Un altre tipus de creadors de mentida històrica, a banda de les que hem ja comentat com la mala informació en les fonts i la tergiversació política interessada, seria la dels tòpics. Formen part de la “història que tothom coneix”, i que van molt bé per alliçonar sobre determinades situacions (especialment les negatives), però que obvien com sempre el context i fins les normes més elementals de la simple lògica. Seguim, doncs, amb les mentides històriques, en aquests cas amb la frase manta repetida: “Einstein també va ser mal estudiant“. Sovint usada per justificar el fracàs escolar o la mandra més absoluta per part de molts pares. Perquè consti: Einstein va ser un estudiant més que brillant, era un superdotat, per tant, estem davant d’una mentida que ara desmuntarem.

“M’agrada estudiar, però al col·legi només pots aprendre, no reflexionar, i jo no vull aprendre sense pensar”.  Einstein va ser un nen massa inquiet dins un sistema educatiu encarcarat, dur, intransigent i autoritari com era el de l’època immediatament posterior a la unificació alemanya. Aquest sistema, el prussià, havia estat, paradoxalment, pioner i capdavanter en la implantació a Europa de sistemes públics d’ensenyament i en la implementació de nous sistemes pedagògics dels des de finals del segle XVIII. Però a l’època d’Einstein, el sistema s’havia encarcarat i es limitava a l’adoctrinament.

albert-einstein
Tot i que la imatge mental que tothom té d’Einstein és la del boig amb els cabells de punta, en realitat quan va publicar la seva gran teoria de la relativitat feia aquesta fila.

Al 1874, tot i la unitat formal de Bismarck, la seva ciutat natal d’Ulm pertanyia al recentment creat Regne de Württenberg, formalment no dissolt fins al final de la Primera Guerra Mundial, a l’igual que Baviera. Ulm, havia estat una ciutat lliure dins el Sacre Imperi, com tantes altres ciutats alemanyes, fins a les guerres napoleòniques, i tenia molta relació amb Baviera, doncs es troba ben bé a la frontera d’aquests estats. De fet, el nostre Einstein va anar a estudiar a Munic, en concret al Luitpold-Gymnasium durant sis llargs anys.

L’ajuda del tiet Albert i el seu amic/tutor particular Max Talmey, un jueu polonès de família pobre,  van ser decisius per a l’educació del futur geni. Max li ensenyà els primers llibres de ciències i matemàtiques a partir dels 10 anys. Max l’obriria com a professor particular, després de classe, un nou món que entusiasmava al jove Einstein. Al col·legi era un nen malaltís, al que se li recomanà “anar al sud a gaudir del clima”, a casa era un entusiasta que mantenia converses a nivell universitari amb el seu mentor, al col·legi era un nen amargat sense amics, mentre que a casa tocava molt bé el violí ja a aquesta edat.

“Hauria d’evitar-se parlar als joves de l’èxit com si es tractés del principal objectiu a la vida. La raó més important per treballar al col·legi i a la vida és el plaer de treballar, el plaer del resultat i el coneixement del valor del resultat per a la comunitat”

Finalment Einstein un dia va discutir amb el director del centre, qui l’acusava de “dropo” i li retreia que es quedés “adormit a les classes”. Einstein va respondre que a classe de matemàtiques i física era el millor, però per tota resposta va obtenir un “calli’s, no sigui irrespectuós!” La discussió va acabar amb la famosa frase del director del centre als pares d’Einstein: “el seu fill mai farà res de bo”.

Conseqüència d’això, va ser que Einstein no es va poder graduar a Munic. Ho va haver de fer  a l’Escola Politècnica Federal de Zuric l’any 1900, amb unes notes impressionants. Amb 16 anys dominava el grec i el llatí. El 1901, fart, renuncià a la nacionalitat alemanya i obtingué la suïssa. Einstein va publicar la seva famosa teoria de la relativitat quan tenia 26 anys, el 1905, evidentment, un mal estudiant no podia ser. El problema era el sistema educatiu: “l’escola alemanya és el més semblant que hi ha a una Caserna militar, només es valora l’ordre i la disciplina”. I es que Einstein va ser un nen prodigi, s’avorria sobiranament a classe, i només seguia regularment les classes de ciències.

La seva experiència d’infància a l’escola prussiana va ser tan traumàtica, que sempre més la pedagogia va formar part dels seus principals interessos, deixant una enorme quantitat de sentències i afirmacions avui de complerta actualitat. Una de les més conegudes seria aquesta: “si mesures les habilitats d’un peix per la seva traça a l’hora de pujar a un arbre, segurament passarà la resta de la seva vida creient que és un imbècil”.

Per cert, que actualment el centre on va estudiar, després de canvis d’ubicació, porta el nom d’Albert-Einstein Gymnasium des de 1965, i no té cap relació amb un altre centre que encara es diu Luitpold-Gymnasium München. 

Loading Facebook Comments ...

FER UN COMENTARI