El primer post de l’any és, com no podia ser d’una altra manera, pel tricentenari, dedicat als catalans que van lluitar amb els aliats austriacistes i en defensa de les llibertats i constitucions catalanes. La presa i, sobretot, la posterior defensa de Gibraltar per part dels catalans és un episodi de la Guerra de Successió no gaire difós. La Guerra de Successió Hispànica va ser un conflicte europeu (per exemple Baviera era aliada borbònica) amb diversos escenaris, d’entre ells el peninsular i també per primer cop el colonial, pel que molts historiadors parlen d’un primer conflicte mundial.

Els catalans, que estaven patint l’ocupació militar i la repressió per part del lloctinent Francisco Fernandez Velasco des del 1703, ja participaven en operacions militars aliades, malgrat que no es va acordar obrir un front bèl·lic al Principat, amb un aixecament generalitzat, fins al Tractat de Gènova, conseqüència de les negociacions portades a terme entre març i juny de 1705 entre plenipotenciaris catalans i anglesos.

Presa_Gibraltar_1704
La flota aliada davant les costes de Gibraltar

El 4 d’agost de 1704, 350 catalans (una companyia) van prendre part en la conquesta de Gibraltar i hi tingueren un paper protagonista en encapçalar l’atac, malgrat ser una part reduïda dels 3.000 soldats anglesos i holandesos. Però el seu paper no va ser només transcendental en la presa, sinó que sobretot es distingiren en la posterior defensa del penó, que els anglesos creien indefensable. Aquests catalans formaven part de l’estol que havia obert operacions a la península des de Portugal el març de 1704 sota les ordres del príncep Jordi (Georg) d’Hessen Darmstadt, qui havia estat l’últim virrei de Catalunya dels àustries i havia estat expulsat pels borbons. A Jordi d’Hessen l’acompanyava el general maulet Basset, qui comandava les tropes catalanes de primera hora. Des de Portugal, que aviat va ser envaïda pels borbònics, l’estol dirigit per l’almirall anglès Rooke es van endinsar per la mediterrània per afavorir els aixecaments contra els borbons tot demanant l’obediència per a l’arxiduc Carles.

Després d’un primer intent de tempteig fracassat a Barcelona el 27 de maig i de fer diversos contactes a València, l’estol de Rooke es va dirigir a Gibraltar, considerat un punt clau per al pas de la flota cap a la Mediterrània, a l’igual que Ceuta, que també intentaren prendre, però sense èxit. Els borbònics intentaren recuperar Gibraltar durant 6 mesos, primer intentaren l’aïllament pel mar, fracassant a la batalla davant Vélez-Màlaga el mateix agost, per després organitzar un potent exèrcit de 12.000 homes per recuperar-lo, però sota Jordi d’Hessen com a governador de Gibraltar, els catalans van resistir estoicament tots els embats.

Situació de la Bahia dels catalans, lloc on segurament desenvarcaren les tropes catalanes
Situació de la Badia dels catalans, lloc on segurament desembarcaren les tropes catalanes.

Des de Gibraltar, gràcies als contactes fets per Basset, un cop superats els intents borbònics de recuperar Gibraltar, l’estol va tornar cap a València que es va aixecar començant per Dènia el 17 d’agost de 1705 i pujant cap a Barcelona on el 14 de setembre de 1705 moria el príncep Jordi d’Hessen liderant l’assalt a Montjuïc. Jordi d’Hessen seria enterrat seguint l’enterrament doble als Josepets de Barcelona on només queda una placa. El 1709 a Barcelona es va crear la Companyia Nova de Gibraltar amb la finalitat de comerciar amb Amèrica després que el borbó Felip IV (V de Castella) bloquegés Cadis al comerç català i després de la caiguda de Barcelona Gibraltar es va convertir en un porta de fugida cap a l’exili.

La relació amb Gibraltar encara va continuar i de fet, es recorda amb el topònim Catalan Bay que té la platja est. Al cens de 1777 d’entre els 50 pescadors de Catalan Bay encara hi ha rastres de catalans que van romandre a Gibraltar, malgrat que la majoria eren pescadors genovesos i són descrits com “espanyols que parlen amb accent afrancesat”, encara es podien trobar cognoms com Borràs, Fabre, Roch, Serra o Vila.

SENSE COMENTARIS

FER UN COMENTARI

Loading Facebook Comments ...