contribuït que el terror fos encara més intens). És molt difícil de calcular, per la vergonya i la llei del silenci imperant en aquesta època sobre aquests temes. Podem fer-nos una idea de la magnitud de la barbàrie si analitzem el nombre d’avortaments il·legals realitzats entre 1945 i 1948: uns dos milions segons les fonts històriques disponibles. Caldria esperar fins 1946-1947 perquè les autoritats soviètiques, conscients de l’abast del problema, comencessin a castigar aquests menyspreables actes a l’Alemanya Oriental.


Més informació:

Auch US-Truppen verübten brutale Vergewaltigungen
Zwischen Blumen und Kalaschnikow: Vergewaltigungen nach Kriegsende | Bücher | DW.COM | 28.02.2015
Postwar Rape: Were Americans As Bad as the Soviets? – SPIEGEL ONLINE
Als die Selbstmord-Epidemie Deutschland heimsuchte

Loading Facebook Comments ...

FER UN COMENTARI