Ossètia, Transnistria, Abkhàzia, Txetxènia, Geòrgia i Ucraïna, la Rússia post-soviètica ha intervingut fora de les seves fronteres quan “els russos ètnics” d’altres ex-repúbliques i ex-regions soviètiques han vist perillar el seu estatus social, econòmic i polític.

Ucraïna està a la vora de la guerra com destil·len molts mitjans, televisions i diaris. El 22 de febrer del 2014, els manifestants pro-europeus van enderrocar el govern del president Viktor Ianukóvitx, aquest va fugir a la segura ciutat russa de Rostov-on-Don. El nou parlament va anunciar que portaria a terme noves eleccions al maig, però els russos ètnics d’Ucraïna van acudir a Moscou preocupats per aquesta escalada colpista. Homes armats es van apoderar dels aeroports a la regió de Crimea, que és en gran mesura de Rússia i Moscou, on lloga una base naval. El president de la Federació Russa Vladímir Putin va cridar a un retorn a la “normalitat” i el Kremlin va procedir a un exercici militar de gran envergadura a la frontera entre Rússia i Ucraïna: les tropes russes tornaven a l’acció.

Crimea és ara més o menys sota l’ocupació militar de l’exèrcit rus, i no està clar què passa o el que hi deixa de passar, en tot cas no és un fet aïllat i la història un cop més és la millor forma per aprendre i reflexionar. Des de la desintegració (alguns parlen ara de simple desinstal·lació) de la Unió Soviètica a principis de 1990, Moscou ha lluitat en una cadena de petites guerres a les zones frontereres que molts russos veuen com a propis. Són guerres de baixa intensitat, guerres llampec on amb tancs i avions de combat, la cosa no va més enllà, però no deixen de ser guerres amb soldats i tropes.

La frontera entre Rússia i Georgia amb les regions en disputa.

Ossètia del Sud, 1991

Geòrgia es va separar de Rússia després del col·lapse soviètic i Ossètia, de minoria ètnica russa de la Republica de Georgia, no estava exactament emocionada amb canviar el passaport rus pel d’un estat petit, pobre i aigualit com Gèrogia. Els ossetes volien governar-se a si mateixos per separat dels georgians. Però el nou règim de Tbilisi es va negar a acceptar-ho, ambdues parts es van armar.

Els enfrontaments entre les milícies de Geòrgia i d’Ossètia va ser el pitjor. En la disputada ciutat de Tskhinvali, tots dos exèrcits van netejar ètnicament pobles dels voltants. Al voltant d’un miler de persones van morir en enfrontaments que van arribar al punt màxim a la primavera de 1991 i van acabar amb un acord de pau rus, negociat el juny de 1992 quan la URSS ja havia desaparegut.

Els georgians van acusar els russos d’enviar tropes en secret per ajudar els ossetes. Independentment, Moscou va afavorir clarament els ossetes i, arran del conflicte, desplegant tropes russes amb el títol de “forces de pau” a Ossètia del Sud per ajudar a fer complir l’armistici.

La policia de Moldàvia entrenant-se durant la Guerra contra la regió de Transnistria. Fotografia: Alexandru Stratulat.

Transnistria, 1992

Els russos ètnics i els ucraïnesos de la regió de Transnistria de la República de Moldàvia es van oposar a acceptar la seva desintegració de la URSS i la seva nova condició de regió moldava. Va ser a principis de 1990 quan van decidir que podrien ser un país independent amb clares reminiscències al passat comunista que s’estava desballestant a tota la URSS.

A partir de març 1992 comencen els combats entre soldats de Transnistria, entrenats per l’exèrcit rus, amb les forces moldaves, recolzades per Romania. La lluita va durar fins al juliol i va causar més de 600 morts. Igual que a Ossètia del Sud, Rússia va negociar un alto el foc que li va permetre desplegar les tropes de manteniment de pau. Avui les forces de pau funcionen com una mena de força d’ocupació de facto a la regió.

Soldats georgians disparant a les tropes d’Abkhàzia. Fotografia Patrick Robert/Sygma/CORBIS

Abkhàzia, 1992

Un territori al llarg de la frontera occidental de Geòrgia, Abkhàzia es va separar de Geòrgia a l’agost de 1992. El conflicte que va seguir va durar més d’un any. L’ONU calcula que 23.000 persones van morir, molts d’ells d’ètnia georgiana que van morir durant la neteja de les campanyes promogudes pel secessionistes russos d’Abkhàzia.

