La batalla d’Austerlitz, coneguda com la dels Tres Emperadors (l’austríac Francesc II, el rus Alexandre I i el francès Napoleó), es podria anomenar també dels Tres Calendaris, perquè va tenir lloc alhora en tres dates diferents a causa de la vigència de tres calendaris diferents al moment en que es va produir. Segons el nostre calendari actual, una de les victòries més conegudes de Napoleó va tenir lloc el 2 de desembre de 1805, però per a dos dels emperadors això no era així. En aquesta batalla, Napoleó quità la Tercera Aliança i el Sacre Imperi Germànic d’un sol cop, però a l’anterior Batalla d’Ulm, el calendari havia estat decisiu.

Tant d’ego imperialista junt en un continent petit com el nostre va esclatar en forma d’una batalla, Austerlitz on, entre tots els bàndols, s’hi trobaren uns 150.000 soldats en una de les batalles més grans de la història. De vegades però, les aliances contra natura tenen coses rares, i les batalles les poden acabar decidint detalls. Tal va ser el tema dels tres calendaris, que va crear confusió i va tenir repercussions militars en un enfrontament previ a Austerlitz, la Batalla d’Ulm. L’exèrcit francès, la Grande Armée, va moure’s cap a Àustria un cop fallit l’intent d’envair Anglaterra mentre que els austríacs, pensant que els russos arribarien a temps, van avançar-se massa tot envaint Baviera (aliada dels francesos) però van acabar envoltats a Ulm, forçats a  la rendició i patint fortes pèrdues. El cas és que la diferència entre els calendaris ortodox i gregorià era de 12 dies i,  tot i ser un fet sabut, la descoordinació va afavorir que els exèrcits rus i austríac no s’entenguessin i els russos fessin tard a la batalla deixant penjats els austríacs.

Aquesta batalla d’Ulm obrí les portes de Viena a Napoleó, tot i que sempre va quedar a l’ombra de la decisiva batalla d’Austerlitz, a l’actual República Txeca. La posterior història d’Austerlitz, quan tot semblava que anava en contra dels francesos (per exemple per les línies d’abastiment massa llunyanes) és una de les moltes gestes militars del geni de Napoleó també afavorida, un cop més, per l’excés de confiança i malentesos entre russos i austríacs.

En aquestes dates de 1805, el món catòlic es regia pel calendari gregorià (el nostre actual) que havia estat reformat pel papa Gregori XIII el 24 de febrer de 1582 i que substituí el calendari julià, establert per Juli Cèsar l’any 46 aC. Aquesta reforma gregoriana no va ser acceptada per l’església ortodoxa (ni inicialment tampoc pels protestants), que regia la Rússia d’Alexandre I, pel que després d’eliminats 10 dies del calendari per part de la reforma gregoriana, el decalatge en els seus respectius calendaris era de 12 dies. Quan per fi al segle XX la revolució russa va acceptar el calendari gregorià, la diferencia era de 13 dies.

Pel que fa als francesos, aquests van incorporar el “seny” revolucionari també al calendari, intentant universalitzar-lo tal i com van fer, per exemple, amb el sistema mètric que sí va reeixir (excepte al món anglosaxó, que encara resisteix). Així, els francesos van crear el seu propi calendari revolucionari en el que el 22 de setembre de 1792, dia de la proclamació de la República, era el primer dia. Aquest nou calendari entraria en vigor l’any següent i seria l’oficial a tots els territoris ocupats per França fins la seva derogació el primer dia de 1806.

Per tant, la batalla d’Austelitz o la Batalla dels Tres Calendaris va tenir lloc pels gregorians (els austríacs) el 2 de desembre de 1805, pels ortodoxos (els russos) el 20 de novembre de 1805 i pels revolucionaris (els francesos de Napoleó) l’11 del tercer mes (Frimaire) de l’any 14. Una batalla, tres emperadors i tres calendaris diferents.

Per als amants de l’arqueologia internauta, aquí teniu un joc de 1989 d’Austerlitz… recordeu que el ratolí es va popularitzar gràcies a la rodeta a sota a partir del 1996!

Austerlitz 1805 (1989)(CCS) : Free Download & Streaming : Internet Archive

SENSE COMENTARIS

FER UN COMENTARI

Loading Facebook Comments ...