Haggada és un mot hebreu que significa “relat” que defineix un conjunt de textos i pregàries que es llegeixen el dia de la Pasqua hebrea o Péssah. Expliquen l’alliberament del poble d’Israel d’Egipte. Aquest exemplar és de gran importància (de fet, el llibre més valuós del món). Té 109 pàgines, és de mida petita, feta per cabre a la mà, il·lustrat amb miniatures i que, encara avui, presenta restes de vi com a prova de la seva utilització al llarg dels anys en la celebració del Péssah. Aquest exemplar es troba al Museu Nacional de Bòsnia i Herzegovina a Sarajevo, del que n’és la principal joia, i tant per la seva ubicació actual tant com pel seu recorregut al llarg dels anys, es coneix com la Haggada de Sarajevo.

haggada
Mostra de les miniatures de la Haggada. Font: http://web.nli.org.il/

La història d’aquest llibre comença quan fou escrit i il·luminat a mitjans del segle XV a la Corona d’Aragó, concretament a Barcelona, on la comunitat jueva elaborava exemplars de prestigi  per la qualitat de les seves il·luminacions. Com a dada curiosa, ja al segle XIV s’hi representava la terra rodona. Barcelona era un pròsper centre de la il·luminació de manuscrits, amb influència dels estils francès i italià. Paral·lelament a aquest auge, des de finals del segle XIV, es produeixen episodis de violència contra les comunitats jueves i els calls, els pogroms, a tota Europa, com l’atac al call de Barcelona del 5 d’agost 1391 en el qual morien més de 250 jueus i s’hi destruïren propietats i molta documentació. Sortosament, la Haggadah (o Hagadà) escapà d’aquests actes.

“El 1492, la comunitat jueva de la península fugí, en bona part, cap a la península balcànica”.

Amb l’expulsió dels jueus dels regnes tant de Castella com d’Aragó el 1492, la comunitat jueva de la península fugí, en bona part, cap a la península balcànica. La Haggadah arribà a Sarajevo després d’uns anys sense informació contrastada dels que se’n sap poca cosa. Es parla de la presència del llibre a Portugal, d’on fugí en instaurar-s’hi la inquisició i també a Provença. On sí que està documentada és la presència del llibre a Venècia a inicis del segle XVII. Allà, escapà de nou de la crema inquisitorial quan el censor Giovanni Dominico Vistorini, jueu convers, revisà el llibre i en decretà la validesa, tal i com demostra la seva signatura juntament amb l’anotació “reviso per me” a la darrera pàgina.

Un cop ja a Sarajevo, el llibre canvià diverses vegades de propietari fins que el 1894, fou adquirit pel Museu Nacional. El 16 d’abril de 1941, les tropes nazis entraren a la ciutat, on assassinaren entre 12.000 i 15.000 jueus. En la recerca de la Haggada, el director del museu, Jozo Patricevich, els féu creure que el llibre ja havia estat confiscat, però, en realitat, un bibliotecari musulmà del museu anomenat Devis Korkut se l’havia endut i lliurat a un clergue musulmà que l’ocultà sota el terra de fusta de la mesquita de Zenica, al nord de Sarajevo (tot i que hi ha informacions contradictòries sobre els protagonistes d’aquest episodi).

“Paradoxalment, en la cacera de bruixes posterior a la guerra on se cercava als col·laboracionistes bosnians i croats, Dervis Korkut fou empresonat sota la falsa acusació d’haver col•laborat amb una milícia musulmana feixista, i morí a la presó el 1969.”

Un cop acabada la segona guerra mundial, es donaren disputes sobre la propietat de la Haggada que, com que no es resolien, acabaren al tribunal suprem de Bòsnia i Herzegovina, que en dictaminà que la propietat era de l’estat, amb el pupil·latge del Museu Nacional.

Ja l’any 1992, en plena guerra dels Balcans, tingué lloc un robatori al museu, però la manca de coneixement dels lladres, que no donaren importància al llibre, evità que es perdés, segurament malvenut. També durant el període més dur de la guerra per a la ciutat, quan aquesta estava assetjada per part de les tropes serbo-bosnianes, el mateix director del Museu Nacional, Enver Imamovic, de religió musulmana, pogué convèncer un grup de policies bosnians per tal de, malgrat l’intens foc enemic, arribar fins al museu situat just a la línia del front, i salvar una vegada més el llibre dels intensos bombardejos portant-lo a un soterranis del Banc Central. Segons paraules del mateix Imamovic, la Haggada “té més valor que una vida humana”.

Pocs anys més tard, amb motiu de la Pasqua del 1995 i davant els intensos rumors de que la Haggada havia estat venuda per a aconseguir finançament per a comprar armament, el president bosnià lliurà el llibre a la comunitat jueva, en un acte on hi participaren les comunitats jueva, musulmana i ortodoxa però no Enver Imamovic, que presentà la dimissió com a protesta per no haver estat consultat de la intenció del govern de lliurar el llibre.

Des del 2002 i un cop restaurat, el llibre es troba a la seva ubicació actual. Veurem quin serà el següent destí d’un llibre taxat, l’any 2007, en l’assequible preu de mil milions de dòlars…


Tour virtual:

Hagadás Barcelona


Més informació:

Sarajevo Haggadah
This Bosnian War survivor has a musical interpretation of the Sarajevo HaggadahHAGADÀS BARCELONA. L’esplendor jueva del gòtic català. | MUHBA

Loading Facebook Comments ...