Rússia era neutral en el primer moment i va vendre armes a tots dos bàndols, un negoci que sempre sol ser rodó. En continuar la guerra, l’opinió popular russa es va acostar als separatistes. Moscou finalment optà per prestar ajuda a Abkhàzia i, a la batalla de Sukhumi, MiG-29 russos van llançar bombes termobàriques contra civils georgians. Els atacs van tenir lloc després que Moscou va negociar un alto el foc que a Abkhàzia es va trencar.

Geòrgia va perdre el control d’Abkhàzia i en l’actualitat el territori diu ser un estat independent, encara que la major part del món no ho reconeix. El 1998, Geòrgia va fomentar una insurgència a la regió, que va durar només sis dies. Avui en dia la Federació Russa hi manté 3.500 soldats a la regió.

Un nen es fotografiat a Txetxènia amb un edifici en flames, any 1995. Fotografia: Wipimedia

Txetxènia, 1994 i 1999

Txetxènia es troba al nord de Geòrgia a la regió del Caucas del Nord, just a la frontera sud de Rússia. Potser és el nom que més associem a la guerra, perquè els mitjans occidentals van parlar molt d’aquesta guerra i ben poc de les altres. Els russos han lluitat contra els txetxens des de finals del segle XVIII. Quan la Unió Soviètica va col·lapsar, Txetxènia va declarar la seva independència. Rússia va intentar reprendre la regió el 1994, el que va desencadenar la primera guerra de Txetxènia.

Milers de russos i txetxens van morir, entre ells uns 100.000 civils txetxens. L’exèrcit rus utilitzava seva la força aèria immensa, però els txetxens va respondre amb tàctiques guerrilleres, un petit “Afganistan” prolongat seria el maldecap que van patir durant deu anys l’Exèrcit Roig en aquell país. L’opinió pública russa es va tornar contra la guerra, cosa inaudita fins al moment, i Moscou va negociar la pau el 1996. Txetxènia continuaria sent independent .

Tot i això, Rússia va tornar a Txètxenia el 1999, justificant les seves accions com una resposta als atacs terroristes en sòl rus per part de militants txetxens. La guerra va durar menys d’un any fins que la capital txetxena Grozni, va ser capturada. Des de l’any 2000, el govern de Txetxènia esta controlat per Rússia. La guerra va esdevenir una insurgència perllongada, tranformada a l’islam, que va acabar oficialment el 2009. Però la insurgència també ha fet metàstasi en tota la regió, i al Caucas Nord segueix sent un lloc molt perillós.

La seu destrossada de les forces de pau russes a la ciutat de Tskhinvali. Fotografia: Wikipedia

Geòrgia, 2008

L’estiu de 2008, el conflicte entre Geòrgia i Rússia per les disputades regions d’Abkhàzia i Ossètia del Sud va donar lloc a una altra guerra. Durant la nit del 7 d’agost, Geòrgia va intentar capturar parts d’Ossètia del Sud que havia perdut el 1991. En un primer moment van capturar enclavaments claus però els russos van respondre amb la seva gran maquinària de guerra.

La guerra va durar cinc dies. L’exèrcit rus es va estendre per Ossètia del Sud en un territori controlat per Geòrgia, tallant en dos el país i apoderar-se de la ciutat de Gori, que va tallar la sortida de la capital de Geòrgia Tbilisi de la costa. El 9 d’agost, Rússia va obrir un segon front a Abkhàzia i va empènyer als georgians fora de la regió.

El 14 d’agost, la comunitat internacional (novetat, doncs a la majoria de guerres russes la comunitat internacional va pintar ben poc) va negociar la pau entre els dos països. Geòrgia va perdre el territori que havia conquistat i els russos van trigar a retirar-se de les zones capturades fora d’Ossètia del Sud. Avui en dia, la frontera d’Ossètia del Sud i Geòrgia és peculiar i estranya terra de ningú.

SENSE COMENTARIS

FER UN COMENTARI

Loading Facebook Comments ...