La presència del mur podia obeir a dos fets; o bé els romans consideraven que més al nord ja no hi havia res que els pogués interessar, o bé els pictes (tribus del nord, predecessors, directes dels escocesos, anomenats així pels romans perquè acostumaven a portar la cara pintada) eren prou forts com per obligar-los a desistir del seu avanç cap al nord. Els fets semblen demostrar que les legions romanes no foren capaces de derrotar els pictes ja que, si bé al cap de vint anys es construí un segon mur, uns 150 quilòmetres al nord del primer, al cap de poc temps i algunes incursions d’aquests (que s’evidencien a les restes de destrucció d’algunes estructures), la frontera entre romans i pictes tornava a ser el mur de l’any 122.

Un dels forts presents al mur d’Adrià és Vindolanda. Estructuralment, segueix el mateix model que la resta de forts militars repartits per tot l’imperi, però el que fa destacable aquest jaciment és la gran quantitat d’informació que se n’ha obtingut, així com la naturalesa de la mateixa, que permet reconstruir la vida quotidiana de les legions destacades al limes.

Limes
Panoràmica de les restes de la base del mur, i ondulacions que formaven els fossats

Una primera particularitat de Vindolanda són les restes de pintura mural que s’hi varen localitzar, cosa que indica la presència d’estances finament decorades, fet molt poc corrent en aquest tipus d’arquitectura militar, que acostuma ser molt funcional. Això ha dut a pensar en la possibilitat que el mateix emperador s’hi hagués pogut allotjar durant les campanyes al nord de Britannia.

Pel que fa als objectes recuperats, destaca la presència de materials de molt difícil conservació als jaciments com fusta, cuir o vímet que en aquest cas, foren localitzats en ambients sense oxigen (dins dels fossats inundats) i que per tant, no se rovellaren amb el pas del temps. Així doncs, es conserven diversos tipus de roba i calçat (algunes peces amb reparacions), peces de mobiliari, cistells, etc.

“Les tauletes cal llegir-les amb l’ajut de llum ultraviolada per a poder extraure’n tota la informació que aporten”

Però la informació més destacada provinent de Vindolanda són una sèrie de més de 1000 inscripcions sobre làmines de fusta que aporten dades sobre les tàctiques bèl·liques dels pictes, correspondència personal dels oficials, inventari d’aliments o altres béns, preus, administració de la justícia, d’entre altres detalls quotidians. Aquest valuós material epigràfic fa pensar, fins a cert punt, en paral·lelismes amb jaciments del Pròxim Orient com Mari o Ebla, també de gran importància pels documents que s’hi localitzaren i la informació que proveïren.

Sovint, les tauletes cal llegir-les amb l’ajut de llum ultraviolada per a poder extraure’n tota la informació que aporten, ja que fa més visible la tinta del segle I i II, feta a base de carbó. Tenim, per exemple, una invitació a una festa d’aniversari, així com una llista de baixes de la Cohort I (anomenada Tungrorum) que concreta que hi havia 31 legionaris malalts i 6 de ferits. També hi ha constància d’un text en el que un esclau demana a un altre que el proveeixi d’un plat per a celebrar les Saturnàlia, la festa pels volts del solstici d’hivern que ja vam tractar en una entrada d’Històries d’Europa.

El que potser ens posa un somriure als llavis és conèixer el preu de la cervesa; s’hi indica que una metreta de cervesa (una mica més de mig litre) valia mig denari. Val a dir que el salari d’un legionari d’aquesta època estava al voltant dels 20 denaris mensuals, de manera que, a raó d’una “cerveseta” al dia, volava més de mitja paga. En tos cas, i donada la presència de pubs en aquelles contrades avui en dia, podríem parlar dels inicis d’una tradició molt sonada.


Més informació:

Roman Vindolanda Fort – Explore Roman History and Live Archaeology at Hadrian’s Wall, Northumberland National Park
Roman Vindolanda

Loading Facebook Comments ...

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here