Tothom qui el va tenir recordarà les seves sortides, quan els estudiants nous et deien que feien classe amb ell la pregunta era sempre “i ja us ha portat al Call?”

Fem una interrupció en el nostre descans per dedicar un article a l’estimat professor Prim Bertran Roigé, mort malauradament ahir. Professor del departament de Medieval de la UB, especialista en Bizanci (almenys així el recordo jo), impartia d’entre altres l’assignatura d’Història Medieval Universal, troncal de primer, pel que era un professor molt molt conegut. Era una gran persona, estimat per la seva amabilitat vers els estudiants, a més de per ser un gran erudit i un excel·lent comunicador com a professor. Tothom qui el va tenir recordarà les seves sortides, quan els estudiants nous et deien que feien classe amb ell la pregunta era sempre “i ja us ha portat al Call?” Era el professor que tothom recomanava, un referent. Sempre atent, recordo amb simpatia, quan començava la carrera, una conversa espontània amb ell a la cafeteria (quan hi havia cafeteria universitària) que me va quedar gravada. Jo ho tenia cru,estava bastant cagat (per dir-ho clar) i la seva va ser les primeres assignatures que vaig poder aprovar. Me va dir que “tranquil, ho fas molt bé, no has de patir”. M’ho va dir amb aquella tranquil·litat que et convenç, i sí, vaig poder continuar. En honor seu, doncs, publico avui un article basat en els apunts de classe que encara conservo, tan meus, com d’alguns companys.

prim
En record del professor Prim Bertran Roigé, al fons la Plaça Sant Marco de Venècia

La seva visió sobre el primer món islàmic medieval i el primers contactes amb la civilització del moment, que era Bizanci, eren d’una claredat meridiana. No es cansava de repetir que Bizanci era el  que quedava del món romà, allargat fins a l’edat mitjana. A primer et fas un fart de sentir a parlar de la fi de l’imperi, com a pròleg de l’època alt medieval, i la seva va ser l’assignatura que recordo que va anar més enllà. Un dels temes estrella, al qual li donava la volta, eren les croades. Acostumats a sentir sempre a parlar de les croades com a un enfrontament entre religions, ell ens va obrir els ulls a temes més pregons com les divergències polítiques internes del continent europeu, o les lluites de poder entre l’església i els diferents poders “terrenals”, el nobles, reis i emperadors. Un dels aspectes més divertits era com lligava el tema de l’auge de l’islam i la seva relació amb els primers veïns més importants, els bizantins. Com una colla de tribus disperses de pastors de camells van convertir-se en una civilització i la seva relació amb la Roma d’orient (Bizanci), era molt divertit. Quan s’arribava al segle XI, les croades era tractada com una tema de “societat”. Deia Prim:

“Un dels motius acceptats pels quals es van produir les croades va ser per frenar l’avenç dels musulmans…tot i que al final els qui van devastar els territoris bizantins van ser els propis croats”. “El major èxit dels croats va ser fer insalvable la distància i les diferències entre l’occident i l’orient europeu”. “Una altra conseqüència va ser la radicalització dels musulmans que veieren atacades les seves terres, els musulmans se fixaren en les tàctiques de guerra occidentals i les copiaren”. “Com sempre que hi ha un conflicte, també hi ha un que en treu profit. En aquest cas el gran beneficiat de tot plegat va ser Venècia que va veure créixer enormement el botí de guerra i controlà les rutes de comerç”.

Immediatament Prim passava a fer relació d’intercanvis culturals, que n’hi va haver i molts: “no només el que va venir d’orient va ser material, també costums com dormir amb llençols, la roba interior o la distribució dels àpats durant el dia”. La societat també va canviar: “moltes famílies nobles van desaparèixer, les dones es van haver de fer càrrec de les responsabilitats mentre els marits eren de croada, però sobretot s’activà un comerç importantíssim de relíquies. Entre els segles XII i XIII entre orient i occident relíquies d’origen més que dubtós resultaren molt profitoses econòmicament”.

Sobre els exèrcits deia Prim: “des de la primera croada, els croats eren el braç armat del papat”. “Un aspecte negatiu va ser que els pocs que tornaven de les croades també portaven malalties noves, d’aquesta manera els hospitals es van fer necessaris a les ciutats europees.” “La funció d’aquest exèrcit, per al papa, va ser crear noves rutes comercials, de les quals se’n beneficiaren Venècia, però també Gènova i Barcelona”.

Per Prim, a les croades no tot era “Terra Santa”, sinó que calia emmarcar: “el creixement agrari del segle IX i X va esclatar en forma d’expansió bàsicament a l’occident europeu fins al XIII, en un trencament dels equilibris politicomilitars. Els musulmans perdien territoris a la península ibèrica, i el sistema feudal s’expandia cap a l’est per Prússia fins als països bàltics. L’enfrontament papat (poder diví) i rei, sobretot emperador (poder terrenal) estaven també al darrera de tot.”

El nostre condol a la seva família i els nostres millors records 

Loading Facebook Comments ...

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here